Cent per Cent

CpC 323- Que tremolin a les seves cadires de vellut

centpercent | 11 Maig, 2009 18:11

“La cultura ens farà lliures”, amb aquest lema els utòpics de principi de segle s’aferraven a la necessitat d’una educació plural, global, d’un ensenyament que fos una fàbrica de lliurepensadors, sense fermalls econòmics ni, molt manco, socials. El saber era la panacea perquè el poble, tants d’anys sotmès als capricis de cacics i aristòcrates, pogués revoltar-se contra la incultura a què un determinisme mal intencionat l’havia abocat. L’exposició dels Amics del Museu que aquests dies es pot visitar a la Torre dels Enagistes mostra els avanços que des de principi de segle es feren en aquella Mallorca rural, inculta, poruga i feble perquè tota la població pogués tenir accés al coneixement, amb criteri, amb seny, i amb esperit de canvi.
Un canvi que no anava bé, és clar, als senyors que comandaven. Passen els anys, passen dècades, segles. Any 2009. Manacor ha quadruplicat la població. L’economia eminentment agrícola, només compensada amb les indústries incipients de la perla i el moble, canvia per un sistema abocat als serveis, amb el turisme com a principal font d’ingressos. Puja la qualitat de vida. Puja també el preu de la mà d’obra. L’agricultura esdevé element testimonial. La indústria es deslocalitza. El turisme i la construcció copen el mercat. Manacor passa d’emigrar a “l’Havana” o a “Bones Aires”, a rebre immigració del Magrib, de Sud-amèrica, dels països de l’Est. També esdevé retir daurat per als europeus rics. Però giram la mirada enrere i, malgrat trenta anys d’estranya democràcia, el poble continua governat (cara alta o a l’ombra) per la mateixa casta de gent. Una gent envilida pels doblers, per la figurera, per la por i per la incultura. Una gent, òbviament, que no creu en els valors de l’educació, que no vol lliurepensadors, que no vol canvis. Una gent estantissa, rància, aferrada a la comandera i al control. Una gent que tria els governants per nosaltres, que col·loquen titelles a l’Ajuntament. I arriba que per fer una escola nova hem de deixar construir vuit-cents pisos. Qualcú sap què nom el qui els construirà? Qualcú sap qui cobrarà una fortuna de l’Ajuntament si no els hi deixen construir? És molt clar que poques coses han canviat en la dreta d’avui, respecte de la d’aquells anys. Ara farà sis anys que Antoni Pastor és batle d’aquest municipi. I en fa més que els manacorins reclamen una escola nova. Encara no està començada. I en fa més que reclamen un nou institut. I encara no està començat. I en fa més que reclamen un local per a l’escola de Mallorquí. I encara no saben ni on l’han de posar. I en fa més que reclamen una nova escola d’adults. I encara no tenen un espai pensat. I ara, per acabar-ho d’adobar, resulta que no volen que el club d’esplai faci els campaments al Puig de l’Anar, “perquè no està en condicions”, quan resulta que durant nou mesos a l’any és buit per fer-hi les obres de reforma pertinents, que són, exclusivament, responsabilitat de l’Ajuntament. Avui ens han ensenyat a llegir i a escriure. Ja sabem fer comptes. Ja sabem entendre què diuen els llibres. Ja sabem interpretar la realitat. Som lliures, perquè discernim de manera autònoma. Però continuam essent esclaus de la ineptitud dels nostres governants. I això encara seria un bé. Perquè els grillons que ens encadenen estan forjats amb el ferro roent de la mala fe dels cacics. Que es revolti el poble. Que surti al carrer. Desobediència civil. Que tremolin a les seves cadires de vellut.