Cent per Cent

CpC 324- Estratègia política i responsabilitat ciutadana

centpercent | 18 Maig, 2009 19:39

La democràcia moderna i occidental se sustenta en un sistema de partits polítics creats a partir de posicions ideològiques o de poder. En principi, aquests partits prenen les seves decisions i es posicionen en defensa de les idees d’aquells qui els han votats. Massa sovint, però, no es compta amb el fet que els partits els formen persones i que, ai las, cada persona és un món. Això vol dir que dins cada partit hi ha tantes sensibilitats ideològiques com persones hi militen. També massa sovint, aquestes divisions, més que sorgir per motius ideològics, es generen a partir d’interessos de poder, d’estratègies polítiques, de mecanismes obscurs, en definitiva. Això, en principi, ens hauria de ser igual, als ciutadans. Passa, però, que aquests partits que es barallen i que renten els pedaços bruts als rentadors públics de la desvergonya formen part de governs que, en principi, duen les regnes d’un poble, d’un país.
Aquests mesos s’han escrit pàgines i pàgines sobre la crisi interna que pateix Unió Mallorquina. No és la primera d’aquest partit. És l’enèsima dels diferents partits polítics de l’arc parlamentari, i extraparlamentari, illenc.
D’una banda, podríem afirmar, sense por d’equivocar-nos, que la crisi existent a UM és natural. De fet, etimològicament, “crisi” significa, simplement, “canvi”. I això és el que hi ha hagut, el canvi de líder: de Maria Antònia Munar, a Miquel Nadal. En un principi les diferents vies obertes en el procés de relleu de Munar acordaren una executiva de consens presidida per Miquel Nadal, amb Miquel Ferrer, el seu màxim oponent, com a secretari general del partit. A més, es donava també poder a la tercera via amb les vicepresidències als seus dos caps visibles, Guillem Ginard i Miquel Àngel Grimalt. Justament, Grimalt havia arribat a aquesta posició sense fer gaire renou i amb una presència mediàtica més aviat reduïda, avalat sobretot per la seva gestió tècnica primer a la direcció general d’Urbanisme i després a la Conselleria de Medi Ambient. Grimalt, més que com a crític, semblava arribar a la vicepresidència del partit com a home de consens, ocupant-ne un espai central. Amb el temps s’ha vist que la crisi inicial s’havia tancat en fals i que Nadal feia tots els possibles per menar el partit, i els crítics, cap a la seva parcel·la. Els moviments interns s’agreujaren fins al punt d’afectar la constitució del govern, amb el relleu de Buïls pel mateix Nadal, i l’actuació més d’una vegada com a element discordant dins el govern de Francesc Antich. Davant aquesta situació, Miquel Àngel Grimalt s’ha posat al capdavant del sector crític del seu partit i ha abandonat la posició central que fins fa poc havia ocupat. Sembla evident que el conseller manacorí ha sentit com a seva la responsabilitat de pegar un cop damunt la taula per redreçar la situació, però alhora ha sacrificat la seva centralitat. Si Grimalt surt vencedor del congrés del juliol, UM tendrà un president definit, clar i molt diferent, tant en tarannà com en idees, de Miquel Nadal; però és molt possible que amb un partit ben igual de dividit que ara. Caldrà confiar en la mà esquerra de Grimalt a l’hora de fer-se valer com a president de tots els uemites i, de rebot, garantir l’estabilitat d’un govern quer fluixeja.

Nota d’aclariment
En el número de la setmana passada publicàvem una nota d’empresa sobre fotodepilació de la Clínica Juaneda. La notícia anava il·lustrada amb una fotografia on sortien els doctors Marta Pascual i Darío Matta, actualment desvinculats d’aquesta iniciativa. Demanam disculpes per les possibles confusions que la publicació d’aquesta imatge pugui haver ocasionat.

CpC 324 en format pdf part 1

CpC 324 en format pdf part 2