Cent per Cent

CpC 325- Un acord per a la història

centpercent | 25 Maig, 2009 19:17

En sentir parlar del Fangar, els més joves recordaran únicament les mobilitzacions que periòdicament s’hi han anat fent els darrers anys per reclamar la titularitat pública dels camins que travessen la finca més gran del terme de Manacor. I recordaran també pàgines i pàgines escrites als mitjans de comunicació reclamant aquests camins per al poble. Però el litigi ve de molt més enrere, llargues dècades de desavinences entre els propietaris de la possessió i l’Ajuntament i els mateixos usuaris dels camins.
La lluita tenia antigament un rerefons utilitari ja que si els veïns de la finca no la podien travessar feien una voltera considerable. Avui, la reivindicació ha agafat una tonalitat simbòlica que va camí d’esdevenir històrica. L’Ajuntament, avesat des de fa massa anys a complir els desitjos dels poderosos, semblava resignat (satisfet) a cedir en el contenciós i acceptar la voluntat de Peter Eisenmann. Durant aquests darrers anys, la Plataforma Camins Públics Oberts ha liderat les mobilitzacions ciutadanes reclamant l’obertura de tots els camins públics tancats. El Fangar n’ha estat el cim simbòlic. A la fi, la propietat, aclaparada per la fortalesa documental de la Plataforma i també pel suport popular que aquesta tenia ha acabat claudicant. El fet paradoxal és que la negociació l’hagi haguda de dur a terme la Plataforma davant la inoperància (no sabem si volguda) de l’Ajuntament. L’acord, és cert, no serà vàlid fins que no el ratifiqui l’Ajuntament. I aquí és on tot entra en un terreny més llenegadís. És ver que les contrapartides que Eisenmann ofereix a canvi de variar el traçat del camí de la Plana són sucoses. Però caldrà veure quina és l’actitud de l’Ajuntament davant tot això. La Plataforma ha mogut peça, s’ha arriscat amb un acord que sens dubte és beneficiós per a Manacor però que pot deixar la iniciativa en aquest afer en mans de l’Ajuntament. Si la Sala ratifica l’acord, serem davant un moment històric en què el Fangar admet, damunt el paper, la titularitat pública de tots els camins que passen per la zona ANEI de dins la seva finca. Però qui garanteix que Pastor vulgui ratificar aquest acord? La Plataforma mateixa explica que si el plet continua, Eisenmann i el Fangar tenen totes les de perdre. Qui pot assegurar ara mateix que el batle no farà altra volta el mateix paper de sempre? Quines negociacions deu haver mantingut el batle amb els propietaris del Fangar? Era a dues bandes, la negociació entre la Plataforma i Eisenmann? O per darrere també hi negociava Pastor? És molt possible que Pastor es manifesti de manera molt políticament correcta: “Ho estudiarem” o “En principi ens agrada, però volem esperar a veure què diu el jutge” o “Volem ser molt prudents perquè volem un acord beneficiós per al poble de Manacor”. I la prudència, l’espera i l’estudi s’allargaran mesos, i després seran anys, i l’acord no s’haurà ratificat i tot quedarà en paper banyat. És, és clar, un supòsit. Però un supòsit possible. Mentrestant, més val que facem feina emparats en l’esperança i pensem que Antoni Pastor voldrà ratificar aquest acord sense cap altra contrapartida política. O seria esperar massa d’ell?