Cent per Cent

CpC 326- Beure o violència? Llibertat o llibertinatge?

centpercent | 01 Juny, 2009 18:07

Els manacorins han assistit atònits aquesta setmana a un succès desagradable, desgraciat i penós. Un ciutadà manacorí ha perdut la vista d’un ull arran d’una disputa amb uns joves que bevien al carrer, on, a més de fer renou, orinaven a la via pública i envaïren el domicili de l’agredit en no acceptar les protestes que aquest els féu coneixedores. El fet és només la punta d’un iceberg que s’intueix grandiós. Al contrari del que passa a altres països, l’Estat espanyol no legisla el fet de beure al carrer. Així, els joves i no tan joves poden consumir alcohol obrint les maletes dels seus cotxes en qualsevol punt de la via pública. Això no hauria de suposar cap greuge per al ciutadà de carrer, si no fos per les actituds violentes que sovint van associades a la ingesta d’alcohol i d’altres substàncies estupefaents. Manacor ha esdevingut des de fa alguns anys centre neuràlgic de la marxa nocturna no sols de la comarca, sinó de gran part de Mallorca. La gresca s’allarga fins a altes hores de la matinada i la presència de persones begudes al carrer ha generat protestes més que irades dels veïns del centre. Els locals nocturns cobren les begudes a uns preus elevats (justificats, suposam, pel gravamen fiscal que implica tenir obert un local d’aquestes característiques), amb l’objectiu de fer viables (o pròspers) els seus negocis. Això genera un “exili” dels bevedors més joves, amb menys poder adquisitiu, cap a les maletes dels seus cotxes, on pel preu d’una copa de bar, poden beure’s tota la botella.
El carrer, així, esdevé un absolut desgovern, on els gats, els orinadors i els vomitadors esdevenen reis d’una nit dolça per a ells i agra per als veïns. Sobta, si més no, la manca de reacció de les forces de seguretat en un cas com aquest, en què la integritat física d’una persona corre perill. Mentrestant, la guàrdia civil si que té temps per perdre detenint activistes polítics com en Tomeu Martí. On eren les forces de seguretat mentre Toni Marcús era agredit al portal de ca seva? Per què no eren just devora ca seva, on se celebrava la punxada de discs de Matinee? Per què no custodiaren l’entorn del concert, preveient el que hi podria passar, sabent que la presència d’incidents era més que probable?
Aquesta només és una cara d’aquest prisma de mil colors en què s’ha convertit l’evolució dels nostres joves. Però n’hi ha més. Quins valors governen les consciències dels agressors de Toni Marcús? La competitivitat, l’agressivitat, la violència, la venjança, l’instint de superació, són valors sovint associats al feixisme ideològic. Estam convençuts, però, que en aquest cas no hi ha vincles d’aquesta casta. Es tracta, això sí d’uns valors transmesos que generaran en un futur molt pròxim una societat podrida, sense ideals, sense altra ambició que la prosperitat personal, amb els valors de la solidaritat, la generositat o l’amistat esbucats. Sense nord. Així caminam. Ancorats a la consola, a la televisió porqueria i als xats d’internet, els nostres joves només pensen en la diversió, perduda ja la cultura de l’esforç i del valor de la vida humana. Assistim, sense remei, a la mort de l’humanisme. I mentrestant, qui fa res per canviar-ho?