Cent per Cent

CpC 328- Europees, Pastor, Estaràs i l'abstenció

centpercent | 15 Juny, 2009 20:31

Diumenge, eleccions europees. I qualque despistat demanarà a veure a quin col·legi ha d’anar a votar. Que no, home, que no! Que les eleccions varen ser diumenge passat. L’anècdota, imaginària, podria formar part tranquil·lament de la rutina real de cada dia. Europa no estira. El vell continent europeu, format per estats-nació mil·lenaris, parteix amb un mal endèmic que serà difícil de superar. La maquinària propagandística de cadascun dels integrants de la Unió Europea camina en un sol sentit, el de l’enaltiment dels seus trets distintius respecte d’Europa i unificadors respecte de les realitats diferenciades que puguin incloure fronteres endins. Als europeus, en general, no els interessa Europa, perquè saben que no és una comunitat nacional unida. Un francès, poc o gens té a veure amb un eslovè. Un portuguès no sap què té en comú amb un polonès. I un suec se sent un estrany davant un italià. Els aparats propangandístics dels estats europeus haurien de maldar per potenciar aquesta figura de la Unió Europea en tant que futurible estat amb institucions potents i decisòries. Els votants europeus no han anat a votar, entre altres coses, perquè no sabien quins eren els possibles presidents ni a quins partits pertanyien. Cadascú votava en clau estatal i punt. La part més delicada, però d’Europa, les seves eleccions i la representativitat de cada estat, són les decisions que es prenen al Parlament i a la Comissió europeus. Des de fa alguns anys, hom té la sensació que des de Brussel·les i Estrasburg es van marcant gols a tort i a dret als ciutadans. La presentació sempre sol ser la mateixa: “Ha sortit una normativa europea que diu...”. Com si hagués sortit per generació espontània. I, tanmateix, resulta que la normativa l’han impulsada uns representants que hem triat entre tots. La casualitat de tot plegat sempre és que aquests “gols” sempre solen tenir un marcat to neoliberal, com si l’única manera d’esdevenir estat poderós i unitari fos escarnir el gastat model dels Estats Units.
En clau manacorina, el PP ha tornat a guanyar, però amb una minva d’un tres per cent dels vots, mentre que el PSOE ha aconseguit una pujada d’un u per cent. Molt milor han anat les coses per a Unió Mallorquina i la Coalició per Europa, que han assolit prop d’un nou per cent dels vots. Gairebé amb un sis per cent Esquerra i Entesa s’han consolidat com una referència dins el mapa de l’esquerra nacional, mentre el grup d’EU no aconseguia arribar al tres per cent dels vots.
Però tanmateix, allò que ha despertat vertadera expectació en els cercles polítics illencs ha estat la partida de Rosa Estaràs cap a Brussel·les i la designació, no sense polèmiques i estires-i-amolles, d’Antoni Pastor com a portaveu del Partit Popular al Parlament balear. El batle de Manacor ha fet valer el pes que va assolir al congrés insular, enfrontant-se directament a la direcció del partit i inicialment va ser designat portaveu pel que queda de legislatura. Les protestes dins el mateix PP han fet reduir aquest càrrec per a Pastor al darrer any de legislatura. Caldrà veure com afecta això la gestió del manacorí al capdavant del consistori del seu poble. Segurament, ben poc, si tenim en compte la intensa activitat que per Ciutat ha anat desenvolupant Antoni Pastor durant els darrers dos anys.