Cent per Cent

CpC 331 - Independentista radical i pepero recalcitrant tot en u

centpercent | 06 Juliol, 2009 11:10

Un temps se’n deia fariseisme. Avui ho anomenam falsedat o hipocresia. Divendres passat Antoni Pastor sorprengué l’opinió pública manacorina amb un discurs de cloenda de l’acte de Reconeixmenet de Mèrits que hauria pogut signar qualsevol membre de l’esquerra independentista radical catalana i fins i tot basca. Va parlar de foment de la llengua pròpia, va fer autocrítica, es va posicionar identitàriament i va deixar bocabadat un auditori que, en la majoria dels casos, badallava davant els discursos políticament correctes de padrins i guardonats, farcits de floretes i paraules dolces. Tanmateix, Pastor sabia que les seves paraules, volgudament farisees, crearien confusió i exaltarien (en el sentit d’indignar) les forces vives del catalanisme reunides divendres al Teatre. Pastor apuntà a la seva gestió la medalla de la protecció de la llengua catalana i de l’Escola de Mallorquí com a institució que vetla per la seva difusió i ensenyament. No va voler fer esment, però, dels anys que fa que governa a l’Ajuntament manacorí (ara en fa sis) sense que hagi estat capaç de trobar una ubicació unitària i digna per a la institució que tant diuen protegir. Tampoc no recordava Pastor que d’aquí a un any serà designat portaveu parlamentari del Grup popular gràcies al suport de la presidenta del seu partit, Rosa Estaràs. I no devia recordar que Estaràs, fa alguns mesos, interpretant molt lleugerament l’Estatut d’autonomia, reivindicava (sona estrany aquest verb en un context així) que “no existeix el dret de ser atès en català”. Aquesta mateixa senyora és la presidenta d’Antoni Pastor. No deu recordar tampoc Antoni Pastor que el seu partit demana la lliure elecció de llengua en els centres escolars. No recorda tampoc les maniobres duites a terme pel seu president Jaume Matas durant la passada legislatura per aniquilar la llengua catalana de tots els àmbits públics, amb el decret del trilingüisme, la creació d’una infecta IB3 on la teleporqueria i la programació en espanyol deixaven en un paper purament folklòric l’ús de la llengua catalana. Si féssim una llista exhaustiva de les actuacions del Partit Popular contra qualsevol llengua que no sigui l’espanyola, no bastarien les quaranta-quatre pàgines d’aquesta publicació.
Però per què, Antoni Pastor, que és més viu que una centella, va fer aquest discurs divendres? Primer de tot, posà els punts damunt les is i es decantà poderosament de les tesis més espanyolistes alineades amb Carlos Delgado o fins i tot amb Rosa Estaràs. Amb el mateix moviment, feia una aclucada d’ull identitària a ALM-UM per mantenir obertes portes que potser necessitarà d’aquí a dos anys. Finalment, però, retratava la seva autèntica manera de ser. La d’un animal polític, que passa gust de provocar, de fer demagògica, de jugar a l’estratègia política. La d’enfrontar-se radicalment amb un govern que “no és dels seus”, la de demanar posicionaments que de vegades potser són incòmodes. La de provocar debats de deu vegades nou estèrils i sense altra finalitat que desgastar el contrari. Caldrà veure, però, en aquest cas, qui en sortirà més escaldat. Pastor va ballar entre el batasunisme i l’extrema dreta, divendres passat, i confirma la jugada ara demanant, oficialment, l’exclusió de govern, consell i OCB del ple de l’Escola de Mallorquí, perquè no hi aporten doblers. Demanarà també l’exclusió del bisbat de la Institució pública Antoni M. Alcover? O això no entra dins el joc polític? Pastor passa gust de provocar indignació, però per ventura el tir li haurà sortit per la culata perquè sembla que, ara, ha pixat fora de test.