Cent per Cent

CpC 332 - Miquel À. Riera: es desfà el greuge més vergonyant

centpercent | 15 Juliol, 2009 10:32

Miquel Àngel Riera, segurament el més gran escriptor en llengua catalana que ha donat Manacor al llarg de la història, finalment serà fill il·lustre de la ciutat que el va veure néixer. Qüestions personals molt allunyades de la valoració literària d’una obra que arreu dels Països Catalans i fins i tot a Europa ha estat reconeguda com a cabdal per entendre la literatura dels darrers cinquanta anys provocaren una situació que només podem qualificar de vergonyant. El Ple de l’Ajuntament de Manacor va rebutjar que Miquel Àngel Riera fos nomenat fill il·lustre. Qualcú, des de l’ombra, manejà misteriosament els fils d’un Partit Popular que, ja aleshores, comptava entre els seus regidors amb un jove Antoni Pastor, que assumí submisament la disciplina de vot del seu partit. La vergonya, però, lluny de minvar va créixer encara més quan el Consistori aprovà un decret segons el qual no podrien ser nomenats fills il·lustres que no haguessin passat deu anys de la seva mort.
Ara ja en fa tretze que Miquel Àngel Riera, en la plenitud de la seva dedicació a la creació literària moria prematurament afectat d’un càncer. Havia rebut els premis Sant Jordi i de la Crítica de Serra d’Or per Morir quan cal; el Premi Nacional de la Crítica de Narrativa Catalana, per L’endemà de mai; una altra vegada premi de la Crítica de Serra d'Or, per Panorama amb dona; fou també Premi Nacional de Literatura Catalana per Els déus inaccessibles; i rebé el premi Josep Pla per la seva darrera novel·la, Illa Flaubert. La seva obra fou traduïda al castellà, al txec, a l'alemany, al rus i a l'anglès. Entre els reconeixements públics obtinguts destaquen la nominació per part del PEN Club Català a la candidatura al Premi Nobel (1987) i la Creu de Sant Jordi (1989), atorgada per la Generalitat de Catalunya.
Sorprèn, per tant, que Miquel Àngel Riera no hagi pogut ser “profeta a la seva terra”, quan justament havia obtingut en vida un reconeixement gairebé unànime per part de la crítica, dels lectors i de les institucions. Un greuge tan exagerat com el que es cometé amb ell a Manacor no es desfà així com així. Amb motiu dels deu anys de la seva mort l’Ajuntament de Manacor organitzà un seguit d’actes en memòria seva; s’han editat tant la seva poesia completa com també un esplèndid volum amb tota la seva obra narrativa; l’IES Mossèn Alcover també l’ha homenatjat donant el seu nom a la biblioteca. I ara, com a colofó, l’Ajuntament del seu poble el nomenarà fill il·lustre i figurarà al costat de personalitats tan rellevants com Antoni Maria Alcover o Joan Mesquida, per citar-ne només alguns. I malgrat tot, ens quedarà un regust agredolç per la situació que durant tants d’anys ha hagut de patir la seva família a Manacor, marcada per un tema sempre envoltat de polèmica, atònita davant el rebuig de la màxima institució manacorina a reconèixer la figura del seu més gran escriptor. Antoni Pastor i Catalina Riera passaran a la història com el batle i la delegada de Cultura que nomenaren fill il·lustre Miquel Àngel Riera, i això els honora. Molts, però, recordarem sempre amb vergonya que haguérem d’esperar tretze anys.