Cent per Cent

CpC 333 - S'Illot i Manacor, perifèria i metròpoli desmemoriada

centpercent | 20 Juliol, 2009 12:12

No hi ha perifèria en el món que estigui contenta del tracte que rep per part de la metròpoli que la domina-controla. Podríem pensar en les antigues colònies d’ultramar, però també, a l’actualitat, en el tracte vexatori que reben nacions oprimides com la catalana o la basca. Parlaríem en termes nacionals i econòmics i es veurien els greuges comesos. Però l’enfrontament metròpoli-perifèria va encara més enllà. Dins la mateixa Catalunya, les terres de l’Ebre han esdevingut regió oblidada i maltractada per tots els governs de la Generalitat. A les Balears, les illes menors semblen oblidades per part de la gran Mallorca, que alberga la capital administrativa de l’arxipèlag. Dins Mallorca, la perifèria és al centre on els municipis que no toquen mar miren de sobreviure amb enginy. I dins els municipis? Tres quarts del mateix. A Manacor la gran perifèria històricament oblidada fou Porto Cristo, una localitat amb 7.000 residents fixos que es multipliquen a l’estiu, i que va viure deixada de la mà de déu (és un dir) durant dècades. La localitat portenya va poder millorar en prestacions i qualitat de vida dels seus ciutadans quan de la necessitat es féu virtut i es creà un partit polític que defensava els interessos dels portenys. Cadascú podrà valorar subjectivament els resultats de la gestió d’AIPC, però el cert és que les exigències dels portenys demanades a canvi de donar suport a un o altre govern municipal han obtingut el seu fruit en forma d’inversions i infraestructures, fins al punt que la legislatura passada acabà amb la sensació que les actuacions importants s’havien duit a terme a Porto Cristo.
Una vegada, doncs, resolt el problema perifèric de Porto Cristo, quedava la petita perifèria, els grans oblidats. Qui es recorda de Cales de Mallorca? I de Cala Murada? I de s’Illot? Són localitats molt joves formades a cop d’immigració, sense caràcter de poble, amb les arrels molt tendres i amb una població insuficient per obtenir un regidor que els representi a l’Ajuntament de Manacor. Qui en té esment? Qui hi pensa? Ara sembla que s’Illot ha aconseguit sortir una mica de l’abandó perifèric i veurà complerta una reivindicació antiga: el passeig entre Cala Morlanda i s’Illot. Fruit del consens i l’entesa entre les diferents parts, el nou passeig, gens agressiu amb l’entorn marítim immediat, ajudarà a pal·liar la degradació que patia la zona. D’altra banda, ja s’han posat les bases perquè el talaiot sigui restaurat amb criteris arqueològics i també es prendran mesures per iniciar la reforma del mollet de s’Illot, una reivindicació històrica que sempre ha topat amb la porta pels morros per part de totes les administracions.
Aquestes obres són inversions valuoses per a la millora de la qualitat de vida dels s’illoters. No es pot deixar de banda, però, que allò vertaderament important és el seguiment del dia a dia, la resolució de conflictes i necessitats quotidians. I això és tasca de l’Ajuntament de Manacor i de la seva delegada Maria Bover.