Cent per Cent

CpC 336 - La Llei de dependència, de la utopia a la realitat

centpercent | 25 Agost, 2009 09:55

Aquesta setmana la Conselleria d'Afers Socials del Govern balear ha concedit una subvenció a Aproscom perquè disposi de desset places més de residència. La decisió està directament lligada amb les demandes originades per la Llei de dependència promulgada pel Govern socialista de Madrid ara fa ja prop de tres anys. L'esmentada llei és pionera i avançada al seu temps i pretén consolidar el tercer gran pilar de l'estat del benestar entès des de la perspectiva socialdemòcrata: educació, sanitat i assistència social. La iniciativa del govern de Rodríguez Zapatero és innovadora, ambiciosa i valenta, però si la llei no es dota bé econòmicament, la valentia esdevindrà temeritat; l'ambició, frustració; i la innovació, rigidesa burocràtica. Sense anar gaire enrere en el temps, però cavalcant fugaçment cap al recent segle XX, hom recordarà la promulgació de la Logse per part del govern socialista de Felipe González. Els experts en ensenyament coincidiren que els postulats d'aquella llei significaren un abans i un després en la concepció de l'educació a l'Estat espanyol. La potenciació dels procediments i actituds enfront de l'aprenentatge memorialístic, o l'atenció individualitzada de l'alumnat foren propostes d'una llei que encara avui perduren en la manera de fer feina dels docents. No obstant això, aquella llei no va respondre a les expectatives generades perquè ni el govern socialista, ni el posterior govern popular de José María Aznar, no la dotaren pressupostàriament de manera suficient.
Ens trobam, per tant, davant una situació semblant. El desembre que ve farà tres anys que la Llei de dependència fou aprovada. Fa pocs mesos, la directora general de Responsabilitat Corporativa, la manacorina Maria Duran, ja advertia de la manca de professionals preparats per aplicar amb garanties aquesta llei; i, tanmateix, si aquests professionals estiguessin disponibles, la sensació inicial és que no hi ha unes partides pressupostàries suficients per fer-hi front. En aquests tres anys que fa que es va aprovar, la llei no ha estat desenvolupada ni tan sols en un cinquanta per cent, en una mostra més de la dificultat d'aplicació que comporta, per exemple, el fet que totes les persones dependents cobrin una pensió. De fet, la segona fase de la llei ja ha generat controvèrsia, atès que aquelles persones que ja es beneficien d'un recurs públic no rebran cap tipus de subsidi econòmic. Són, aquests, alguns detalls que parlen per si sols de la dificultat en què es troba el govern de Madrid pel que fa a l'aplicació d'aquesta llei. Rodríguez Zapatero té dues sortides, modificar la llei a la baixa i fer-la menys universal però més realitzable, o ser valent i dotar-la econòmicament així com es mereix i passar a la història com el president que va consolidar l'estat del benestar de l'Estat espanyol a nivell europeu.

CpC 336 en format pdf part 1

CpC 336 en format pdf part 2

CpC 335 - ETA, la mort cansada i el cansament mediàtic

centpercent | 10 Agost, 2009 12:41

Aquesta setmana els mallorquins hem assistit atònits a l'atemptat que la banda armada ETA va cometre dissabte passat a Palmanova. Hi moriren dos guàrdies civils que encara no havien complit els trenta anys, Diego Salvà i Carlos Sáenz de Tejada. Des d'aquestes línies el nostre condol als seus amics i familiars. Les morts de Diego i Carlos s'han produït quan justament feia cinquanta anys de la creació d'Euskadi Ta Askatasuna, la banda armada que reclama la reunificació d'Euskal Herria i la seva independència. Es percep un cert esgotament de la via violenta. Una certa desorientació, si es vol. Però no una baixada de l'activitat, ni de les conviccions. I és important que parlem de conviccions perquè el problema del País Basc no és un conflicte entre els cossos de seguretat de l'estat i una guarda de criminals. El conflicte és entre un grup armat, que comet actes criminals, i que defensa uns postulats polítics i un estat, l'espanyol, que també n'ha comesos, i que en defensa uns altres. D'altra banda, cal recordar que ETA, sense el suport d'una base popular àmplia faria anys que no existiria. L'entorn mediàtic espanyol s'apressa, cada vegada que hi ha un atemptat, a tractar els etarres com "una banda d'assassins comuns", però alhora surten a cada línia, a cada cinc paraules, les paraules "Espanya" i "espanyols" o afirmacions tan pròpies d'una situació de guerra com "era un dels nostres". No ho direm nosaltres aquí per primera vegada: ETA i l'Estat espanyol es retroalimenten. Es necessiten. Se cerquen. Cada atemptat d'ETA significa una pluja de missatges més propis d'una Espanya retrògrada i reaccionària que en teoria no existeix. Cada cop militar o polític espanyol a l'entorn d'ETA implica una nova allau d'atemptats i d'idees que intenten justificar-los.
Ho direm alt i clar: no hi ha cap idea que mereixi una vida humana. No creim en els màrtirs, ni en l'èpica de la sang. Ni en la violència. Qualsevol mort, qualsevol, és gratuïta i innecessària. Però també, amb rotunditat, afirmarem que l'única sortida al conflicte basc és la negociació, així, en termes polítics, amb paraules, sense pistoles, sense il·legalitzacions de partits, sense criminalitzar idees.
Ja hi ha hagut, aquests dies, qui s'ha apressat a facilitar noms a la guàrdia civil de persones que militen en l'independentisme a Mallorca, en un intent de vincular aquesta tendència ideològica amb l'aparat etarra. Una mostra més, desgraciadament, de la curtor de mires d'una gent que en lloc d'apagar focs afegeix llenya per fer-los prendre més. Diuen, a Mallorca, que dos no es barallen si un no vol. Que prengui llum de na pintora que n'hagi de prendre i que es posi fi a aquest degotís de vides humanes, però no amb pistoles, ni amb lleis repressores, ni amb policies, sinó amb paraules, com les persones.