Aquest era el lema dels qui, ben entrat el segle XX i des de l'analfabetisme crònic de les classes més pobres, maldaven perquè tota la població tengués accés a una educació digna i a una cultura plural.  I alguna cosa aconseguiren, aquells lluitadors utòpics. Avui l'escola és per a tothom. L'ensenyament ha esdevingut un dret i una obligació. Els estats inverteixen quantitats milionàries a construir escoles i a pagar mestres i professors que formin les futures generacions. Les Balears en general i Manacor en particular no en són una excepció. En el cas manacorí, la societat civil fa temps que s'ha mobilitzat per reclamar més places escolars davant la saturació que pateixen les aules, sobretot a l'etapa infantil i els primers anys de primària. I enguany s'ha fet una primera passa per la qual ens hem de felicitar: la construcció de l'escola modular a l'espera del començament de les obres de la nova escola que s'alçarà en l'especulatori solar de l'hort d'en Roig. Tot i que hi continua havent ràtios prou elevades a les aules, les escoles han pogut alenar una mica aquest començament de curs, un fet que no passava des de feia molts d'anys. Això, afegit a la posada de la primera pedra per la construcció de l'IES de Son Fangos i també a les obres, ja molt avançades al Molí d'en Beió com a futura seu de l'Escola de Mallorquí, fa que albirem un futur no gaire llunyà amb noves infraestructures educatives que significaran una millora de les condicions de feina i aprenentatge de docents i alumnes a Manacor.
 El municipi escolaritzarà en millors condicions els seus infants, tant els nadius com els vinguts de fora, Aprendran de llegir i escriure. I sabran fer comptes de multiplicar. És d'esperar, però, que aquesta culturització no s'aturi aquí, i que els nostres docents sàpiguen aprofitar les eines que els brinda l'administració per formar persones de pensament lliure i criteri independent, de valors ètics i morals consolidats i basats en la solidaritat i el respecte als altres. Persones que es temin del país que els hauran deixat els seus progenitors. Persones que el vulguin canviar. Persones que no visquin per enriquir-se. Gent que tengui, com deia el poeta, "la riquesa de no voler ser ric" i que entengui que la vertadera felicitat procedeix de la que sabem aportar als altres. Gent que entengui que és hora de canviar aquest petit país manacorí comandat per  gent bufa i culturalment curta que anul·len qualsevol ànsia de creixement personal que vagi més enllà de l'euro i el cotxe i la casa amb jardí. Gent que, a la fi, bevent a morro de la botella de l'efervescent utopia, esqueixaran la Mallorca medievalitzant dels cacics per sempre.

CpC 340 en format pdf part 1

CpC 340 en format pdf part 2

És una obvietat que les estructures de poder, les econòmiques i també una important massa social de Mallorca són conservadores. Gosaríem dir que ni tan sols les podríem definir com a dreta enfront d'una esquerra més social i solidària. Són, simplement, una classe de gent que no poden concebre un altre govern que no sigui "dels seus". Són una classe de gent passadora de pena. Una classe de gent benestant, o més que benestant, que no vol perdre els seus privilegis i que, encara avui, tem que si governen "els comunistes" passi "la repartidora" i els ho prengui tot. Són una gent que han alimentat la seva intel·ligència amb la ignorància genètica i endogàmica d'una illa que, encara avui, viu tancada en si mateixa, repartint privilegis entre "els seus". I explicarem perquè ve a rotlo tot això. Ja hem parlat altres vegades en aquest mateix article del fenomen dels nimby (not in my back yard, 'no al meu corral de darrere'), que només protesten contra actuacions governamentals quan els toca una propietat o un interès propi. Seria, sens dubte, el cas dels afectats pel pas del tren-tram en el trànsit entre Manacor i Artà. Hi haurà expropiacions i molta de gent veurà alterada la placidesa que ara gaudeixen a fora-vila primer per l'expropiació i després pel pas d'aquest nou mitjà de transport. Les protestes són raonables i, molt sovint, dignes de ser escoltades. Deim molt sovint, perquè tenim constància que entre alguns dels afectats hi ha hagut perjudicis econòmics derivats d'una activitat (legítima, cal dir-ho) immobiliària. Un altre cas ben diferent al d'aquests nimby són els veïns de la plataforma Un passeig sense tren. Molts dels qui protesten ho fan des de la visceralitat i l'impuls, des del rebuig a l'inconegut i, fins i tot, des de l'enfrontament a un govern que no volen. La desmobilització de la societat és un fet real i la teoria dels nimby cau implacable sobre els organitzadors de la manifestació aquest dimarts passat davant el Parlament. Antoni Pastor (no sabem si en qualitat de batle o en qualitat de president del Partit Popular) brindà dos autocars. A la fi, només en calgué un i ni tan sols l'ompliren. Vint-i-vuit persones, comptant-hi tres representants populars a la Sala manacorina. Això demostra que molts estan disposats a signar, però molt pocs mostren cara, se sacrifiquen i es mobilitzen per una causa en la qual diuen creure. És el drama de la societat d'avui: "No em moc si no em toquen lo meu", sense voler entendre que el que és de tots, també és "lo meu".  La paradoxa de tot plegat, però, és que la plataforma Un passeig sense tren es mou, simplement, pensant que el pas del tren-tram els pot afectar comercialment, no perquè la nova infraestructura els toqui cap de les seves propietats. No són, en sentit estricte, nimby. Semblen, simplement, i de cada vegada més, gent de bona fe espantada i manipulada per un, o més, partits polítics. 

CpC 339 en format pdf part 1

CpC 339 en format pdf part 2

De tant en tant, el batle de Manacor, Antoni Pastor té per costum llançar un cop d'efecte cada un parell de mesos, per remoure una mica l'anodí i rutinari món mediàtic manacorí. Li agrada. Es fa protagonista i s'anota punts importants en la seva carrera política, farcida de sortides cap endavant. Ja fa alguns mesos, Pastor va posicionar el seu partit contra la decisió del Govern balear de fer passar el tren cap a Artà pel passeig del Ferrocarril. Hi hagué una manifestació i els subordinats del Partit Popular i d'ALM-UM hi acudiren. No s'hi va veure, però, cap peix gros. Hom no va acabar de saber si aquesta absència es devia a la por d'acudir a una manifestació fracassada o si, per contra, passaven pena de mostrar cara obertament i de manera contundent contra una iniciativa que, ho saben cert, ha de significar una passa endavant cap a la consolidació d'un transport públic eficient, econòmic, ecològic i modern. Caldrà veure ara quina és la postura, altra vegada, del Partit Popular i els seus caps. Acudirà Antoni Pastor a la manifestació? I encara més, aconseguirà el seu objectiu que hi acudeixin també Miquel Àngel Grimalt i Catalina Julve? Quina fe deu tenir el batle de Manacor en les cinc mil signatures aconseguides per la Plataforma si tan sols espera que hi acudeixin "dos autocars"? Tot això, tanmateix, és una mica igual, perquè entra dins el joc de la demagògia política i dins l'argumentari que un o altre partit, favorable o contrari al tren-tram faria servir. El que exaspera el més pastat del món, però, és un altre fet. I ara parlam no sols del Partit Popular, sinó de tota la classe política en general. Si volem tenir una societat plenament democràtica, sanament plural, convençudament moderna i europea, caldria que els nostres polítics fossin capaços de tenir sentit d'estat, de posicionar-se sempre a favor del poble i no en contra dels seus adversaris polítics, independentment de la bondant o maldat dels seus objectius. Parlam en general i ho feim amb coneixement de causa. Quina cara ha quedat als veïns de la Real després de la continuació de les obres de Son Espases per part del segon pacte de progrés? Què troben els votants dels partits nacionalistes del fet que justament ara no es pugui veure TV3 en condicions normals a les Illes Balears? Estava contra Son Espases Francesc Antich abans de les eleccions? O només estava contra el PP? Quin preu té governar, senyors Gabriel Barceló i Joan Lladó? No es veurà mai més TV3 a les Illes? Està Antoni Pastor en contra del tren-tram? O només està en contra de Gabriel Vicens i el seu govern? Està Antoni Pastor a favor dels manacorins? O només està a favor del seu partit? Mentrestant, el ciutadà democràtic, pluralista, modern i europeu s'ho mira entre escèptic i decebut, esperant que el seu país pugui prosperar, malgrat els qui el comanden.

CpC 338 pdf part 1

CpC 338 pdf part 2

Des del nostre petit refugi manacorí costa de vegades entendre com es llancen les campanyes informatives globals. Què fa que durant algunes setmanes no ens aturem de parlar d'un tema? Com s'enceta la paranoia? Com neix la histèria? Qui genera la notícia? Qui la pensa? Com es vehicula? Al segle XVIII una passa de grip va reduir poderosament la densitat de població arreu d'Europa. El 1918 un grip fort també va fer estralls entre la població. Són referents presents en la memòria històrica de la gent. En deu anys d'existència, la grip aviària ha provocat 250 morts, però en parlàrem dia sí i dia també com si Europa hagués de tornar dos segles enrere i les persones haguessin de morir pels capdecantons com moren els conills de mixomatosi, en una plaga irrefrenable i terrible que canviaria els destins del món. Tanmateix, l'apocalipsi no arribà i a banda d'alguns milers de pollastres sacrificats, moriren, en tot el món, 25 persones a l'any per aquesta casta de grip.
 Ara, fa mesos que, altra vegada, ens fan viure obsedits per un grip que en un principi anomenaren porcí i que ara rep el nom de "nou" o "A". Els morts per aquesta nova varietat vírica es compten a Mallorca amb els dits d'una mà i sempre són persones amb altres dolences, sovint respiratòries.
 Mentrestant, les autoritats, mediatitzades per la pressió mediaticofarmacèutica i per un postís sentit de la responsabilitat, insisteixen a trobar plans de prevenció, com ara la vacuna. El conegut Tamiflú es presenta com la salvació que s'haurà d'administrar a un trenta o un quaranta per cent de la població, mentre les prediccions més optimistes ens adverteixen que una de cada tres persones es veurà afectada per la malaltia. Hom s'ha aturat a pensar quants de morts hi ha cada any a causa del grip comú? I quin espai mediàtic ocupa això? De fet, fonts mèdiques contrastades afirmen que de moment, tant pel que fa a virulència com a mortalitat, el grip nou no ha aconseguit superar les xifres del grip comú. Les preguntes que fèiem al principi d'aquest article tornen a sorgir. És trist que ens haguem de malfiar sempre, però en un món comandat pels doblers, sembla que la cobdícia humana no té límits. I resulta que hi ha moments que tothom voldria ser fabricant de medicaments, si es pogués inventar una malaltia nova cada any, és clar.

CpC 337 en format pdf part 1

CpC 337 en format pdf part 2

Cent per Cent.
Revista d'informació setmanal.
Manacor i comarca.

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

• CpC 386 - La desídia mena sempre cap a la injustícia històrica
• CpC 385 - Jaume Ramis, l'homenatge dels amics
• CpC 384 - De solars i infraestructures
• CpC 383 - Polítics contra la justícia
• CpC 382 - Tornem-hi torna-hi, o la darrera i no en cant d'altra
• CpC 381 - Immunes a la consciència, impunes davant la llei
• CpC 380 - Privatitza, ara que pots
• CpC 379 - Escoles: de la desesperació a l'esperança
• El sentit de la solidaritat envers la cosa pública
• CpC 377 - Entre el "tanmateix" i el "ja està fet"

• Revistes [111]

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom