Cent per Cent

CpC 337 - El misteriós èxit mediàtic d'un grip sense morts

centpercent | 07 Setembre, 2009 10:06

Des del nostre petit refugi manacorí costa de vegades entendre com es llancen les campanyes informatives globals. Què fa que durant algunes setmanes no ens aturem de parlar d’un tema? Com s’enceta la paranoia? Com neix la histèria? Qui genera la notícia? Qui la pensa? Com es vehicula? Al segle XVIII una passa de grip va reduir poderosament la densitat de població arreu d’Europa. El 1918 un grip fort també va fer estralls entre la població. Són referents presents en la memòria històrica de la gent. En deu anys d’existència, la grip aviària ha provocat 250 morts, però en parlàrem dia sí i dia també com si Europa hagués de tornar dos segles enrere i les persones haguessin de morir pels capdecantons com moren els conills de mixomatosi, en una plaga irrefrenable i terrible que canviaria els destins del món. Tanmateix, l’apocalipsi no arribà i a banda d’alguns milers de pollastres sacrificats, moriren, en tot el món, 25 persones a l’any per aquesta casta de grip.
Ara, fa mesos que, altra vegada, ens fan viure obsedits per un grip que en un principi anomenaren porcí i que ara rep el nom de “nou” o “A”. Els morts per aquesta nova varietat vírica es compten a Mallorca amb els dits d’una mà i sempre són persones amb altres dolences, sovint respiratòries.
Mentrestant, les autoritats, mediatitzades per la pressió mediaticofarmacèutica i per un postís sentit de la responsabilitat, insisteixen a trobar plans de prevenció, com ara la vacuna. El conegut Tamiflú es presenta com la salvació que s’haurà d’administrar a un trenta o un quaranta per cent de la població, mentre les prediccions més optimistes ens adverteixen que una de cada tres persones es veurà afectada per la malaltia. Hom s’ha aturat a pensar quants de morts hi ha cada any a causa del grip comú? I quin espai mediàtic ocupa això? De fet, fonts mèdiques contrastades afirmen que de moment, tant pel que fa a virulència com a mortalitat, el grip nou no ha aconseguit superar les xifres del grip comú. Les preguntes que fèiem al principi d’aquest article tornen a sorgir. És trist que ens haguem de malfiar sempre, però en un món comandat pels doblers, sembla que la cobdícia humana no té límits. I resulta que hi ha moments que tothom voldria ser fabricant de medicaments, si es pogués inventar una malaltia nova cada any, és clar.