Cent per Cent

CpC 340 - Descongestió a les escoles: la cultura ens farà lliures

centpercent | 28 Setembre, 2009 10:41

Aquest era el lema dels qui, ben entrat el segle XX i des de l’analfabetisme crònic de les classes més pobres, maldaven perquè tota la població tengués accés a una educació digna i a una cultura plural. I alguna cosa aconseguiren, aquells lluitadors utòpics. Avui l’escola és per a tothom. L’ensenyament ha esdevingut un dret i una obligació. Els estats inverteixen quantitats milionàries a construir escoles i a pagar mestres i professors que formin les futures generacions. Les Balears en general i Manacor en particular no en són una excepció. En el cas manacorí, la societat civil fa temps que s’ha mobilitzat per reclamar més places escolars davant la saturació que pateixen les aules, sobretot a l’etapa infantil i els primers anys de primària. I enguany s’ha fet una primera passa per la qual ens hem de felicitar: la construcció de l’escola modular a l’espera del començament de les obres de la nova escola que s’alçarà en l’especulatori solar de l’hort d’en Roig. Tot i que hi continua havent ràtios prou elevades a les aules, les escoles han pogut alenar una mica aquest començament de curs, un fet que no passava des de feia molts d’anys. Això, afegit a la posada de la primera pedra per la construcció de l’IES de Son Fangos i també a les obres, ja molt avançades al Molí d’en Beió com a futura seu de l’Escola de Mallorquí, fa que albirem un futur no gaire llunyà amb noves infraestructures educatives que significaran una millora de les condicions de feina i aprenentatge de docents i alumnes a Manacor.
El municipi escolaritzarà en millors condicions els seus infants, tant els nadius com els vinguts de fora, Aprendran de llegir i escriure. I sabran fer comptes de multiplicar. És d’esperar, però, que aquesta culturització no s’aturi aquí, i que els nostres docents sàpiguen aprofitar les eines que els brinda l’administració per formar persones de pensament lliure i criteri independent, de valors ètics i morals consolidats i basats en la solidaritat i el respecte als altres. Persones que es temin del país que els hauran deixat els seus progenitors. Persones que el vulguin canviar. Persones que no visquin per enriquir-se. Gent que tengui, com deia el poeta, “la riquesa de no voler ser ric” i que entengui que la vertadera felicitat procedeix de la que sabem aportar als altres. Gent que entengui que és hora de canviar aquest petit país manacorí comandat per gent bufa i culturalment curta que anul·len qualsevol ànsia de creixement personal que vagi més enllà de l’euro i el cotxe i la casa amb jardí. Gent que, a la fi, bevent a morro de la botella de l’efervescent utopia, esqueixaran la Mallorca medievalitzant dels cacics per sempre.