Cent per Cent

CpC 341 - El curs natural de l’aigua i la intervenció humana

centpercent | 05 Octubre, 2009 10:17

Manacor va viure l’any 1989 un dels episodis més impactants i lamentables de la història recent: la torrentada. El pas natural de l’aigua per dins el nucli urbà, un fet relativament normal, havia estat alterat amb un embut al seu llit subterrani que va generar uns inundacions com gairebé ningú les recordava. No s’hagueren de lamentar danys personals però sí molts de materials. La societat civil i la classe política es proposaren, aleshores, l’objectiu d’evitar un nou succés com aquell. Un debat inacabable tengué la seva conclusió amb la desviació del torrent per defora del nucli urbà, l’obertura de l’embut generat per una obra concebuda amb els peus i, molt més recentment, el cobriment del torrent al seu pas per dins la vila. No hi ha hagut, de fa vint anys ençà, cap ploguda d’aquella magnitud i, per tant, no hem pogut avaluar encara si totes aquestes noves infraestructures destinades a guardar els vilans de Manacor de les torrentades realment funcionarien. Sí que és cert que hi ha hagut plogudes fortes que han provocat petites inundacions (si les comparam amb les d’aquell any). És el cas, per exemple, del que ha succeït aquesta setmana. El torrent que passa per dins el nucli urbà ha transitat, tot i la intensa i quantiosa pluja, amb una normalitat admirable, sense que, en cap indret es pogués arribar a imaginar ni la més mínima possiblitat de desbordament, ans al contrari. Com si hagués estat una ploguda normal. On sí que, en canvi, els efectes s’han fet coneixedors ha estat a fora vila. Segons fonts policíaques, al terme de Manacor, i sempre depenent de la zona, hi ha fet entre setanta i cent litres. una ploguda més que generosa però que no hauria d’haver provocat els problemes que ha provocat. Carreteres tallades i camps arrasats en són la mostra. Petites inundacions sense importància provocaren el tall de la carretera de Manacor a Porto Cristo a l’altura de Santa Cirga. No és, però, equiparable al caos que s’originà a la zona compresa entre la carretera de Bandrís i la carretera vella de Sant Llorenç. Aquesta darrera, com cada vegada que fa una mica d’aigua, hagué de ser tallada. La carretera de Bandrís, per part seva, es diluïa entre un llac de tons marronosos a la dreta i un riu amb cascades a l’esquerra. Mentrestant, el torrent nou anava buit. La zona de la pista dels cavalls pareixia la mar, amb camades que baixaven de Son Talent i contorns estibades d’aigua talment rius d’aigües braves. La conclusió és senzilla: dit en bon mallorquí, el torrent nou no tira. L’aigua no vol anar per allà. D’altra banda, la construcció de la variant ha resultat nefasta per a aquella zona a causa, suposam, d’uns drenatges mal ideats o mal construïts. La força i l’orografia de la natura són més sàvies que carreres universitàries i tesis doctorals. Si l’aigua, antigament, passava per un determinat indret sembla absurd que la vulguem fer passar per un altre, llevat que ens proposem de baratar tota l’orografia de l’illa.