Cent per Cent

CpC 342 - Una democràcia massa tendra

centpercent | 13 Octubre, 2009 09:33

Portada 342 "El Sobirà ha decidit". Aquesta frase serveix per anunciar els resultats dels referèndums que es fan a Suïssa. Resumeix perfectament l'esperit d'aquest país centreeuropeu que, tot i tenir unes institucions ben consolidades, exerceix la sobirania popular mitjançant consultes a la població d'una manera molt freqüent. Això que a Suïssa és ben normal per decidir qüestions molt importants o d'altres més banals, a un milenar curt de quilòmetres cap el sud no ho és gens. Potser la nostra cultura i tradició és diferent a l'helvètica, ben plural per cert, però no rauen principalment en això els nostres dèficits democràtics. La Constitució espanyola estableix que la potestat de convocar o autoritzar referèndums és una competència del poder central i arran d'això, en els darrers vint-i-cinc anys només se'ns ha consultat per dues qüestions: l'OTAN i la Unió europea. Un balanç massa esquifit. Vivim dins un intent de democràcia que a la pràctica no permet que els ajuntaments consultin la ciutadania per qüestions que els són transcendents.
Dilluns passat el Ple de lAjuntament de Manacor va debatre una qüestió que, tot i no ser competència directa de la Sala, afecta directament el municipi. Catalina Julve va proposar que l'Ajuntament, seguint els processos legals i terminis corresponents, endegàs la convocatòria d'una consulta popular per decidir de quina manera havia de travessar el nucli urbà la perllongació del servei de ferrocarril cap a Artà. Amb nou vots a favor -oposició- i deu en contra -govern- la proposta no va tirar endavant i l'assumpte podria semblar oblidat. Això, però, no és així ja que la contraproposta del batle va posar entre l'espasa i la paret la portaveu d'ALM-UM: referèndum sí, però amb garantia de trencar el Govern de les Illes Balears si no es compleix la voluntat de les urnes. La cosa està en l'aire però tot ens porta a pensar que aquesta consulta popular no s'arribarà a fer mai.
És bo que el poble triï allò que més li convé però en tot aquest afer s'intueixen, més ben dit, s'evidencien, altres conflictes que van més enllà de les vies. La lluita entre Pastor i Julve a Manacor per aconseguir ser els més contraris al Tren-Tram, i també per demostrar qui ho té millor amb els seus a Palma, ha enverinat un tema que poc devien esperar Francesc Antich o Gabriel Vicens que pogués aixecar tanta polseguera. Ara, el més important però és que malgrat l'enrenou no hi ha d'haver endarreriments i tant Antich com Vicens han d'anar per feina i enllestir al més aviat possible la connexió amb Artà. Reflexió final: és una llàstima que els manacorins, per posar un exemple, no poguéssim votar si volíem o no desviar el torrent; o que ara no puguem votar, per posar un altre exemple, per on volem el tren. Una democràcia massa tendra, massa poc suïssa, massa oportunista, massa viciada. Una democràcia tan necessària.