Cent per Cent

CpC 343 - Un centre de tecnificació per a tothom?

centpercent | 19 Octubre, 2009 16:41

Ha duit molta d’arenga politicoadministrativoburocràtica, però a la fi sembla que el Centre de Tecnificació de Tennis Illes Balears, ubicat a Manacor, s’obrirà al públic en dates imminents. El projecte va néixer vestit amb la roba bruta de la polèmica la passada legislatura. El Govern de Jaume Matas no escatimà un euro ni dos a l’hora de projectar com havia de ser i com havia de funcionar el centre esportiu. Darrere hi havia també el nom de Rafel Nadal com a estendard del tennis illenc arreu del món que donaria nom a la instal·lació alhora que empreses vinculades a la seva família gestionarien part dels serveis que oferiria el centre de tecnificació. La sopegada electoral de Matas i el seu seguici, amb el consegüent canvi de govern, va suposar un gir de cent vuitanta graus tant en la manera de dur endavant els projectes com també en la relació amb la família Nadal. Així, el projecte inicial quedà retallat i se’n suprimí la segona fase, que preveia un edifici annex, amb instal·lacions com per exemple un gimnàs. Tot plegat suposà un endarreriment important en l’execució de les obres, que finalment, sembla que veuran la llum del final del túnel molt aviat.
Una ciutat com Manacor ha d’estar orgullosa d’albergar unes instal·lacions com aquestes, on tennistes de renom com el mateix Rafel Nadal o Núria Llagostera, Carles Moyà i d’altres de vinguts de fora podran entrenar-se quan ho desitgin. On també podran venir a formar-se les promeses del tennis illenc, amb la promoció que per a aquest esport significarà això dins Manacor.
Ara bé, atenent a la filosofia de servei públic i de preus populars caldria qüestionar algunes coses. Primera: per què no paguen els tennistes d’elit? Segona: per què tenen preferència les promeses? Tercera: per què els preus que es pagaran no són més econòmics que els d’una pista privada convencional? Són preguntes que, si més no, plantegen l’etern dilema entre la promoció dels que ja són privilegiats (l’aigua va allà on n’hi ha molta o els doblers fan doblers) o l’obertura d’unes instal·lacions als infants i joves de tot un poble, de tota una comarca si es vol, perquè practiquin amb entusiasme i passió l’esport del seu ídol. Deixam la pregunta enlaire, encara que el nostre lector ja sap quina resposta preferim.