Cent per Cent

CpC 346 - Una primavera amb auditori

centpercent | 09 Novembre, 2009 10:05

La primavera és l’estació de les flors, del renaixement després del dur i rústec hivern. L’època de les papallones i també el símbol de la jovenesa creativa i iconoclasta. Justament, la pròxima primavera, si les coses surten com s’espera, Manacor, talment com si fos una ciutat jove i emprenedora, estarà en disposició d’estrenar una instal·lació que ha de ser motiu per treure pit, orgullosos i superbs: un auditori amb capacitat per a vuit-cents espectadors, amb acústica adequada i idònia perquè s’hi puguin representar també espectacles musicals, i amb un escenari adequat per a muntatges de gran format que fins ara resultaven impossibles a l’actual teatre manacorí. Tot això passarà després de prop de mig any de retard en l’execució de les obres per uns canvis en el projecte que també n’han augmentat el pressupost final.
Si les obres acaben el març quedarà demostrat que, tot i les dificultats, l’administració té recursos accelerar un projecte quan interessa. Les institucions són capaces de vèncer els esculls burocraticoadministratius que vagin sorgint i fer anar endavant els projectes, per fastuosos i costosos que siguin. Ens ve al cap, per exemple, la construcció d’un nou institut i d’una nova escola a Manacor, que, primer per una cosa i després per l’altra, van esdevenint moneda de canvi polític i es converteixen amb el temps en idees fictícies, llunyanes i utòpiques després de travessar un desert d’impediments i obstacles.
Fa sis anys i mig que Antoni Pastor és batle. En estrenar l’auditori en farà set. És un temps raonable i comprensible per dur endavant un macroprojecte que ha estat una de les banderes del seu programa electoral. Però resulta que la demanda de més i noves instal·lacions educatives és bastant més antiga, entre d’altres coses, perquè és permanent i contínua, inherent al fet de ser, l’educació, un dels pilars que sustenten l’estat del benestar.
Nosaltres, però, compromesos amb l’educació i amb la cultura, estarem contents que la primavera arribi florida amb un nou auditori. I esperarem que després de les calrades inicials, de l’encesa i l’eufòria de l’estiu, no arribi un hivern sense dotacions pressupostàries dignes per programar espectacles que s’avenguin amb la categoria de la infraestructura. També caldrà veure com encaixa la nova instal·lació dins Manacor i com es combina amb la presència del teatre vell. I més encara, quina posició prendrà l’auditori respecte dels altres grans teatres de l’illa, com l’auditòrium de Palma o el Teatre Principal. Seran vists com una competència? O més aviat es manconmunaran?
Tot són suposicions, però encara caldrà esperar. I per fred, gelat i inhòspit que sigui l’hivern, a la fi la primavera sempre acaba arribant. Encara que els reclamadors d’escoles comencen a pensar que el seu hivern és etern...