Cent per Cent

CpC 347 - La memòria restaurada

centpercent | 16 Novembre, 2009 10:28

Divendres passat un company periodista acudí sol·lícit a l’oficialització dels noms de Miquel Àngel Riera i Nadal Batle per a la biblioteca i l’aula d’informàtica de l’IES Mossèn Alcover. El company periodista frissava. S’anava fent tard i se n’havia d’anar a escriure i a tancar la notícia. L’acte protocol·lari al Mossèn Alcover s’allargava. El batle de Manacor, Antoni Pastor, en petit comitè, aclarí: “És normal, això passa en tots els actes improvisats”. Quin temps devia fer que havia rebut la invitació? I per quantes vies li havia arribat? No devia ser ell, qui havia improvisat la seva assistència, més pendent dels actes de partit que de les seves obligacions com a batle? Pastor, massa avesat a un Manacor que vol esser, que vol figurar, que li agrada la imatge i el disseny, que li agraden els doblers i el poder, la comandera i les relacions tribals, Pastor, dèiem, confongué la improvisació amb la senzillesa. L’IES Mossèn Alcover retia homenatge amb l’acte de divendres a dos pilars de la cultura catalana a Mallorca, dos homes que amb la seva acció, amb el seu saber i amb la seva obra ajudaren a forjar la Mallorca que avui coneixem, la cultura que avui tenim, i el futur que avui ens espera. Sense ells, tot el que som ara hauria estat diferent, o, senzillament, no hauria estat. Nadal Batle és, sense discussió, el creador de la Universitat de les Illes Balears, el qui la va pensar i el qui, tot liderant-la, la va fer. Mai ha estat reconegut per això. Mai prou. Miquel Àngel Riera guanyà en vida tots els premis que podia guanyar un escriptor en llengua catalana. Fou reconegut aquí, a Palma, a Barcelona i a Europa. La seva obra ha estat traduïda al castellà, al francès o a l’alemany, només per citar algunes de les més populoses llengües europees. Morí, com Nadal Batle, prematurament, en plenitud creativa, amb massa coses per donar a un país que estimaven, pel cap baix, com a ells mateixos. Després de la seva mort, l’Ajuntament de Manacor votà el nomenament de Miquel Àngel Riera com a fill il·lustre de la ciutat. Ho votaren. Però no ho aprovaren. Entre els qui hi votaren en contra hi havia un jove de nom Antoni Pastor. Es devia deure a la improvisació, aquell vot contrari? O a l’estratègia política? O més encara, a les relacions tribals? L’Ajuntament, més de deu anys després, desfarà aquell greuge, amb el planificat Pastor al capdavant. Li alabam el gust, i la iniciativa. Si tots fóssim capaços d’engolir-nos l’orgull per rectificar errades flagrants aquest món que vivim i construïm cada dia seria, sens dubte, molt millor. Per això s’agraeixen iniciatives com aquesta, gens improvisades, sinó meditades, decidides en votació de claustre, anunciades amb mesos d’antelació, organitzades durant mesos fins al mínim detall. Però tot això són menudeses, insignificàncies, perquè allò realment important del reconeixement que va fer l’IES Mossèn Alcover divendres passat a Miquel Àngel Riera i Nadal Batle és que va ser un acte fet amb amor, amb sentiment i amb autenticitat. Tres valors que avui en dia curtegen i dels quals molts no en saben ni el significat. Com a manacorins i com a catalans només tenim dues paraules per a la gent de l’IES Mossèn Alcover: enhorabona i gràcies. Només un poble que recorda qui l’ha construït té eines per bastir un futur pròsper sense deixar de ser ell mateix.