Antoni Pastor ha fet balanç. El batle de Manacor ha posat les cartes damunt la taula i ha valorat quin joc ha tengut durant aquest 2009 que ara és a punt d'acabar. Pastor destaca, per contrast, l'estabilitat del seu equip de govern davant la convulsió permanent dels governs autonòmic i del Consell. Pastor, a més, destaca l'obra feta durant els darrers dotze mesos, com ara els avenços en infraestructures educatives (IES de Son Fangos, escola modular, solar per a la nova escola...) o les inversions fetes arran del Pla Espanya. El batle també es volgué referir al nomenament de Miquel Àngel Riera com a fill il·lustre i al traspàs de la recaptació a l'Agència Tributària. Un dels punts que destacà part damunt els altres fou la tasca duita a terme fins ara en l'àrea de Serveis Socials arran de la crisi econòmica. Un fet, aquest darrer, que podria ser també interpretat com una maniobra d'enaltiment de la responsable del departament, Catalina Riera, que es postula com a possible successora de Pastor fins i tot abans que acabi aquesta legislatura.
 Bernat Amer, per la seva banda, hagué de lamentar que acabi un nou any sense l'aprovació del Pla General d'Ordenació Urbana. Hom es demana, a la fi, quina ha estat la tasca de l'Ajuntament en aquest darrer any. Aprovació i execució d'obres per a construcció d'infraestructures educatives: es tracta d'inversions depenents de la Conselleria d'Educació, la majoria de les quals no han pogut ser executades fins ara més per la deixadesa de l'equip de Pastor que no per la manca de doblers a les arques autonòmiques. L'exemple més flagrant el de la nova escola a Manacor, que fa dues legislatures que arrossega.
 L'altra gran punta de llança de la gestió de la coalició PP-AIPC han estat les inversions del Pla Espanya impulsat pel Govern de José Luis Rodríguez Zapatero. Altra volta, inversions vingudes de fora.
 En canvi, a l'hora de parlar d'actuacions que sí que són competència de l'Ajuntament, sembla que s'ha de fer amb la boca petita. Unes mamballetes ben fortes mereix el delegat Bernat Amer, que ha tengut el valor de sortir davant les càmeres a dir que ell, com a delegat d'Urbanisme, no ha pogut aconseguir que s'aprovàs el PGOU. Aquesta valentia contrasta fortament amb la manca de voluntat absoluta per part de l'equip de govern d'aprovar aquest document, arraconat a un segon pla polític del qual sembla cada vegada més improbable que pugui sortir.
 No és d'estranyar, per tant, que davant tal passivitat ens trobem amb un panorama polític municipal estable. El moviment, la inestabilitat, els genera l'acció, la iniciativa, l'impuls, substantius cada dia més llunyans de l'apàtica gestió d'un batle que si no passa a la posteritat per ser el més elegant de la història a l'hora de vestir no hi podrà passar per res més.

CpC 353 en format pdf part 1

CpC 353 en format pdf part 2

Sempre, des d'aquest espai que obre Cent per Cent cada setmana, ens hem decantat obertament per la revolució dels canvis petits, obrats des del racó més insignificant del planeta, però executats amb el convenciment que aquell petit canvi formarà part d'una xarxa d'alteracions a escala mundial que generaran el gran canvi, la caiguda de l'imperi de la despersonalització i la competitivitat, de l'individualisme cec i la riquesa immediata. Tota aquesta filosofia s'explica amb una sentència que resumeix un món comunicat i enxarxat de manera gairebé completa però des de nodes i punts de connexió que no deixen de ser locals i autònoms identitàriament i econòmicament: pensa global i actua local.
 A Manacor, aquestes setmanes, s'ha esdevingut un fet que exemplifica perfectament aquest primer paràgraf. Un grup de gent s'han unit per configurar una xarxa de consum just, solidari, local i ecològic. Són, totes plegades, paraules que formen part del que avui dia entenem com a "políticament correcte". Però si en formen part és justament per això, perquè moltes vegades són utilitzades per vendre fum o per donar una determinada imatge amagant fets que els són contradictoris. Taleca, que així s'anomena aquest grup que neix ara, s'enfronta a aquests quatre conceptes des de la realitat, des dels fets, des de la dificultat d'actuar partint de zero, però també des de la il·lusió de saber que són pioners en el que fan i des de la valentia  que els concedeix la consciència de ser estendards de la raó contra el desvari consumista que ens corca l'enteniment.
 Taleca té molt de camí per recórrer, té molt a guanyar i molt poc a perdre, i per això està condemnada a créixer setmana rere setmana fins a esdevenir un realitat de consum diferent a Manacor i un exemple per a altres comunitats que encara no hagin gosat fer aquesta passa. Seguirem atentament els avenços de Taleca i des d'aquesta humil casa els donarem ànim i alè, perquè sabem que no és una rentada de cara ni un posat davant el món. Sabem que és una iniciativa responsable que neix per canviar el poble, i canviant el poble, canvia el món.

CpC 352 en format pdf part 1

CpC 352 en format pdf part 2

Mallorca, és un fet, no s'atura de créixer. Hom es demanaria: i cap a on? El minso territori limitat a banda i banda per la mar creix cap a dedins, es corca. L'illa foradada, retuda per les malmenades dels anys, continua suportant les endemeses dels seus habitants, que l'encimenten i l'asfalten sense compassió. L'excusa sempre ha estat que hi governava una gent abandonada a la pesseta, aviciada de doblers i de poder. Però la societat mallorquina ha sabut mostrar una certa maduresa democràtica i ha estat capaç de provocar una sana alternança al poder. Un govern de tots contra el PP es va erigir en garant del canvi ara fa deu anys. Alguns pensaren que la utopia arribava al poder, sense tenir en compte que poder i utopia són termes incompatibles. Els governs han de fer feina per a majories i per a sistemes econòmics que els sustenten i els fan possibles i reals. Alguns, des d'aquell nou poder, cregueren que era possible treballar per l'impossible des de la cadira estant, i no foren perdonats pels sacerdots dels doblers: carregaren amb la creu de ser oposició quatre anys més. Escassos milers de vots tornaren la il·lusió als mallorquins ara fa poc més de dos anys. Tornaren tots contra el PP, però amb la lliçó apresa. Els impossibles són cosa dels antisistema, els governants han de ser pragmàtics i poden marcar tendència però mai faran la revolució. Tampoc, segurament, no els votaren perquè la fessin.
 Mentrestant, el corc continua fent feina. Sense baratar l'arrel de les coses, segurament perquè no pot, el Consell de Mallorca té com un dels principals ca-valls de batalla el Pla de carreteres. Segon cinturó de Palma, autovia de Llucmajor a Campos, autovia de Manacor a Sant Llorenç, variants diverses.  I per què? Quin canvi essencial suposa aquest nou pla respecte de la política de creixement desmesurat proposada i imposada pel Partit Popular?  Canvien, certament, els noms. No hi ha segon cinturó, sinó ; no hi ha autovies, sinó desdoblaments. Però hi ha menys impacte? Segurament sí, però molt més del que hi hauria d'haver, a la fi. Mentre les institucions estiguin al servei dels poders econòmics, del creixement, de la competitivitat i dels doblers, poca cosa podran fer-hi els polítics de torn, més que atenuar impactes i reduir despeses. Per a molts, el Pla de carreteres és una gran decepció petita. Atenua, mesura, redueix, però no mata el corc. Les carreteres continuen naixent i eixamplant-se a cada instant. És per això que la societat civil no pot defallir: ara més que mai és necessari pressionar els governants, certament sensibles a la qüestió, perquè minimitzin o eliminin del tot les actuacions lesives contra el territori. Cal que cada un de nosaltres lluitem per la utopia de conservar el que ens queda. Que cada un sigui dels qui diuen: "Jo no amollaré mai". Cal que no amollem. Cal que neixin flors a cada instant. Perquè sense flors no hi ha bellesa. I sense bellesa, no hi ha futur.

CpC 351 en format pdf part 1

CpC 351 en format pdf part 2

Les generacions més joves, i algunes de no tan joves, recorden sempre la imatge del molí d'en Fraret com un espai degradat, condemnat a ser esbucat un dia o un altre. Els anys, les dècades, anaren passant i el molí anava perdent avui una pedra, demà un marès i anava mostrant-se com una estructura feble de la qual només en podien treure profit rates i coloms. Ara, i gràcies a la injecció de doblers arribada del pla Espanya s'ha pogut acabar la restauració de l'immoble, que passarà a presidir una barriada per a la qual sempre ha estat molt més que un molí que amenaçava ruïna. L'edifici, una clara mostra d'arquitectura popular mallorquina, és conegut per tots els veïns i visitants de la zona i sempre ha servit de punt d'encontre, de lloc de trobada per fer-hi festes populars, etc. Per a molts, més que la barriada de Crist Rei, aquella és la barriada del Molí d'en Fraret.
 Avui, orgullosos, tots els manacorins hem pogut veure com aquest molí ha passat a ser un bé restaurat del qual es podrà beneficiar tot el poble i que, a més, acollirà la secció d'etnologia del Museu de Manacor, que ja fa anys que balla estret a la seva seu de la Torre dels Enagistes.
 Queda pendent de resolució la ubicació del fogueró durant les festes de Sant Antoni, però no sembla que això hagi de suposar cap problema gaire greu per a una barriada dinàmica com la de Crist Rei i de ben segur que, si es tracta de fer festa, els veïns sabran trobar un emplaçament digne i adequat.
 Manacor, per tant, està d'enhorabona perquè ja disposa d'un nou espai públic per al gaudi dels seus ciutadans. El molí d'en Fraret, com tants d'altres immobles públics del municipi, hauria pogut ser un bon lloc per ubicar-hi el tan anhelat casal de joves. Comprenem que l'ús per al qual ha estat destinat era del tot necessari i en aquest sentit no ho criticam, però sí que reclamam que l'Ajuntament i la delegada d'Educació facin una aposta valenta pels joves i es marquin com a prioritat l'obertura d'un casal de joves. La nostra afirmació no és gratuïta. Aquest cap de setmana passat, organitzada per l'OCB, tenia lloc una taula rodona sobre civisme i convivència. Un trenta per cent dels joves entre desset i vint-i-set anys no tenen ofici ni benefici. L'índex de fracàs escolar no davalla, ans al contrari. De cada vegada són més els joves que, desemparats de ca seva per uns pares que són a fer feina matí i horabaixa, passen el dia al carrer. Un casal de joves amb vocació de servei social i dinamitzador és, ara per ara, imprescindible, i no voler-ho veure és violentar una certesa. Esperam que el pròxim espai que es guanyi per a l'ús públic pugui ser-hi destinat.

CpC 350 en format pdf part 1

CpC 350 en format pdf part 2

Cent per Cent.
Revista d'informació setmanal.
Manacor i comarca.

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

• CpC 386 - La desídia mena sempre cap a la injustícia històrica
• CpC 385 - Jaume Ramis, l'homenatge dels amics
• CpC 384 - De solars i infraestructures
• CpC 383 - Polítics contra la justícia
• CpC 382 - Tornem-hi torna-hi, o la darrera i no en cant d'altra
• CpC 381 - Immunes a la consciència, impunes davant la llei
• CpC 380 - Privatitza, ara que pots
• CpC 379 - Escoles: de la desesperació a l'esperança
• El sentit de la solidaritat envers la cosa pública
• CpC 377 - Entre el "tanmateix" i el "ja està fet"

• Revistes [111]

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom