Cent per Cent

CpC 350 - El molí d’en Fraret, emblema i patrimoni d’un barri

centpercent | 10 Desembre, 2009 11:53

Les generacions més joves, i algunes de no tan joves, recorden sempre la imatge del molí d’en Fraret com un espai degradat, condemnat a ser esbucat un dia o un altre. Els anys, les dècades, anaren passant i el molí anava perdent avui una pedra, demà un marès i anava mostrant-se com una estructura feble de la qual només en podien treure profit rates i coloms. Ara, i gràcies a la injecció de doblers arribada del pla Espanya s’ha pogut acabar la restauració de l’immoble, que passarà a presidir una barriada per a la qual sempre ha estat molt més que un molí que amenaçava ruïna. L’edifici, una clara mostra d’arquitectura popular mallorquina, és conegut per tots els veïns i visitants de la zona i sempre ha servit de punt d’encontre, de lloc de trobada per fer-hi festes populars, etc. Per a molts, més que la barriada de Crist Rei, aquella és la barriada del Molí d’en Fraret.
Avui, orgullosos, tots els manacorins hem pogut veure com aquest molí ha passat a ser un bé restaurat del qual es podrà beneficiar tot el poble i que, a més, acollirà la secció d’etnologia del Museu de Manacor, que ja fa anys que balla estret a la seva seu de la Torre dels Enagistes.
Queda pendent de resolució la ubicació del fogueró durant les festes de Sant Antoni, però no sembla que això hagi de suposar cap problema gaire greu per a una barriada dinàmica com la de Crist Rei i de ben segur que, si es tracta de fer festa, els veïns sabran trobar un emplaçament digne i adequat.
Manacor, per tant, està d’enhorabona perquè ja disposa d’un nou espai públic per al gaudi dels seus ciutadans. El molí d’en Fraret, com tants d’altres immobles públics del municipi, hauria pogut ser un bon lloc per ubicar-hi el tan anhelat casal de joves. Comprenem que l’ús per al qual ha estat destinat era del tot necessari i en aquest sentit no ho criticam, però sí que reclamam que l’Ajuntament i la delegada d’Educació facin una aposta valenta pels joves i es marquin com a prioritat l’obertura d’un casal de joves. La nostra afirmació no és gratuïta. Aquest cap de setmana passat, organitzada per l’OCB, tenia lloc una taula rodona sobre civisme i convivència. Un trenta per cent dels joves entre desset i vint-i-set anys no tenen ofici ni benefici. L’índex de fracàs escolar no davalla, ans al contrari. De cada vegada són més els joves que, desemparats de ca seva per uns pares que són a fer feina matí i horabaixa, passen el dia al carrer. Un casal de joves amb vocació de servei social i dinamitzador és, ara per ara, imprescindible, i no voler-ho veure és violentar una certesa. Esperam que el pròxim espai que es guanyi per a l’ús públic pugui ser-hi destinat.