Sant Antoni ha acabat. Queden, ara 364 dies de devoció, de festa covada i, sobretot, de reflexió. I és ara, justament quan encara cremen els darrers calius dels dies passats, que s'imposa la valoració de la festa més emocional de Manacor. Eren molts els qui creien que enguany, pel fet de caure la celebració en cap de setmana, Sant Antoni a Manacor seria un desgavell, un sensesentit de gent, un monstre incontrolable. De gent, n'hi hagué molta. Algunes fonts no oficials afirmaren que n'hi havia un vint per cent més que anys anteriors. És possible. La sensació, però, és que la festa ha tocat sostre pel que fa a la massificació. No hi hagué més desbordament que altres anys. Ni incidents remarcables. Les motivacions d'aquest límit, tant per dalt com per baix, són diverses: la primera de totes és la multiplicitat de santantonis a Mallorca. Artà, la Pobla, Muro, Alaró, Sóller, Pollença, Capdepera, Son Servera, Petra... Cadascú fa el Sant Antoni a la seva manera, i atreu els seus. La mobilitat de persones aquest dia és relativament closa, estanca. Només els ciutadans, en vigílies pròximes a Sant Sebastià, es mobilitzen i ho fan, la gran majoria, cap a terres pobleres. D'altra banda, l'afluència a la festa, tot i no augmentar de manera visible, tampoc minva.  Enguany més que mai Manacor va viure un èxode juvenil matinal cap a Artà, però foren pocs els qui hi quedaren tota la vetlada: sabien que a les dues i quart havien de ser a cal Baciner, perquè tenen interioritzat el protocol de la festa, perquè l'estimen, perquè la coneixen, perquè la viuen i perquè hi han crescut se'n senten partícips i actors principals. Si hi havia gent era, sobretot, perquè hi havia tots els manacorins. I és aquí on s'enceta la ferida de la segona part del títol que encapçala aquest article: el civisme tendral. El jovent, que a la fi són els qui donen la força a la festa, ha començat a interioritzar quin camí s'ha de seguir per passar gust, i per poder-ne passar molts d'anys. Una festa popular sense rituals ni protocols ni normes sagrades no és una festa popular, és un botellot o una gresca nocturna de cap de setmana. Entre una massa multitudinària de milers de persones sempre hi pot haver elements descontrolats, però quan un grup autoritzat i nombrós pren la batuta els descontrolats esdevenen anecdòtics. Són molts els sonadors i músics que enguany s'han exclamat de manera positiva per la facilitat amb què podien arribar als rotlos per sonar. Fins i tot han sortit veus crítiques al cordó policíac format davant la Sala per permetre ballar als dimonis, ja que han de ser justament ells, amos de la festa, els qui siguin capaços de fer-se un espai a l'hora de ballar. Cert és també que queden serrells per regular, com ara el cant de Completes i Goigs a l'Església, on, per ara, es fa difícil o impossible guiar la massa impacient i enfervorida. És el preu que es paga per tenir una festa potent i vigorosa: la força jove es rebel·la contra les corretges d'altri, però ja comença a saber que si vol dur els calçons amunt li caldran, si més no, unes retranques.
 És així, idò, que no tenim monstre, sinó gegant que a poc a poc torna adult, cíclop que es menja els fills que no fan bonda, ídol adorat per les masses, déu venerat per un poble, onso en zel que bramula excitat, kingkong que venta els avions de la simplesa, heroi que venç el món globalitzat. No tenim monstre, sinó país que creix per la gargamella. Tenim poble que es revingla per l'espinada. Tenim pell de gallina i ulls que espiregen, perquè sabem que som, què som i què volem ser.
 Molts d'anys a tots i enhorabona! 

CpC 357 en format pdf part 1

CpC 357 en format pdf part 2

TVManacor s'ha aturat d'emetre aquesta setmana després de gairebé vint anys de presència a les llars manacorines. El canal ha estat, més d'una vegada i més de dues, motiu de controvèrsia, discussió i polèmica per determinades maneres d'acostar-se a la informació, però això, ara mateix no deixa de ser una anècdota més en l'historial d'aquesta cadena. Des de la nostra publicació hem defensat sempre el periodisme de proximitat fet sota la màxima ja repetida mantes vegades aquí: "Pensa global, actua local". La transformació vertadera de les coses s'aconsegueix a partir de les petites fites, dels moviments més subtils. I és aquí, justament, on prenen importància projectes fets a prop, com el de TV Manacor. La feina feta de cara al públic sempre s'exposa a crítiques de sectors enfrontats o bé de sectors afins, tant és. De vegades, la crítica és totalment justificada. D'altres, absolutament gratuïta. També, TV Manacor ha hagut de lluitar històricament amb la manca de recursos, tan necessaris per oferir un producte de qualitat òptima. Ara, tot això són detalls que queden per a la història, pendents de veure si serà possible que el canal manacorí pugui adaptar-se finalment a la normativa que marca la implantació de la TDT arreu del territori. Una implantació que ha servit d'excusa per reduir l'oferta televisiva en llengua catalana, amb l'exclusió del Canal 33 i dels canals valencians. Una implantació que ara també es carrega d'una tacada la gran majoria de televisions locals que, perdudes dins el marasme legal, veuen com les seves possibilitats de supervivència o de renaixement són més que migrades.
 El qüestionament de TV Manacor a què hem fet referència més amunt ha vengut sempre donat per les mans, sempre privades, en què es trobava el mitjà. Ara, Manacor, si realment ho vol, si realment ho necessita, té l'oportunitat de fer renéixer la seva televisió des d'un altre concepte, més públic, més popular, més plural. Suposam que l'Ajuntament, com a representant de tots els manacorins, hi ha de tenir moltes coses a dir, com també el teixit empresarial i associatiu del municipi. Seria un contrasentit que ploràssim per la desaparició d'un mitjà per la recuperació del qual no lluitàssim.

CpC 356 en format pdf part 1

CpC 356 en format pdf part 2

Són molts els qui creuen que en economia funciona la teoria dels vasos comunicants. Sense por de ser gens demagògics podem afirmar, en termes macroeconòmics, que perquè occident pugui mantenir el seu ritme de vida és necessari que els països anomenats del tercer món ho continuïn sent. Simplificant: si hi ha un ric és perquè hi ha cent pobres. I si hi ha cent pobres és perquè hi ha un ric que els menja sopes damunt el cap, per dir-ho suaument. És la teoria dels vasos comunicants, si un puja, l'altre baixa, si l'altre baixa, el primer puja. I això, si fa no fa, és el que li ha passat, de moment, a l'Ajuntament de Manacor amb la reubicació d'algunes parades del mercat del dilluns cap a la zona del centre amb l'objectiu d'ajuntar mercat i plaça de les verdures. La proposta, presentada inicialment pel grup PSM+Esquerra+Verds, va ser ben acollida per l'equip de govern, en un gest que el distingeix i l'enalteix democràticament. L'objectiu d'aquella moció era, principalment, revitalitzar la plaça de les Verdures com a zona d'activitat comercial, i la mesura ho ha aconseguit, però pagant un preu. Ara són els mercaders els qui reclamen tornar a la ubicació originària perquè han vist com davallaven les vendes de manera exponencial.
 El delegat de Comerç, Andreu Vecina, té una tasca complicada des de la seva àrea, en el sentit que gestiona centenars de boques que mengen del mateix pa, que no volem dir que sigui petit, però sí que és escatimat. Les reivindicacions dels comerciants sempre tendeixen al benefici propi, perquè, al cap i a la fi, aquest és el sentit de la seva existència. I revitalitzar una zona comercialment morta, voldrà dir, inevitablement, començar a matar-ne una de viva.
 És en situacions com aquesta on es veu la tasca d'un bon regidor, d'un bon delegat, que sap escoltar totes les propostes, i que sap ser valent a l'hora de prendre una decisió, i ho fa amb càracter, amb fermesa i amb diplomàcia, que vol dir amb coneixement de primera mà de les problemàtiques existents.
 Consideraríem un error tornar ara arrere la decisió d'ajuntar plaça i mercat. Vecina ha de saber escoltar les propostes dels mercaders i treure'n el màxim profit de gestió. La paciència, en parlar de doblers, és molt curta, i caldrà molta agilitat al delegat de Comerç i els seus tècnics per superar la situació. De vegades, negociar des de la fermesa atorga autoritat i fiabilitat. Vecina haurà de desfer la teoria dels vasos comunicants i injectar dosis de paciència en els mercaders afectats perquè esperin el canvi d'hàbits inevitable entre els visitants del mercat de Manacor. Tornar arrere seria deixar les coses com estaven abans i certificar de manera definitiva la mort de la plaça de les Verdures com a centre d'intercanvi comercial.

CpC 355 en format pdf part 1

CpC 355 en format pdf part 2

L'equip de govern de l'Ajuntament de Manacor ja ha presentat els seus pressuposts de cara a l'any 2010. Ho ha fet com ja ve sent tradició, mig d'amagat i a la correguda, per evitar la fiscalització dels grups de l'oposició. Llorenç Bosch, delegat de la cosa erària, haurà estat a la fi d'aquesta legislatura, el regidor de la crisi. De la crisi econòmica, volem dir. La manca de liquiditat i de moviment monetari afecta totes les capes de la societat, i l'Ajuntament no en queda exclòs. Si a la minva d'ingressos de la Sala hi afegim l'endèmic perjudici pel mal finançament de les corporacions locals queda clar que el marge de maniobra dels ajuntaments és més aviat minso a l'hora de dur a terme actuacions pròpies. Tot això, però, no hauria de ser excusa per a un equip de govern que quan ha hagut de menester doblers els ha aconseguits, i no precisament a través d'altres institucions, sinó de l'endeutament públic. L'exemple que tots tenim en ment, la misteriosa compra de l'edifici de Can Bauçà, avui encara inutilitzat, que va finançar la Sala al complet, amb l'ajut inestimable del banc i el pes llastant dels interessos. Lloables són els projectes que, a poc a poc, van sortint des de l'Ajuntament gràcies als ingressos aconseguits a través del Pla d'Obres i Serveis del Consell de Mallorca, amb obres com la millora de Sa Torre, o la millora de la Torre del Palau, també amb subvenció d'una institució supramunicipal. També els projectes lligats al Pla E suposaran un canvi important en la fesomia d'alguns indrets, com la històricament degradada plaça del Sol i de la Lluna de Porto Cristo, o la plaça de l'Ebenista de Manacor, a més de la construcció d'una rotonda d'accés al nou institut de Son Fangos. Tot, però, són obres majoritàriament, o totalment, finançades per institucions supramunicipals. I la iniciativa de l'Ajuntament, on és? De cara al 2010 és previsible que vegem acabat el nou auditori, que tot i la subvenció externa també haurà estat en gran part finançat per la Sala; també s'iniciarà amb un 25 per cent de subvenció la restauració de la Torre del Palau. Però això, si fa no fa, és tot. Les infraestructures educatives continuaran el seu lent caminar. La nova escola encara no està començada. L'IES Son Fangos no estarà acabat. I l'Escola de Mallorquí, embotida dins un molí, estarà acabada per imperatiu legal. Hi ha prioritats, i les d'aquest equip de govern semblen clares: la primera, execució  d'alguns grans projectes per rentar la cara a la legislatura, i la segona, deixar passar el temps des de la passivitat més absoluta. No fer res, per no moure renou. Són moltes les capes de la societat que veuen que Manacor està aturat, que el món polític no bull, que no hi ha moviment. I això, vist des de la perspectiva més estrictament partidista i electoral, és un "mèrit" que cal atribuir a Antoni Pastor.

CpC en format pdf part 1

CpC en format pdf part 2

Cent per Cent.
Revista d'informació setmanal.
Manacor i comarca.

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

• CpC 386 - La desídia mena sempre cap a la injustícia històrica
• CpC 385 - Jaume Ramis, l'homenatge dels amics
• CpC 384 - De solars i infraestructures
• CpC 383 - Polítics contra la justícia
• CpC 382 - Tornem-hi torna-hi, o la darrera i no en cant d'altra
• CpC 381 - Immunes a la consciència, impunes davant la llei
• CpC 380 - Privatitza, ara que pots
• CpC 379 - Escoles: de la desesperació a l'esperança
• El sentit de la solidaritat envers la cosa pública
• CpC 377 - Entre el "tanmateix" i el "ja està fet"

• Revistes [111]

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom