Cent per Cent

CpC 360 - La frontissa rovellada i la porta mig oberta

centpercent | 15 Febrer, 2010 09:37

Res feia preveure ara fa poc més dos anys que les coses prendrien aquest viarany tortuós. Francesc Antich era proclamat per segona vegada president del Govern autonòmic amb els vots del Bloc per Mallorca i Unió Mallorquina. Aquesta vegada, però, amb una diferència substancial: els uemites no presidirien el Consell de Mallorca. Maria Antònia Munar iniciava el camí de la retirada política assumint la presidència del Parlament autonòmic. Miquel Nadal, que havia fet campanya anunciant que només pactaria si era batle de Palma, acabava acotant el cap davant la voluntat del seu partit i cedia la batlia a Aina Calvo. I Miquel Àngel Grimalt, Francesc Buïls i Mateu Canyelles assumien tres conselleries al Govern.
A poc a poc, però, les coses agafaren un color vermell-moradenc, crispat, encès. Sortien casos de corrupció que esquitxaven alts càrrecs de l’anterior govern, sobretot del Partit Popular. Però aviat, començaren les imputacions a membres d’Unió Mallorquina. Les bregues internes del partit regionalista eren sanguinàries, i els seus barons han anat destapant-se mútuament davant la fiscalia anticorrupció. Dels alts càrrecs al consell de Mallorca de la passada legislatura no en queda pràcticament cap que no estigui imputat: Maria Antònia Munar, Antoni Pasqual, Miquel Nadal, Miquel Àngel Flaquer, Bartomeu Vicens. Fins i tot en sortí esquitxat Miquel Àngel Grimalt, aleshores només director insular.
Des del Bloc feia estona que se sentien veus que demanaven l’expulsió dels càrrecs d’UM de les responsabilitats de govern. Esquerra deixà els seus càrrecs per aquest motiu. Finalment el cas Inestur, que denuncia fets ocorreguts durant aquesta legislatura, ha fet esclatar la caixa delstrons i Francesc Antich, acorralat per l’evidència, ha acabat expulsant del Govern un partit mancat de cohesió interna i absolutament desorientat davant l’allau imprevisible dels esdeveniments. Ara el president ha confeccionat un govern en minoria i de circumstàncies per mirar de superar aquest any que queda de legislatura. No li serà fàcil. UM, ressentida, es deixarà estimar pels cants de sirena d’una possible moció de censura impulsada pel Partit Popular, que mira les coses amb certa cautela, conscient que té una bona bugada dins ca seva alhora que el seu líder és encara un canonget de la política com per assumir, de sobte, tota unapresidència autonòmica.
Mentrestant, Manacor havia començat la legislatura amb quatre consellers i, ara, quan encara queda més d’un any per cloure-la, només en té una, la socialista Mercè Amer. La mesura presa per Antich no sembla en absolut desproporcionada, però sí que, com qualsevol actuació d’aquesta casta, fa pagar justs per pecadors. És ben segur que molts dels qui ara han hagut d’abandonar a correcuita els seus llocs de responsabilitat ho fan decebuts amb els seus companys de partit, amb aquells qui ara ocupen calabossos i dipositen fiances i contracten advocats. UM és ara un partit tocat. Un partit que ha de fer neteja i ha de plantar unes bases ideològiques sòlides per afrontar un futur que, de manera immediata, si més no, es presenta més que incert. De la seva actuació en els mesos que queden de legislatura i de la capacitat que tengui de fer net del passat en depèn, en gran mesura, el seu futur polític, la seva existència, la seva supervivència.
I de tota aquesta situació caòtica i desagradable en surt el perill latent d’una desafecció ciutadana envers la política, una decepció profunda envers els nostres governants i un desempar davant la manca d’alternatives a una situació que, per anar bé, no s’hauria de repetir mai més.