Cent per Cent

CpC 363 - Burocràcia: perdre les manades pel rostoll

centpercent | 08 Març, 2010 10:23

És lluny, encara el temps de sega. Tot just comença a brostar de la terra molla el gra sembrat. L'hivern és dur, i si no plou, molt més ho serà la primavera. Això, si fa no fa, deuen pensar professors i pares i mares dels alumnes del col·legi públic Pere Garau. Les imatges que il·lustren el reportatge que publicam aquesta setmana sobre el centre escolar de Son Macià escarrufen, ens fan pensar en una escola dels anys cinquanta, o en unes instal·lacions que miren de sobreviure després d'una guerra a Bòsnia o a Txetxènia. Però no, pertanyen a una escola del nostre terme municipal, pertanyen a l'Europa moderna i avançada. Pertanyen a l'estat del benestar. Ho hem dit altres vegades i no ens cansarem d'insistir-hi: els imposts es paguen perquè els ciutadans en puguem treure un profit, un servei públic en condicions, amb garanties i amb qualitat. Tot al contrari del que passa a l'escola macianera. És molt mal de fer establir responsabilitats, en segons quins casos. En aquest, sembla molt senzill. Només hi pot haver dos responsables d'aquesta deixadesa: d'una banda l'Ajuntament, de l'altra, la Conselleria d'Educació. Ens és igual el color polític de cadascuna d'aquestes institucions. El que ens interessa és que els infants macianers puguin anar a escola en condicions. No es tracta de demanar ús de noves tecnologies, ni comoditats extremes, sinó unes mínimes condicions de seguretat i de confort que faci que per als infants sigui un gust anar a escola i no una por continuada.
La cançueta de la burocràcia surt ara i adés a l'hora de justificar un retard o un altre en una obra pública. Que si el solar no és l'adequat, que si l'Ajuntament no ha canviat les normes subsidiàries, que si estam pendents de l'elaboració del projecte. I pendents dels infants, qui hi està? I pendents de la formació de les futures generacions de mallorquins, qui hi està? Cal abandonar aquests discursos victimistes i cal deixar d'espolsar-se responsabilitats. Per què no ve el senyor conseller d'Educació a mirar com i en quines condicions fan feina els seus assalariats a Son Macià? Cal una resposta urgent i immediata, si de veres Ajuntament i Conselleria, volen demostrar que creuen en l'Educació. Començàvem segant, i acabarem segant. Segam el blat del futur amb les mans carregades d'idees i d'infants, massa carregades, i per això perdem les manades pel rostoll, i sense témer-nos-en trobam, perduts, un bri aquí, un bri allà. I ens fa ràbia segar encara amb falç quan sabem que a l'escola del costat fa anys que tenen màquines recol·lectores. Una pregunta molt més inquietant sura sempre dins l'aire càlid d'aquest juny de falçs alçades: a qui interessa segar els peus del futur?