Cent per Cent

CpC 368 - Els camins del Fangar: un no acabar mai - Jaume Rosselló, se'n va un dels bons

centpercent | 12 Abril, 2010 10:50

Dia 13 de maig acaba el termini establert per Peter Eisenmann i la Plataforma Camins Públics i Oberts per ratificar els termes de l’acord a què arribaren ara ja fa alguns mesos. En aquest acord, la plataforma renunciava a l’ús dels camins públics que voregen les cases del Fangar i, a canvi d’aquesta concessió, Eisenmann donaria al municipi manacorí una parcel·la de pinar de 200.000 metres, 50.000 euros per a Aproscom i 50.000 per a Estel de Llevant. El litigi sobre els camins del Fangar ja és secular. Fa dècades que el poble i el municipi s’enfronten amb els successius propietaris de l’emblemàtica possessió. És clar que la Plataforma no té representativitat per donar validesa pública a l’acord assolit amb Eisenmann i per això és necessari que l’Ajuntament en Ple el ratifiqui. Hom no acaba d’entendre que s’amaga darrere aquest joc d’ara vénc i ara me’n vaig per part de l’equip de govern manacorí. Quins fils es mouen darrere tot això? Per què l’Ajuntament, i més concretament Antoni Pastor, ha anat sempre tan alerta a l’hora de fer passes decidides i definitives entorn d’aquest tema. De vegades, fent servir arguments que sobrepassen la demagògia, Pastor apel·là a la prudència fent veure que “un pas en fals podria suposar entrar en un camí sense tornada enrere”, en el sentit que una sentència judicial desfavorable podria significar la pèrdua definitiva dels camins del Fangar per a la titularitat pública. Ara, però, sembla que Pastor juga més la carta de l’estratègia. A què es deu la demora de reacció en aquest afer? Sembla que els qui han mogut fitxa ara han estat els membres de la Plataforma i pareix que el batle se sent còmode en aquest moment del joc. No sabem tampoc en quin estat es troben les seves relacions amb Peter Eisenmann, ni si amaga cap as màgic a la màniga. Sí que sabem, però, que l’advocat de la Sala s’ha manifestat favorable a l’acord. Per tot això, és molt clar que si Pastor deixa passar l’oportunitat de ratificar aquest acord, tot tornarà a començar de zero i prendrà un camí que no sabem cap a on pot conduir. El cert és que signant l’acord Pastor s’estalviaria el tràngol de passar pels jutjats per resoldre aquest afer (justament la part que, segons manifesta, li fa més por). Suposam que dedicarà el temps a reflexionar i que finalment, abans de dia 13 de maig, convocarà el Ple que ratificarà un acord que sembla bo per a les dues bandes. No fer-ho seria una mostra de poca intel·ligència per part de qui, en el món de la gestió i l’estratègia política s’ha mostrat sempre àgil, hàbil i ràpid de reflexos.

Jaume Rosselló, se’n va un dels bons
Sens dubte la notícia que ha trasbalsat Manacor aquesta setmana ha estat la mort inesperada de Jaume Rosselló Cándido, director de l’IES Mossèn Alcover. Tots el recordarem per aquell posat despreocupat, amanit d’aquell particular humor felanitxer, mastegant el seu inseparable xiclet, i per aquell fons de bon home, compromès i amic dels seus amics, com ho fou de Nadal Batle, també desaparegut de manera sobtada i a qui tengué el detall de dedicar la sala d’ordinadors de l’institut que ha dirigit fins a la seva mort. El Mossèn era la seva vida. Una companya de claustre va dir que “és una llàstima que no pugui saber que s’ha mort a l’institut”. De segur que ho sap, i a qualque banda, mastegant xiclet i amb mitja rialla, s’ho mira distès i orgullós de la feina que deixa feta. Des d’aquest modest espai, el nostre més sentit condol a la seva família, als seus amics, als seus companys de claustre i a tota la comunitat educativa.

CpC 368 en format pdf part 1

CpC 368 en format pdf part 2