Cent per Cent

CpC 369 - Per a què serveixen?

centpercent | 19 Abril, 2010 09:49

Aquest cap de setmana passat un diari d’abast insular treia una reportatge sobre l’activitat diària de dos batles de dos municipis mallorquins. Un, del municipi menys poblat, Escorca, amb poc més de tres-cents habitants; i l’altre Manacor, amb més de quaranta mil habitants i tercer més poblat de les illes. El petit compta amb dos funcionaris, quatre contractats com a personal laboral, dos policies, un tècnic d’obres i un comptable. Manacor, a banda d’un consistori amb vint-i-un regidors, compta amb una plantilla de 459 funcionaris i un pressupost de 38 milions d’euros. Tot això ve a rotlo perquè aquests dies hem assistit, atònits, a l’aprovació d’un conveni entre el propietari de la finca del Fangar i l’Ajuntament de Manacor per resoldre de manera definitiva el contenciós que fa dècades que enfronta la finca amb el municipi arran de la titularitat dels camins. El motiu de l’astorament no és tant el fet de l’aprovació, que també, sinó que el conveni l’hagin hagut de negociar i decidir el propietari, com és natural, i la Plataforma Camins Públics i Oberts. Potser tenim la memòria curta, o no estam prou documentats, però ens sembla un fet inèdit, inaudit i, per dir-ho en paraules simpàtiques, original. El contenciós històric ha estat sempre entre els propietaris de la finca i el poble, que té la seva màxima representació sobirana en l’Ajuntament. Hom, a aquestes alçades de més de trenta anys de viure en un estat de dret (com a mínim, això diuen, que és democràtic, i que és de dret), a aquestes alçades de viure en un municipi amb 38 milions de pressupost anual i 459 funcionaris, sembla que té dret a pensar que la Sala té prou recursos per representar-nos davant el que sigui i davant qui sigui. Quina és la tasca d’un Ajuntament, si no resoldre conflictes com el del Fangar? Què ha de fer una corporació municipal quan veu que terrenys públics, seus, de tots, són usurpats amb total impunitat i immunitat? Per què pagam polítics i funcionaris? De què serveix el dinosaure burocràtic que hem creat? Pagam perquè una plataforma hagi de treure les castanyes del foc a l’Ajuntament que ens representa? És clar que el poder de decisió és polític, i no tècnic. La presa de mesures, sigui de la casta que sigui, és competència dels polítics, al cap i a la fi. I tanmateix, vivim un període, d’uns anys ençà, que sembla que els qui duen vertaderament el pes de la vida municipal i pública són els tècnics, davant l’abúlia, la passivitat i el menfotisme dels governants que hem triat entre tots. Els polítics, l’equip de govern, el batle, senbla que serveixen només per anar a una conferència, per donar maneta a una festa de barriada, per rebre un conseller. Però, i a l’hora d’estrènyer? A l’hora de posar el cul en remull i arromangar-se? A l’hora de comprometre’s i enfrontar-se amb aquell ciutadà que no compleix la llei? On són? Què fan? Ho hem vist palès ara amb l’afer dels camins públics del Fangar, en què una plataforma ha hagut de resoldre el conflicte. Però també ho veim cada dia, per exemple, a l’hora d’aplicar de manera contundent la disciplina urbanística. Recordaran els nostres lectors que quan es va tractar d’impulsar l’execució d’alguns expedients de demolició més d’un partit, i de dos, de l’equip de govern, i de l’oposició, va mirar cap a una altra banda. A veure si ara sortirà una Plataforma Finques Il·legals Esbucades que arregli el problema al nostre ajuntament...