Cent per Cent

CpC 375 - Festes, identitat i consciència

centpercent | 31 Maig, 2010 09:51

No fa gaires setmanes Jaume Santandreu feia traspassar el concepte de memòria històrica i s’endinsava en el de justícia històrica. Per il·lustrar-ho, a la manera d’una paràbola bíblica, el profeta dels marginats destacava la fonda i sentida recuperació de la festa de Sant Antoni com un acte de memòria popular i justícia històrica. Ara, aquesta setmana, comencen les Fires i Festes de Primavera. És una celebració diferent de la santantoniera, festa de participació activa. Les Fires i Festes, sobretot pel que fa a fira i a carrosses, són una festa de participació mediàtica, on els participants arriben a una celebració on tot ja ha estat mastegat per a ells. No es tracta que unes siguin millors i unes altres pitjors. Són, simplement, diferents, i cadascú participarà a les que més li agradin, o a totes dues. Tanmateix, és una certesa que, amb esperits totalment contraposats, ambdues festes es poden qualificar de massives quant a participació. Això implica sobretot una generació de sentiments identitaris i de pertanyença a un col·lectiu, en el cas que ens ocupa, el manacorí. Parlam d’un fet identitari que aglutina, que identifica i que fa prendre consciència de qui som, d’on som i de per què hi som. No queda tan clar, però, que aquesta consciència abasti la resposta a una quarta pregunta: com hi som? De quina manera interactuam amb el nostre medi? Com ens integram dins l’illa, dins la mar Mediterrània, dins el món, com a éssers humans, com a animals, racionals, però animals, que participen en l’ajustament d’equilibris dins la cadena tròfica i dins els diferents ecosistemes. Com vivim? Totes aquestes preguntes estarien relacionades de manera directa amb la tertúlia que tengué lloc dilluns passat a la seu de l’OCB de Manacor on es feren reflexions molt interessants a partir del concepte d’slowfood. Es tracta d’un moviment que propugna la producció d’aliments a partir de varietats autòctones, no transgèniques, elaborades de manera ecològica, sense forçar la terra, i alhora consumides per la gent del lloc, sense la necessitat de grans transports que puguin encarir el producte o que, simplement, signifiquin l’explotació d’un determinat territori com a font dels aliments que es mengen a una altra banda. Per aconseguir tot això, però, cal, insistim, prendre consciència, de com ens ubicam en el nostre medi. Ja sabem qui som (o això suposam) però com hi som, aquí dins? Aquesta és la vertadera consciència. El despertar de la consciència identitària local, hauria de servir, doncs, per desvetlar de la letargia en què viu la consciència de com hem de ser i com hem de viure de manera pròxima al nostre medi més immediat. I per això, no basta la consciència, calen els fets i les actuacions contundents dels qui vertaderament hi creguin. Canviar de manera de menjar és canviar de manera de viure. I no ho oblidem: som el que menjam. Vivim el que som.