Durant els tres anys que duim de legislatura hem assistit atònits i perplexos a una desfilada de casos de corrupció sense precedents. Inestur, Ibatur, Rodrigo de Santos, Scala-Colacao, i un llarg etcètera. Els esquitxats majoritàriament per la corrupció han estat el Partit Popular i Unió Mallorquina, i en menor mesura també el PSOE. Tant populars com uemites han fet referència sempre a la persecució judicial que patien els seus partits. Ha estat aquest, però, un fet excepcional. Des de la classe política, i des d’allò que es considera políticament correcte, sempre s’ha fet un discurs de “respecte màxim a la independència de l’autoritat judicial”, “prudència davant les decisions de la justícia”, etc.
 Aquesta setmana, idò, hem viscut un fet insòlit. Com ja se sap des de fa mesos, una sentència del Tribunal Superior de Justícia de les Balears estableix que el pont del Riuet de Porto Cristo ha de ser esbucat. Ja ens hem manifestat en aquest article altres vegades sobre el greu error que va suposar no escoltar ni tenir en compte els veïns afectats en un primer moment, i també, però, l’absurditat d’haver d’esbucar una obra pública feta i en funcionament. I no obstant això, ens sorprèn que ara el Parlament de les Illes Balears, amb els vots a favor de PP i UM aprovin una llei per la qual el polèmic pont entra a formar part del Pla de Carreteres. Es tracta d’un intent de legalitzar la infraestructura i evitar-ne així l’esbucament. La singularitat del cas, però, rau en el fet que la mesura es pren després que hi hagi hagut una sentència ferma per part d’una instància judicial. Quina prudència? Quin respecte? Quina legitimitat atorga en aquest cas la classe política a l’autoritat judicial? Un lema pujolista dels anys vuitanta afirmava que “la feina mal feta no té futur, la feina ben feta no té fronteres”. Amb quina part es quedarien els reponsables de la construcció d’aquest pont. Està ben feta la feina? S’han respectat totes les parts? S’ha complit la llei en executar l’obra? S’ha parlat amb els veïns afectats?
 No volem donar caràcter absolut a l’autoritat de la justícia. Les lleis són fetes per persones i són aplicades per persones, i per tant poden ser pervertides pels seus aplicadors o pels seus redactors. Res que sigui creat per l’home pot tenir caràcter absolut. Ara bé, els mateixos governants que ara clamen contra la justícia, intenten demostrar contínuament que creuen en el sistema i que n’acaten les normes de funcionament. En què quedam?

CpC 383 en format pdf part 1

CpC 383 en format pdf part 2

De vegades hi ha notícies que se sobredimensionen perquè arriben en un moment estratègic de poca densitat informativa. I també a la inversa, informacions que haurien de ser prioritàries en tots els mitjans, però que sucumbeixen davant un fet banal que estiba portades, pàgines i informatius televisius i radiofònics. De ben segur, per exemple, que des de Madrid, s’ha aprofitat la història/histèria futbolera per enflocar determinades mesures. Però no entrarem ara en aquest debat. Es tracta avui de parlar, per enèsima vegada d’AUMASA i els seus problemes amb la llei. La notícia ocupa la portada de la nostra publicació, i també aquest article: l’empresa concessionària de transports serà sancionada per haver fet un aparcament en sòl rústic. AUMASA ha practicat, com tantes d’altres empreses, i també particulars, la política de fets consumats. “Construeix, alça, tapa tot d’una i ja veuràs que no et diran res”. Com a molt, una multa que no superarà els honoraris que haurien hagut de pagar en llicències, plànols informes d’arquitectes, etc. Hi ha molt de mediàtic en això d’AUMASA, una empresa que els manacorins han hagut de patir durant dècades, amb un servei deficient en horaris, pèssim en prestacions, espantós en la qualitat dels vehicles, majoritàriament vells i atrotinats. I així i tot, és cert: hi ha molt de mediàtic. Quantes d’empreses hi deu haver a Manacor que actuen, sense permisos dins sòl rústic? I quants de particulars s’hi han fet una caseta. Quedaria molt bé aquí parlar de sanció exemplificadora, però les coses, ja ho sabem ara, no se solucionen així. No hi valen sancions exemplars, no hi val deixar les sancions a l’alegria d’una denúncia, d’una loteria, d’un sorteig arbitrari. Les actuacions de l’ordre públic i de l’autoritat davant la impunitat urbanística ha d’anar més enllà de favoritismes, amiguismes, permissivitat amb destinacions electoralistes o simplement passivitat per no complicar-se la vida. És indispensable que AUMASA begui la purga pertinent per haver fet les coses malament, però també ho és que els altres fraudulents s’hagin d’engolir l’incòmode beuratge i desfacin el greuge amb els ciutadans que sí que compleixen allò que dicta la llei.

CpC 382 en format pdf part 1

CpC 382 en format pdf part 2

Encetam l’edició d’aquesta setmana amb una notícia que ens entristeix i ens revolta alhora. Ja fa anys que, sense saber com, es va alçar una construcció al costat de cala Sequer que supera els 1.000 metres de superfície. Es tracta de l’únic edifici que malmet el paratge natural del que coneixem com a “cales verges”, des de cala Falcó fins a cala Bota, passant per cales tan conegudes com cala Varques o d’altres de més misterioses com cala Pilota o el caló del Serral. I ara, els mateixos que malmeteren l’espai protegit insisteixen a actuar fora de la llei. Parlàvem de tristesa i de revolta. La desolació neix del fet que hi pugui haver persones que viuen a Mallorca, que gaudeixen de la bellesa de l’illa, i que, alhora, no són conscients que aquesta bellesa, més enllà d’escriptures i doblers, ens pertany a tots. I que és de la voluntat sobirana que neixen les lleis que preserven espais com el de les cales verges. D’això, directament, se’n diu “ser immune a la consciència”, és a dir, ser incapaç d’entendre que en aquestes zones, siguin d’un o siguin de l’altre, no s’hi pot fer cap actuació que no tengui el vistiplau de la llei, i que si s’actua de manera fraudulenta s’actua contra el bé de tothom. L’escala construïda pels propietaris de cala Sequer i la barrereta ridícula que n’indica el límit són il·legals, denunciables i fins i tot atemptables. Aquí és on neix la revolta, el canvi radical, la mudança sobtada. Tot i que el xalet ha estat denunciat nombroses vegades, a la fi ha aconseguit el final d’obra. Ara s’hi fan reformes que, misteriosament, tornen a comptar amb la pertinent llicència municipal. Esperam, però, que aquesta actuació al marge de la llei, amb la construcció d’aquesta escala sigui sancionada tal com pertoca, i que la natura, en la mesura del que sigui possible, sigui retornada al seu estat primigeni. Si no fos així, quines altres vies li queden al poble sobirà, al mallorquí de cada dia, al del pis de 90 metres? Que no dubtin les autoritats municipals i autonòmiques, i també els poderosos propietaris del xalet de cala Sequer que des d’aquest humil portal no callarem fins que no vegem les parets laterals de l’admirada i estimada cala Sequer en les condicions que la mare natura tan bellament li ha atorgat després de milers i milions d’anys d’abnegada feina. No callarem.

CpC 381 en format pdf part 1

CpC 381 en format pdf part 2

No fa gaire dies en aquest mateix espai ens manifestàvem, per consciència, tarannà i ideologia, contraris a la privatització dels serveis públics. En aquell cas ens referíem a la concessió de la recaptació dels tributs manacorins a l’Agència Tributària i, de rebot, al recaptador Alzamora.
 Aquesta setmana torna a sortir el terme privatització arran de la concessió del servei de l’escoleta d’estiu a una empresa privada. Ja en anys anteriors s’havien privatitzat les de s’Illot i Porto Cristo i enguany s’ha fet la passa definitiva amb la de Manacor. La polèmica està servida, però no menjada, perquè en menjarem tot l’estiu. La concessió a empreses privades es fa o bé per abaratir costs i alleugerir les arques públiques, o bé per optimitzar un servei que no acaba de funcionar. En el cas primer que esmentàvem, el del recaptador Alzamora, la concessió es va fer pel segon motiu, ja que Manacor és el paradigma de municipi que no recapta així com toca els seus imposts. Si la manca de voluntat política ho impedeix, aleshores sembla necessari prendre mesures en aquest sentit, més que res per una qüestió de justícia social. Sigui com sigui, per a un idealista qualsevol el fet és decebedor perquè demostra la incapacitat de l’ésser humà d’actuar d’acord amb les lleis que ell mateix s’ha imposat.
 Però parlem de l’escoleta d’estiu. Resulta idò que l’Ajuntament considera que el cost d’aquest servei no és assumible per a les arques de la Sala i per això ha decidit fer-ne la concessió a una empresa privada. L’objectiu: abaratir costs. Quina garantia té l’Ajuntament que aquesta empresa farà les tasques que li han estat encomanades amb la mateixa eficiència, competència, dedicació i interès que fins ara? En parlar de costs per dur endavant un projecte ens trobam sempre amb faves comptades. Posem un exemple: l’Ajuntament contracta vint monitors a mil cinc-cents euros cada un per fer la feina. Total: 30.000 euros. La concessionària disposa d’una partida de 30.000 euros per a personal. Òbviament els empresaris, que viuen sempre per guanyar doblers, n’agafen 6.000 per a l’empresa. En queden 24.000 per al personal. O es lleven quatre monitors o es descompten 300 euros de cada nòmina. Repetim, les xifres són un exemple, però la conclusió és real: o menys personal o més mal pagat. Més precarietat. Menys professionalitat. I a tot això s’hi afegeixen els valors i la preocupació per a l’educació dels més petits, diluïda davant la banalització de l’ètica i l’encimbellament dels doblers. La superficialitat al poder. Mentrestant, una darrera l’altra, les administracions van privatitzant serveis. S’imposa el títol de l’article: ara és l’hora de privatitzar, privatitzau ara que podeu, perquè d’aquí a no res fins i tot als polítics us pagarà una empresa concessionària que se’n quedarà el deu per cent. I de qui serà l’empresa? Ai.

CpC 380 en format pdf part 1

CpC 380 en format pdf part 2

Cent per Cent.
Revista d'informació setmanal.
Manacor i comarca.

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

• CpC 457 - Ens enganen? Una pregunta que comença a tenir resposta
• La Plataforma pel Tren de Llevant programa una "cotxada” per protestar a Palma el proper 5 de maig
• CpC 456 - La proesa de lluitar pels drets bàsics
• CpC 453 - Una bona notícia?
• CpC 452 - Els amics dels meus amics són els meus amics, i viceversa
• CpC 450 - La llei de la condemna
• CpC 449 - Clarors novelles per a problemes antics
• CpC 447 - Una victòria plena d’incògnites
• CpC 443 - De l’excel·lència a la vergonya
• CpC 442 - Fórmules màgiques contra la crisi

• Revistes [191]

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom