Cent per Cent

CpC 385 - Jaume Ramis, l'homenatge dels amics

centpercent | 27 Agost, 2010 12:56

Aquest estiu ha fet quatre anys que morí Jaume Ramis. Els qui el conegueren en parlen amb admiració i sana enveja, i les lloances s’eleven a qualificatius com “geni”, “do del traç” o “creativitat desbordant”. Era manacorí i membre d’una família tocada verament per la vena artística: son pare fou músic i tenia un germà ballarí i un altre també cantant d’un grup de rock, entre d’altres facetes. Jaume Ramis començà a mostrar-se com a creador en públic als mitjans de comunicació locals de Manacor, però aviat va veure que tot això d’aquí li quedava petit. Necessitava volar més lluny i més amunt i partí cap a Madrid amb un objectiu: ser un professional de l’art de la creació, viure de la seva passió. I ho aconseguí. Durant anys fou reconegut també com el caricaturista que donava forma als personatges de la vida pública mallorquina a la tira còmica Vuits i nous que encapçalava la contraportada del diari Ultima Hora. A Manacor el recordam per les seves participacions abundants i generoses a les revistes Manacor i 7Setmanari, i per ser un dels quatre puntals sobre els quals se sustentà la històrica revista Llunari. Justament a l’entorn d’aquesta darrera publicació suara esmentada s’ha inaugurat molt recentment a Porto Cristo una exposició que vol ser remembrança de Llunari i homenatge discret però sentit a Jaume Ramis. L’acte d’inauguració omplí el Centre de Cultura de Porto Cristo, i comptà amb l’assistència de familiars i amics de Jaume Ramis i dels altres tres membres de l’equip creador de Llunari, és a dir: Jaume Capó, Tomeu Matamalas i Tomeu Riera. L’acte va ser conduït per Jaume Gomila, de Sa Xerxa, i va comptar també amb la participació de l’Obra Cultural Balear de Manacor, per mitjà del seu president Jaume Riera, i de la Junta de Districte de Porto Cristo, per mitjà de Joan Gomila. Ressaltam tots aquests noms i tota aquesta gent perquè volem contrastar-los amb el mesquí silenci de l’Ajuntament manacorí, incapaç fins ara de reconèixer així com és merescut una figura de la talla de Jaume Ramis, creador, lluitador, independent i geni del dibuix, amb una obra al darrere que l’avala com una de les mans i de les ments més lúcides a l’hora de traçar una fesomia no sols de Mallorca i la seva galeria de personatges públics, sinó de bastir una nova manera de dibuixar i de crear, moderna i avançada alseu temps. I resulta que, com massa vegades ja ha passat, l’única resposta a la desaparició d’un personatge com Jaume Ramis ha estat el silenci. “Això gira malament, ploraven els mallorquins...”: Guillem d’Efak, tan actual com sempre, desgraciadament.

CpC 385 en format pdf part 1

CpC 385 en format pdf part 2

CpC 384 - De solars i infraestructures

centpercent | 13 Agost, 2010 13:22

Manacor tendrà un nou palau de justícia. Després d’especular amb diferents ubicacions, la nova infraestructura ocuparà un solar municipal situat al carrer del Pilar. Aquesta nova ubicació ha estat possible gràcies a una “estranya” llei aprovada amb el suport de PP i UM i que ha inclòs, entre d’altres, l’aprovació del golf de Son Bosc i també la inclusió del pont del riuet en el pla de carreteres amb la intenció de salvar-lo de la demolició sentenciada pel Tribunal Superior de Justícia. Però tornem a això darrer, a la justícia i al seu nou edifici manacorí. Resulta que els nous jutjats s’ubicaran en aquest solar en comptes de fer-ho a l’edifici de Can Bauçà. Com més anys passen més complicat es fa d’entendre el perquè de la compra municipal d’aquest edifici. Estam cansats de sentir les autoritats municipals d’arreu del país queixar-se de la manca de finançament municipal, de la crisi permanent en matèria de pressupost dels ajuntaments, que no poden fer inversions pròpies i han de demanar subvencions contínuament a altres institucions, com ara el Consell de Mallorca, el Govern autonòmic, el Govern espanyol o fins i tot el Parlament europeu. Sigui com sigui, no hi ha doblers. El cas de l’Ajuntament de Manacor és un més. Escoles, instituts, auditori, molins, col.lectors de pluvials, qualsevol obra que implica una inversió relativament important necessita sempre el suport econòmic d’altres institucions. Tal és la pobresa municipal manacorina que per aportar un solar per fer una escola va haver de canviar la qualificació d’uns terrenys, permetent-hi una macrorurbanització de centenars de pisos, i així disposar del solar de manera “gratuïta”. I, en canvi, de manera sorpresiva i inexplicable, la Sala sí que va tenir doblers per comprar l’edifici de Can Bauçà, que es paga, encara ara, amb els doblers de tots els ciutadans, per tenir-lo buit i sense perspectives de ser usat. Caldrà veure com són capaços de resoldre aquest trencaclosques d’edificis, solars i espais públics els nostres gestors i si finalment donen una utilitat a l’edifici de Can Bauçà o decideixen revendre’l a preu de canari jove i pis per pis per mirar de sanejar els tan malmesos comptes municipals.