Cent per Cent

CpC 385 - Jaume Ramis, l'homenatge dels amics

centpercent | 27 Agost, 2010 12:56

Aquest estiu ha fet quatre anys que morí Jaume Ramis. Els qui el conegueren en parlen amb admiració i sana enveja, i les lloances s’eleven a qualificatius com “geni”, “do del traç” o “creativitat desbordant”. Era manacorí i membre d’una família tocada verament per la vena artística: son pare fou músic i tenia un germà ballarí i un altre també cantant d’un grup de rock, entre d’altres facetes. Jaume Ramis començà a mostrar-se com a creador en públic als mitjans de comunicació locals de Manacor, però aviat va veure que tot això d’aquí li quedava petit. Necessitava volar més lluny i més amunt i partí cap a Madrid amb un objectiu: ser un professional de l’art de la creació, viure de la seva passió. I ho aconseguí. Durant anys fou reconegut també com el caricaturista que donava forma als personatges de la vida pública mallorquina a la tira còmica Vuits i nous que encapçalava la contraportada del diari Ultima Hora. A Manacor el recordam per les seves participacions abundants i generoses a les revistes Manacor i 7Setmanari, i per ser un dels quatre puntals sobre els quals se sustentà la històrica revista Llunari. Justament a l’entorn d’aquesta darrera publicació suara esmentada s’ha inaugurat molt recentment a Porto Cristo una exposició que vol ser remembrança de Llunari i homenatge discret però sentit a Jaume Ramis. L’acte d’inauguració omplí el Centre de Cultura de Porto Cristo, i comptà amb l’assistència de familiars i amics de Jaume Ramis i dels altres tres membres de l’equip creador de Llunari, és a dir: Jaume Capó, Tomeu Matamalas i Tomeu Riera. L’acte va ser conduït per Jaume Gomila, de Sa Xerxa, i va comptar també amb la participació de l’Obra Cultural Balear de Manacor, per mitjà del seu president Jaume Riera, i de la Junta de Districte de Porto Cristo, per mitjà de Joan Gomila. Ressaltam tots aquests noms i tota aquesta gent perquè volem contrastar-los amb el mesquí silenci de l’Ajuntament manacorí, incapaç fins ara de reconèixer així com és merescut una figura de la talla de Jaume Ramis, creador, lluitador, independent i geni del dibuix, amb una obra al darrere que l’avala com una de les mans i de les ments més lúcides a l’hora de traçar una fesomia no sols de Mallorca i la seva galeria de personatges públics, sinó de bastir una nova manera de dibuixar i de crear, moderna i avançada alseu temps. I resulta que, com massa vegades ja ha passat, l’única resposta a la desaparició d’un personatge com Jaume Ramis ha estat el silenci. “Això gira malament, ploraven els mallorquins...”: Guillem d’Efak, tan actual com sempre, desgraciadament.