Ateses les informacions que han anat omplint pàgines i minuts aquesta setmana sobre l’edifici de Can Bauçà, el lector informat per ventura s’estranyarà que haguem triat el títol que encapçala aquesta columna en comptes d’un altre com ara: “Can Bauçà, un any     d’irresponsabilitat”. Dit així, en quatre paraules, pot sonar fluix, però pensada amb deteniment i consciència la cosa pren un caire gens agradable. Resulta que fa més d’un any que el batle de Manacor disposa d’un informe en què s’especifica clarament que l’edifici de Can Bauçà hauria de ser apuntalat i, a més, s’haurien de restringir els usos a què actualment es destina mentre no es tiri endavant el projecte de reforma i consolidació de l’edifici.
 El batle Antoni Pastor, altres vegades lloat aquí mateix per la seva valentia i la seva habilitat política, ha estat aquesta vegada un animal ferit, un ca atupat, acovardat a un racó, conscient de la seva “mala sort”, de la desgràcia política que li ha caigut damunt, mirant de fer passar el temps, de dissimular l’indissimulable, fins que s’ha destapat el desastre. Com pot un batle, emparat en la por i en la vergonya, amagar una informació indispensable i, a més, necessària per garantir la seguretat dels seus conciutadans? Com pot Antoni Pastor enganar d’aquesta manera els manacorins just per evitar passar pel tràngol d’haver d’acceptar que Can Bauçà no està en condicions d’acollir cap dependència ni municipal ni judicial ni cultural ni res si no s’hi gasten, atenció, dos milions sis-cents mil euros, que, dit en doblers, són quatre-cents trenta-un milions de les antigues pessetes. Gairebé el triple del que va costar la compra de l’edifici. Una compra, per cert, de la qual costarà molt treure el net. Perquè encara ningú no entén per què l’ajuntament va comprar un edifici fora d’ordenació per ubicar-hi dependències municipals en comptes de resituar-les en un solar de nova construcció. Quin interès s’amaga darrere la compra de Can Bauçà? Qui n’ha sortit beneficiat? Són preguntes que, amb total seguretat, quedaran amagades per sempre.
 I ara es destapa el fet vergonyant i s’enceta la tradicional teringa de rodes de premsa, declaracions i contradeclaracions. Mentrestant, per si de cas no ho acaba de tenir clar, comminam el batle Pastor que apuntali l’edifici ja.I ja vol dir demà, aquesta setmana, aquest mes. Després ja serà feina seva si decideix esbucar l’edifici i fer-ne un de nou o reformar-lo i, per tant, cercar dos milions i mig d’euros per fer-ho. Si volia brou, ja en té tassa i mitja.

CpC 389 en format pdf part 1

CpC 389 en format pdf part 2

Manacor viurà durant el curs escolar que ha començat aquesta setmana una metamorfosi que, si arriba a completar-se, serà espectacular. A final de curs
acabaran les obres de la nova escola, tan demanada durant anys. També haurà acabat la primera fase de la construcció del nou institut de secundària situat a Son Fangos. L'Escola de Mallorquí, si no hi ha res de nou, començarà aquest curs a la nova ubicació del Molí d'en Beió i també ja estan en marxa les obres per a l'ampliació de les línies d'infantil de Simó Ballester a l'antic quarter dels Sementals. Mentrestant, l'escola modular, ara situada entre el Molí d'en Beió i el nou auditori, ha pal·liat l'alarmant i vergonyant manca de places escolars a Manacor. Aquesta és la part positiva de tot plegat: veure que, després de molts
d'anys de demandes i reivindicacions, les institucions, encara que sigui pagant un preu molt alt, no estan aturades. Però i tot el que encara queda per fer? De quin crèdit disposam per aconseguir-ho? És un fet que la crisi i les retallades pressupostàries han arribat també a les arques públiques. S'han retallat despeses de personal, de recursos i de noves infraestructures, en tots els sectors i, per descomptat, també en l'educatiu. La precarietat en l'ensenyament públic arriba i sobrepassa el paroxisme en casos com el de Son Macià. Els alumnes macianers de tercer curs de primària han hagut de començar el curs al hall de la seva escola perquè no poden fer classes en una degradada i perillosa aula prefabricada de la qual fa anys que denuncien el mal estat. L'esmentat paroxisme sobrevé en veure que els pares i mares macianers no demanen una escola nova, ni una reforma de l'escola, sinó simplement que els baratin l'aula prefabricada en mal estat per una de nova. Alguna cosa falla en el nostre sistema educatiu i en la nostra societat perquè arribem al punt de demanar només rebaixes i saldos com a mals menors d'un mal que ens sembla incurable. Quedaran, però, encara molts més serrells per adobar: l'escola d'adults, ara a Na Camel·la, necessitarà també una nova ubicació, que podria ser ben bé l'escola de Sa Torre, si aquesta quedàs buida d'infants en estrenar-se les noves línies d'infantil del col·legi Simó Ballester. O la nova escola per a Porto Cristo, una reivindicació que ja fa alguns anys que és en boca dels Independents portenys. No n'hi haurà mai prou. De les infraestructures, dels recursos humans i didàctics i d'altres inversions relacionades amb el món educatiu en depèn el futur del país. Un present mediocre ens menarà irremissiblement a un futur caòtic. Esperem que els nostres governants ho entenguin i canviïn la tendència actual.

CpC 388 en format pdf part 1

CpC 388 en format pdf part 2

S’alça el teló. La XV edició de la Fira de Teatre de Manacor és a punt de començar. Quinze anys de fira, vint-i-tres anys de Mostra de Teatre Escolar, els Capsigranys, l’edifici del teatre. Tot plegat ha estat un renaixement complicat i lent després de l’ignominiosa venda i esbucament de l’històric Teatre Principal, ara convertit en un gris, o negre, aparcament de cotxes. Avui, però, es pot dir que Manacor és una referència dins el país quan es tracta de parlar de teatre, i tot fet amb pressuposts ajustats i amb un edifici limitat per acollir segons quin format d’obres. A banda de la programació anual, el Teatre de Manacor té dues fites ineludibles, la Mostra de Teatre Escolar, que explica tant la preparació del públic manacorí per acudir a veure teatre com el sorgiment gens espontani i sí molt programat de nous i joves talents teatrals, tant si han acudit a Palma o a Barcelona a acabar de formar-se com si han decidit continuar treballant en el teatre des d’aquí. I d’altra banda, la Fira de Teatre de Manacor, una trobada indispensable per als programadors del país, una concentració de grans produccions amb altres muntatges de dimensions més reduïdes a l’abast de tot el públic de Mallorca a preus molt més que raonables.
 Sembla un lloc comú de la gestió política actual la reducció de pressuposts i despeses tocant les partides de Cultura i derivats. A Manacor, i a la seva fira, això no s’ha fet coneixedor, i s’ha fet una programació a consciència, amb més espectacles que mai i amb grans produccions vingudes de les grans companyies catalanes del moment. Hom afirma sovint que allò que, a la fi, marca la perdurabilitat en la història d’una empresa o d’una activitat és la persistència, la tenacitat, aquell sempre voler ser-hi, i ser-hi bé, amb qualitat, aquell no amollar mai. I aquesta sembla la consigna que s’hagin imposat els gestors del Teatre de Manacor. Mentrestant, el renaixement de què parlàvem en iniciar aquest escrit, continua florint. El nou auditori està gairebé acabat. L’endarreriment en les obres haurà impedit estrenar-lo amb la fira d’enguany. L’any que ve ja serà una realitat. Només caldrà esperar una dotació econòmica que permeti programar-hi espectacles que en justifiquin la inversió. Si és així, estarem encara més d’enhorabona.

CpC 387 en format pdf part 1

CpC 387 en format pdf part 2

Cent per Cent.
Revista d'informació setmanal.
Manacor i comarca.

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

• CpC 462 - El negoci de l'aigua
• CpC 461 - A les portes de la revolució
• CpC 460 - Un oasi enmig del caos
• CpC 459 - D'on traurem les barques?
• CpC 457 - Ens enganen? Una pregunta que comença a tenir resposta
• La Plataforma pel Tren de Llevant programa una "cotxada” per protestar a Palma el proper 5 de maig
• CpC 456 - La proesa de lluitar pels drets bàsics
• CpC 453 - Una bona notícia?
• CpC 452 - Els amics dels meus amics són els meus amics, i viceversa
• CpC 450 - La llei de la condemna

• Revistes [195]

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom