És una cita repetida, però sembla que inútilment: “Cal no oblidar la història, si no volem que es repetesqui”. S’ha dit molt en el cas de l’Alemanya nazi i el record funest dels seus camps de la mort i l’extermini sistemàtic de la població jueva europea. Però també avui és habitual sentir-ho aquí en referència als fets del 1936 i la posterior dictadura franquista que durà fins al 1975. Aquests dies una companyia d’aquí mirarà de rescabalar la injustícia i l’oblit de tots aquests anys i durà als escenaris la vida d’Antoni Amer, Garanya, escrita pel mai prou reconegut Antoni Tuogres. Amer, avui, té un carrer amb el seu nom, és fill il.lustre de la ciutat que el va veure néixer, té un llibre rigorós i exhaustiu que en repassa la vida i la mort i ara, per afegitó, duran aquesta obra als escenaris. Antoni Amer avui és un símbol, una més de les figures que recorden aquells fets, però massa sovint només la punta d’un iceberg immens que molts es neguen a fer emergir completament de les profunditats amb l’excusa de “no remoure les coses”. 

Aquestes setmanes han començat les obres d’esbucament del que molts de manacorins coneixen com l’antiga comissaria de policia nacional, al carrer de n’Amer. Aquesta casa, però, fou la seu del partit Unió Republicana, una escissió del Centre Republicà de Manacor, que fou qui inicialment, el 1932 comprà l’immoble. Amb la guerra, la casa fou incautada pels colpistes i passà a formar part del patrimoni de l’estat. Ara, una vegada perduda la utilitat de ser comissaria de policia, ha estat subhastada i adquirida per ubicar-hi una notaria. L’Estat, Manacor i la història han perdut una oportunitat de rescabalar la memòria dels qui perderen la vida defensant l’estat de dret i la democràcia a mans dels qui instauraren la dictadura feixista. El local, és obvi, no podia ser retornat als seus antics propietaris, aniquilats per la història franquista, incapaços de renéixer, apocats per la por i pel rancor persistent dels vencedors. Però no sembla, tampoc, que convertir la història de Manacor en un grapat de bitllets  sigui moralment recomanable. L’Estat ha tengut poca vista i poca sensibilitat i ha frustrat una oportunitat històrica.