Falten set mesos per a les eleccions autonòmiques i municipals. Aquesta setmana el PSOE%u2008manacorí ha presentat candidata a la batlia, Amanda Fernández, i compleix així ja tres conteses electorals amb una dona al capdavant de la llista. També aquesta setmana Esquerra presentava a Manacor els seus candidats al Govern, Joan Lladó, i al Consell, Cathy Sweeney. I parlant del Consell de Mallorca, el Partit Popular de Manacor ha donat suport aquests dies a Antoni Pastor perquè pugui ser el candidat del seu partit a presidir aquesta institució. El batle de Manacor ha esdevingut díscol dins el seu partit i qüestiona, dia sí i dia també, les estratègies traçades per José Ramón Bauzà. A l’Ajuntament, mentrestant, aproven la congelació dels imposts, no fos cosa que a poc més de mig any vista, els electors poguessin castigar una altra decisió més agosarada. Parlam d’electors perquè quan s’acosten eleccions hi ha dies que semblen desaparèixer els ciutadans.
 Comença, doncs, una llarga cursa. Encetam amb la presentació de candidats i continuarem molt pròximament amb una allau de comunicats de premsa de declaracions, contradeclaracions, propostes, actuacions, idees, fotografies i tot un caliportal d’estratègies per obtenir presència en els mitjans de comunicació. El lector-elector està advertit i ja sap que ens queda un llarg camí per recórrer. També ho sap el polític-candidat, que comença a pegar gambades per ser el primer de partir i el primer d’arribar en aquesta cursa de fons que són unes eleccions. Corredors de fons, lluitadors de la imatge, disfresses de bonhomia, generadors espontanis de simpatia incomprensible, alegries incommensurables. Tot, o gairebé tot, serà lícit, per ser el primer. Estaria bé, però, que la classe política, en conjunt, es posàs d’acord per mitigar la creixent desafecció de la població envers la seva tasca i el sentit pregon de la seva existència. Un augment de l’abstenció llevaria encara més legitimitat a l’acció d’uns polítics que semblen actuar massa vegades d’esquena al ciutadà, que, a la fi, és el que, tot sol, s’enfronta a la llarga correguda de fons, a la marató de la supervivència davant els avatars de la vida, per als quals, gairebé mai, hi ha una solució que véngui de part dels qui ens governen.

CpC 393 en format pdf part 1

CpC 393 en format pdf part 2

El pont elevat del Riuet de Porto Cristo va ser una de les ensenyes del programa electoral d’AIPC en el seu moment. Una vegada executat, fou una de les obres exhibides amb orgull. Els veïns als quals l’obra tocava més de prop s’alçaren, s’organitzaren i protestaren. I no amollaren mai. Ara, dia quinze de gener de 2011, podrien començar les obres de demolició de la magna (‘magna’, en llatí, vol dir ‘grossa’, en el sentit de ‘voluminosa’) obra.
 Mentre el pont infame va superant entrebancs judicials i protestes i manifestacions a favor i en contra, el Consell de Mallorca va fen camí per una altra banda i ja estan adjudicades les obres per a la construcció de la variant de Porto Cristo, que enllaçarà la carretera de Manacor (a l’alçada del camí de la Marineta) amb la de Cales de Mallorca (a l’alçada de la rotonda que ja hi ha per anar a Cala Magrana). Tirant d’hemeroteca veurem ràpidament que el motiu primordial argüit pels polítics d’aquell moment per construir el pont del Riuet era la necessitat de descongestionar el nucli urbà, que patia greus embossos i es convertia en un embut, justament en els revolts immediatament anteriors al riuet, sobretot quan s’hi topaven dos autocars de cara. Les coes anaven dels semàfors del carrer Major fins a la rotonda de l’entrada a Porto Cristo venint de Manacor. Prop de dos quilòmetres, de vegades. La congestió del trànsit porteny era un fet irrefutable. Calia actuar. S’optà pel pont, pensant que l’opció de la variant, a banda de ser impactant paisatgísticament, era encara molt llunyana en el temps. Fa set anys que el pont està acabat, gairebé dues legislatures. El pont es va acabar, però no es tancaren les ferides. I els veïns no han amollat mai. I encara hi són. I si les coses no canvien, dia 15 de gener començaran les obres per esbucar-lo. Quin sentit té tota aquesta història rocambolesca? De què haurà servit construir un pont que haurà durat vuit anys i haurà costat més de dos milions d’euros a les butxaques dels ciutadans si, coincidint en el temps, comença a fer-se ja la variant de Porto Cristo? Voldran tornar a construir-lo, ara que la variant descongestionarà el trànsit de Manacor cap a les coves del Drach?
 Són preguntes que ara mateix no tenen cap resposta convincent. L’única resposta és una pregunta, desorientada, desconcertada, astorada, absorta: per què?

CpC 392 en format pdf part 1

CpC 392 en format pdf part 2

Dins els moviments de defensa dels drets dels obrers sempre s’ha tengut el dret de fer vaga com una de les consecucions d’anys de lluita sindical i obrera. Avui, però, sembla que la societat civil ha començat a perdre la consciència de la importància d’exercir aquest dret. Són molts els factors que hi han contribuït. El primer de tots, la desintegració de la classe obrera com a col·lectiu homogeni. Són molt pocs els treballadors que avui dia tenen consciència de pertanyer al col·lectiu  obrer, que tenguin la sensació de pertinença de classe. Aquest factor desencadena automàticament el segon: la pèrdua d’actualitat dels sindicats. Les organitzacions sindicals han esdevingut entitats feixugues de moviments lents, conduïdes per alliberats acomodats, i avesades a negociar amb les institucions pels drets dels seus afiliats deixant massa sovint de banda col·lectius de persones, com els joves encara en atur, desemparats dins el marasme dels cursets, la formació, les feines en precari i l’economia submergida. És un fet que els sindicats s’han ensenyorit i han entrat a formar part també de l’entramat institucional que avui comanda els destins de la societat.
 D’altra banda, i per aquests motius ja exposats, també són molts els treballadors que han deixat de creure en el dret de fer vaga com a mesura de pressió per reivindicar els seus drets i argumenten que ara, en temps de crisi, no és hora de vagues ni de regalar una part del sou a l’empresari o al govern per fer una vaga que “no servirà per a res”.
 No desmentirem cap de tots aquests pressupòsits, ara bé: és una obvietat que un govern dit progressista com el de Rodríguez Zapatero s’ha aferrat a les tesis neoliberals més dures per justificar una reforma laboral més pròpia de l’era Aznar que de l’actual. I també és cert que hi ha un descontentament general entre la població per la manera com es condueix la crisi i el creixement de l’atur per part del govern. És per això que, independentment de les proclames carrinclones dels sindicats la població civil, l’individu que necessita manifestar les seves idees i inquietuds, la persona que veu violats els seus drets de treballador i que veu també minvat el seu poder adquisitiu i en perill el seu lloc de feina, s’ha de mobilitzar, ha de fer vaga, ha d’acudir a les manifestacions, i ha de demanar un canvi de rumb al govern. Les institucions són maquinàries rovellades que només van llatines quan els untam amb l’oli energètic de la societat civil, que, en una democràcia directa i real, és la que ha d’empènyer els governants a prendre les decisions. No té cap sentit queixar-se de l’acció del govern però després continuar treballant, no exercir el dret de vaga i no manifestar-se públicament per fer-la canviar.

CpC en format pdf part 1

CpC en format pdf part 2

Cent per Cent.
Revista d'informació setmanal.
Manacor i comarca.

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

• CpC 457 - Ens enganen? Una pregunta que comença a tenir resposta
• La Plataforma pel Tren de Llevant programa una "cotxada” per protestar a Palma el proper 5 de maig
• CpC 456 - La proesa de lluitar pels drets bàsics
• CpC 453 - Una bona notícia?
• CpC 452 - Els amics dels meus amics són els meus amics, i viceversa
• CpC 450 - La llei de la condemna
• CpC 449 - Clarors novelles per a problemes antics
• CpC 447 - Una victòria plena d’incògnites
• CpC 443 - De l’excel·lència a la vergonya
• CpC 442 - Fórmules màgiques contra la crisi

• Revistes [191]

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom