Cent per Cent

CpC 393 - La solitud del corredor de fons: comença la cursa electoral

centpercent | 25 Octubre, 2010 11:07

Falten set mesos per a les eleccions autonòmiques i municipals. Aquesta setmana el PSOE%u2008manacorí ha presentat candidata a la batlia, Amanda Fernández, i compleix així ja tres conteses electorals amb una dona al capdavant de la llista. També aquesta setmana Esquerra presentava a Manacor els seus candidats al Govern, Joan Lladó, i al Consell, Cathy Sweeney. I parlant del Consell de Mallorca, el Partit Popular de Manacor ha donat suport aquests dies a Antoni Pastor perquè pugui ser el candidat del seu partit a presidir aquesta institució. El batle de Manacor ha esdevingut díscol dins el seu partit i qüestiona, dia sí i dia també, les estratègies traçades per José Ramón Bauzà. A l’Ajuntament, mentrestant, aproven la congelació dels imposts, no fos cosa que a poc més de mig any vista, els electors poguessin castigar una altra decisió més agosarada. Parlam d’electors perquè quan s’acosten eleccions hi ha dies que semblen desaparèixer els ciutadans.
Comença, doncs, una llarga cursa. Encetam amb la presentació de candidats i continuarem molt pròximament amb una allau de comunicats de premsa de declaracions, contradeclaracions, propostes, actuacions, idees, fotografies i tot un caliportal d’estratègies per obtenir presència en els mitjans de comunicació. El lector-elector està advertit i ja sap que ens queda un llarg camí per recórrer. També ho sap el polític-candidat, que comença a pegar gambades per ser el primer de partir i el primer d’arribar en aquesta cursa de fons que són unes eleccions. Corredors de fons, lluitadors de la imatge, disfresses de bonhomia, generadors espontanis de simpatia incomprensible, alegries incommensurables. Tot, o gairebé tot, serà lícit, per ser el primer. Estaria bé, però, que la classe política, en conjunt, es posàs d’acord per mitigar la creixent desafecció de la població envers la seva tasca i el sentit pregon de la seva existència. Un augment de l’abstenció llevaria encara més legitimitat a l’acció d’uns polítics que semblen actuar massa vegades d’esquena al ciutadà, que, a la fi, és el que, tot sol, s’enfronta a la llarga correguda de fons, a la marató de la supervivència davant els avatars de la vida, per als quals, gairebé mai, hi ha una solució que véngui de part dels qui ens governen.