Cent per Cent

CpC 450 - La llei de la condemna

centpercent | 19 Desembre, 2011 12:29

Sabem que és important fer créixer tots els sectors econòmics. Sabem que la dependència del turisme i de la construcció és un dels factors que econòmicament ens fa dèbils. Però sabem també que el turisme és un dels nostres pilars forts i de cap manera volem que es debiliti. Alhora, però, estam farts de sentir i de comprovar que determinats sectors econòmics predominants en aquestes illes venen la nostra terra a qualsevol preu. Potser és la primera vegada, però, que des de les institucions que ens són pròpies els dirigents que hem elegit democràticament van tan cara alta i anuncien a tort i a dret que els únics beneficiaris del que anomenam “turisme” seran els hotels i, sobretot, els majoristes de viatges que els controlen.
És la primera vegada que una futura llei no regula un sector sinó que regularitza allò que avui per avui és delicte: totes les places hoteleres que ara existeixen i no són legals es podran legalitzar, ho diu el text de la futura llei. És la primera vegada que s’importa per llei un model aplicat en països llunyans i exòtics. Un model que ha contribuït en bona mesura a crear llocs idíl·lics per als turistes i una font inesgotable d’ingressos per a les grans cadenes hoteleres. Aquest model, però, han convertit aquests països en allò que, per quedar bé, deim que són països en vies de desenvolupament.
La nova llei turística crea una doble vara de mesurar: una per la gent del carrer i una altra pels grans empresaris. Els grans hotelers i els majoristes de viatges que tenen al darrere podran obviar les lleis urbanístiques i de comerç. Nosaltres no. Els grans hotelers podran reformar els seus establiments i convertir-los en hotels de quatre estrelles. Ho podran fer els hotels familiars tradicionals? Els petits hotelers hauran de vendre el seu establiment o convertir-lo en habitatges, tal com preveu la llei? Quin preu estam disposats a pagar per sortir del que diuen que és una destinació de segon nivell i ser una gran potència turística? Quin preu pagarem per convertir-nos en allò que diuen que hem de ser? Aquestes són les preguntes que genera el projecte de Llei General Turística que ha presentat el conseller Delgado. El petit comerç turístic manacorí ja hi ha dit la seva: no la volen. I si ells la veuen perjudicial per a l’economia d’aquesta terra, qui creis que hi sortirà guanyant? Si els polítics no tenen en compte les conseqüències que tendran per als ciutadans de Balears les lleis que aproven, qui ens té en compte?

CpC 450 - 1 part (PDF)

CpC 450 - 2 part (PDF)

CpC 449 - Clarors novelles per a problemes antics

centpercent | 12 Desembre, 2011 10:04

Des de fa alguns anys, algunes dècades ja podríem dir, la presa de consciència per part del conjunt de la societat i també de la classe política que els recursos naturals i energètics de la terra són limitats és un fet. La protecció del planeta, l’escalfament de l’atmosfera, l’esgotament del petroli i d’altres combustibles fòssils, l’economia... Tot plegat ha conduït a la incorporació del discurs ecologista en els programes de tots els partits polítics i també en allò que anomenam eufemísticament “discurs políticament correcte”. Més enllà del discurs, però, hi ha els fets. I els fets diuen que els Estats Units no volgueren signar el protocol de Kioto, que l’Estat espanyol no compleix les condicions establertes per a la reducció necessària de les emissions de CO2, i sí que, en canvi, fa mans i mànigues per convergir amb l’Europa de l’euro pagant el preu de l’estat del benestar, que s’esbuca cada dia una miqueta més.
Des de fa alguns anys, s’ha començat a fer feina en la producció d’energia de manera renovable i no perjudicial per al medi ambient. Als combustibles fòssils s’hi ha oposat l’energia solar, eòlica o hidràulica. A Mallorca, la producció per energia solar representa un percentatge ínfim de l’energia que es consumeix, i les instal·lacions que amb aquest objectiu s’han construït ho han fet a l’empara de sucoses i quantioses subvencions que ara ja no són segures o, simplement, no hi són.
Enmig de tot aquest panorama ha sorgit la iniciativa de Som energia, una cooperativa que fins ara actuava al Principat de Catalunya i que des de fa alguns mesos s’implanta també a Mallorca i arriba ja a Manacor, on ha d’impartir una xerrada aquesta setmana que ve. La idea: garantir que l’energia que consumim és verda, és renovable, és neta. La iniciativa és lloable, i molt més encara si tenim en compte l’actuació poc clara (per dir-ho de manera suau) de les grans elèctriques com ara Endesa o Iberdrola.
Alguns interrogants s’alcen entorn de la iniciativa de Som energia. Uns dubtes que esperam que molt aviat quedin resolts de manera satisfactòria. En primer lloc, com garanteix Som energia que l’energia que ven és verda? Com podrem saber si realment ha estat produïda per una placa solar o per una central tèrmica o nuclear? I en segon lloc, podrà ser competitiva la cooperativa? Estam molt avesats a promoure iniciatives que centren el seu motiu d’existir en la consciència i la voluntarietat de les persones. És molt vàlid, i és el primer argument per encetar el canvi a la resta de la societat. El vertader canvi, però, s’esdevé quan és el conjunt de la societat que actua d’aquella determinada manera. Som energia ha de trobar els mecanismes perquè el conjunt de potencials clients triïn la seva energia en funció no d’una determinada militància, sinó d’una vertadera necessitat, ja sigui econòmica, ja sigui ambiental. Llarga vida a Som energia. Llarga vida al planeta.