Cent per Cent

CpC 456 - La proesa de lluitar pels drets bàsics

centpercent | 30 Gener, 2012 11:43

No és casual que els sindicats i els treballadors de la sanitat pública hagin posat Manacor en el mapa de les protestes en contra de les retallades del govern en matèria sanitària. És realment sorprenent l’enrenou mediàtic que els metges han aconseguit alçar a Inca en denunciar judicialment que l’Ib-Salut seria l’únic responsable de les morts ocasionades en el transport de malalts a Palma. Un fet que s’entén perquè es preveia suprimir el torn d’operacions del capvespre i les guàrdies dels especialistes que intervenen en operacions d’urgència. L’enrenou, però, no ha estat debades. El Govern ha reculat i l’Hospital d’Inca ja té pràcticament assegurat que podrà seguir atenent les urgències sense haver de traslladar malalts a Palma.
Pel que fa a Manacor, de moment se sap que el pressupost de l’hospital minva respecte l’any passat. Un fet que s’ha d’afegir a la retirada del projecte d’ampliació de l’Hospital, que a la pràctica significa que es deixaran d’invertir desenes de milions d’euros a Manacor. A més, és públic que la Conselleria de Salut té previst que moltes de les intervencions que actualment es poden realitzar a l’hospital manacorí es derivin a Son Llàtzer o a altres hospitals palmesans. També se sap que des de la sanitat pública ja no es deriven operacions a clíniques privades i per això les llistes d’espera de malalts que esperen per ser atesos s’ha disparat: els sindicats diuen que per a una radiografia ordinària ara es poden esperar sis mesos mentre que abans només se’n esperava un.
A aquests fets s’hi suma que una part de la planta quarta de l’Hospital de Manacor es manté tancada i només s’obre quan hi ha massa llits que esperen habitació a Urgències, tal com va passar diumenge passat.
Tot i que el pla que preveu llevar serveis hospitalaris a Manacor encara no s’ha aprovat definitivament, tot fa pensar que la missa ja està dita. La defensa del servei de sanitat públic, que garanteix la Constitució espanyola, i el manteniment del nivell de qualitat que fins ara ha mantingut l’Hospital de Manacor depèn ara dels ciutadans i dels seus representants.
Se sap que ara els sindicats estan immersos en processos electorals i que això no sempre és fàcil de complementar amb accions de conscienciació o de protesta. Se sap també que des de l’Ajuntament esperen reunir-se aviat amb el nou gerent de l’hospital, Rafael Santiso. Esperem que després de la reunió el batle pugui donar les bones notícies que donà el seu homòleg a Inca després de la reunió amb la cúpula de l’hospital del Raiguer. Cal recordar que el batle d’Inca, Rafel Torres (PP), sortí de la trobada amb un pressupost augmentat i el manteniment dels serveis d’urgències que havien de desaparèixer.
Sabem que el que passi a Manacor encara està per veure. I està per veure també el cas que fan els batles a la proposta del portaveu d’UGT quan diu que haurien de “defensar el manteniment dels nivells assistencials amb la mateixa intensitat que utilitzaren per demanar la seva creació”. El que tots tenim clar de fa molts anys, però, és la capacitat dels manacorins per reclamar el que és just. Ho vérem en la manifestació en què es va col·lapsar la carretera de Palma per demanar un hospital per Manacor. El que encara està per veure és si, arribat el cas, seríem capaços de repetir la proesa.

CpC 456 - 1a part (PDF)

CpC 456 - 2a part (PDF)

CpC 453 - Una bona notícia?

centpercent | 10 Gener, 2012 10:24

Una bona notícia sovint entra dins l’apartat de notícies poc importants o compta com d’aquelles que s’utilitzen per allò de ‘donar color’. A vegades, però, una bona notícia consisteix en la solució a un problema. Que tots els grups polítics presents a l’Ajuntament de Manacor s’hagin assegut a negociar per defensar la nostra llengua ens fa estar contents perquè demostra que els nostres representants tenen voluntat i, sobretot, capacitat negociadora. Aquesta vegada no ens han decebut. Precisament aquesta unió, poques vegades vista en un tema que no sempre ha estat lliure de polèmiques, ens torna posar davant els ulls la possibilitat de fer política amb els ulls i les antenes dirigides al poble.

Aquesta setmana tots els representants que els ciutadans manacorins elegiren democràticament han fet una passa endavant. Els nostres polítics han dit alt i clar que no volen entrar en el joc de la política electoralista, centralitzadora i uniformista que impera a les nostres institucions. Aquelles institucions que els ciutadans d’aquestes illes aconseguirem a força de lluitar per l’autogovern i la democràcia.

L’altra cara de la notícia, però, l’hem d’anar a cercar a Ciutat, a la capital recentment batejada amb nom de destinació turística. Quin sentit té la reducció del reconeixement de la llengua catalana a de la Llei de Normalització Lingüística, a la Llei de Funció Pública i a la Llei de règim jurídic de l’administració? Nosaltres no en tenim la resposta però tampoc no la tenen, i ens consta que la cerquen, centenars de militants i simpatitzants del Partit Popular de les Illes Balears.

El batle Pastor va deixar una cosa clara als manacorins: “La modificació de la normativa lingüística no s’ha debatut als organismes interns del Partit Popular”, va dir el primer edil manacorí. En aquest sentit cal recordar que el president del Govern, José Ramón Bauzá, desmentí fa poc més d’un any que la seva intenció fos modificar o eliminar la Llei de normalització lingüística, aprovada per unanimitat el 19 d'abril de 1986, quan era president el popular Gabriel Cañellas. Bauzá hagué de desmentir les seves intencions després que la pressió que exerciren des del seu partit i també la societat organitzada l’obligassin a deixar clar que no faria grans canvis.

Què ha canviat? Quins fils s’han mogut? Per què tenim la sensació que no acaben de dir la veritat? Què ha fet que Pastor, abans ben posicionat en l’estructura de partit a Palma, opti per defensar aferrissadament la nostra llengua a canvi de fer enfadar la cúpula dirigent del PP balear? Les preguntes són moltes i molt interessants però sembla que haurem d’esperar durant més temps les respostes.

El que ara ens interessa és que el camí que ha de fer el document manacorí en defensa del català i que rebutja les modificacions en les lleis que defineixen la nostra llengua com a pròpia i necessària. Tot sembla indicar que altres ajuntaments també tenen ganes de fer pinya, de dir ‘basta’, de deixar-los clar que la nostra llengua és necessària justament perquè és nostra. I aquesta és la bona notícia: Les institucions que representen el poble recullen la veu del poble. En la llengua del poble.

CpC 453 - 1a part (PDF)

CpC 453 - 2a part (PDF)

CpC 452 - Els amics dels meus amics són els meus amics, i viceversa

centpercent | 02 Gener, 2012 12:52

Eren faves comptades. L’estira-i-amolla entre Antoni Pastor i Llorenç Bosch s’ha resolt momentàniament com molts ja podien esperar que passaria. El nou senador popular ha quedat relegat a una delegació buida de competències, mentre que Catalina Riera, digitada per Antoni Pastor fa quinze dies, passa a ser portaveu de l’equip de govern i delegada d’Urbanisme, justament les funcions que fins ara exercia Bosch. La jugada de Pastor s’ha d’interpretar no sols en clau local, sinó també insular. Dins el PP de Manacor, el batle sempre ha anat per lliure i n’és una mostra fefaent la llista presentada a les darreres municipals, amb molt poques aportacions de partit i moltes apostes personals del batle. Llorenç Bosch, Antoni Sureda, Antoni Servera i potser Maria Bover complirien la quota de partit dins els onze regidors de la primera majoria absoluta a l’Ajuntament de Manacor des de la caiguda del règim franquista. Els altres set, poc o molt, són propostes de Pastor. Si valoram en quins termes s’ha produït la remodelació de l’equip de govern, veurem que hi surten potenciats Catalina Riera, Sebastiana Sureda i Roberto Flores, tots tres clarament de la corda del batle. D’altra banda, Llorenç Bosch, molt clarament, i també Antoni Sureda, hi perden pes.
Mentrestant, a Palma, José Ramón Bauzà estudia la manera de decantar de la direcció del partit Miquel Ramis i Antoni Pastor. El torcebraç entre Bauzà i Pastor continua i al president regional del PP no li agrada tenir el batle de Manacor tan a prop del clatell. Per part seva, Pastor es preocupa, i bé, d’apartar del seu costat els elements fidels a la direcció insular, com ara Llorenç Bosch o, en menor mesura, Antoni Sureda.
Les espases continuen alçades, i la batalla ni tan sols ha començat. Bosch es manté a l’expectativa i sap que la paciència i el silenci juguen a favor seu. Pastor té tres victòries electorals a l’esquena i una majoria absoluta. Bauzà hi té la majoria absoluta més gran de la història a les Illes Balears. Riera té l’aval de Pastor. I Bosch, tard o d’hora tendrà l’aval de Bauzà, si ja no el té. La vella guàrdia del PP manacorí, de ben segur, espera ansiosa l’ordre de Palma per liquidar Riera i elevar Bosch a l’altar suprem del partit. El congrés del maig, mentrestant, es perfila com a definitiu per calcular el pes real de Pastor dins el partit i quines conseqüències pot tenir per a ell i els seus postulats la tensió interna que ha provocat els darrers anys.
A la fi, l’escenari polític intern del PP continua amb tot el ventall de possibilitats obertes: caiguda definitiva de Pastor i exili polític; triomf de Pastor i guany de pes dins el partit; consolidació de la candidatura de Catalina Riera a la batlia de Manacor; caiguda de Riera i enaltiment des de l’aparat del partit de Llorenç Bosch; o, finalment, sorgiment d’un tapat fins ara silenciós que es beneficiaria de les trifulques entre els dos bàndols. El temps ho dirà. Mentrestant, bullirà la cassola política, i més d’un en sortirà escaldat.

CpC 452 - 1a part (PDF)

CpC 452 - 2a part (PDF)

Presentació

Cent per Cent.
Revista d'informació setmanal.
Manacor i comarca.

Menú

Cerca

Calendari

«	Gener 2012					»
Dl	Dm	Dc	Dj	Dv	Ds	Dg
						1
2	3	4	5	6	7	8
9	10	11	12	13	14	15
16	17	18	19	20	21	22
23	24	25	26	27	28	29
30	31