Cent per Cent

CpC 459 - D'on traurem les barques?

centpercent | 20 Febrer, 2012 10:25

La intenció d'ampliar la zona d'amarraments de Porto Cristo que ha anunciat el batle Antoni Pastor s'ha convertit, de moment, en la novetat de l'any pel que fa a projectes manacorins d'una certa ambició. Però la novetat en aquest cas peca de poc original: vegeu l'ampliació del port de Felanitx o la del club nàutic de Son Serra de Marina. Potser per això els diaris i les revistes destacam el fet que s'haurà d'eliminar el pontet que ara connecta les dues ribes del riuet i després, és clar, fer-ne un altre d'elevat.

Un pont elevat que substitueixi l'únic que ara existeix. Això és el que es diu que construiran per permetre circular les barques cap allà on s'haurà de situar la futura zona d'amarraments. I precisament aquesta construcció és el que prohibeix la sentència que va fer tomar l'antic pont. Estam ben segurs que, ben al contrari que el jutge, els manacorins no som partidaris de les prohibicions. Podem parlar de tot i l'única cosa que sabem ben cert és que no volem sentir xerrar de tudar doblers fent i desfent obres públiques.
Però tornem a l'ampliació del port. És clar que els turistes que ens visiten necessiten reclams que vagin més enllà de platges massificades i de sangria barata. És clar que la nostra indústria turística necessita canvis. Però és igualment cert que el paisatge urbà de Porto Cristo necessita protecció. Segons el batle, el projecte d'ampliació del port esportiu tendrà un impacte ambiental moderat perquè el llit del riuet no constitueix l'hàbitat d'espècies protegides o amenaçades. És ver. En aquest cas, però, la zona on es projectarà l'ampliació es coneix com el Port romà. Una nom que pot bé merèixer una investigació històrica o arqueològica per part dels defensors del patrimoni.

Més enllà d'aquesta consideració, cal analitzar bé la situació des d'on partim. Les Illes Balears tenen més de 22.000 amarraments, una xifra que frega el 20% dels amarraments existents a l'estat. I els que hi ha a Mallorca ja sobrepassen els 15.000. És ver que el turisme nàutic funciona bé a Balears, perquè és un sector que ha notat poc les pèrdues i que any rere any gaudeix de bones temporades turístiques. Però cal recordar que des del 1995 la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació ha elaborat més de deu informes i anàlisis parlant de la necessitat de disposar de més amarraments i analitzant aquesta manera tan marinera de ser turista. Existeix des de fa temps, per tant, un interès en desenvolupar el turisme nàutic que tant agrada als nuclis empresarials i de poder. I l'interès dels empresaris és ben legítim.

El que cal analitzar detingudament és si és legítim que els governs assumeixin tan de bon grat l'interès dels empresaris. És evident que els interessos del teixit empresarial s'han de tenir ben en compte, perquè d'aquests interessos en depenen situació econòmica i l'ocupació. Però si l'interès dels nostres governants se centra en el dels empresaris i no en l'interès real dels ciutadans, els mallorquins estarem condemnats a sofrir mal polítics.

Perquè ja ningú xerra dels circuits que es varen començar a habilitar a la zona humida en què es converteix el riuet? Si aquell indret es convertís en un parc, els ciutadans podríem aprofitar bé aquell entorn natural que ja existeix. I els polítics podrien aprofitar els recursos públics en adequar tot allò que ja tenim. Els arbres del futur parc hi són i són nostres. Qui durà les barques allà quan tota la zona sigui un port esportiu?

CpC 459 - 1a part (PDF)

CpC 459 - 2a part (PDF)

CpC 457 - Ens enganen? Una pregunta que comença a tenir resposta

centpercent | 06 Febrer, 2012 09:05

El neoliberalisme radical s’ha disfressat els darrers anys d’un econocisme sense alternativa possible. La dreta n’aplica sense discussió tots els criteris. L’esquerra (entenent aquí per esquerra la socialdemocràcia a l’ús) enrevolta i fa servir eufemismes per acabar servint-nos una versió edulcorada del que hauria fet la dreta. Més enllà d’aquesta consideració inicial, el cert és que d’ençà de l’arribada de José Ramón Bauzà i els seus acòlits al poder del Govern Balear, la presumpta lluita contra el dèficit públic ha estat l’excusa que dia rere dia s’ha esgrimit per justificar retallades salvatges i inexplicables al sistema de serveis públics.
Tothom sap que la situació és complexa i que ve de molt amunt. Molt probablement, un govern d’un altre color, si volgués ser submís i obeir l’economicisme europeu, també es veuria obligat a fer equilibris estranys. La primera àrea on, sense concessions, s’han aplicat retallades i supressions directes d’aportacions econòmiques ha estat l’àmbit de la cultura. Ara ja s’ha obert la veda contra la sanitat, i molt aviat arribaran, ben palpables, les retallades en educació. La cultura, la mostra més clara que els humans som uns animals diferents. L’educació, el mecanisme per fer que continuem sent uns animals diferents amb igualtat d’oportunitats. I la sanitat, que té cura de salvaguardar la nostra salut, el bé més preuat i sense el qual cap felicitat no és possible.
La situació a l’Hospital de Manacor aquesta setmana ha esdevingut, si més no, estrambòtica. El Govern actua amb sigil, amb secretisme, amb una sospitosa manca de transparència, sense explicar les vertaderes raons que el menen a prendre decisions com les retallades anunciades al servei d’urgències de l’Hospital de Manacor. L’anunci ha provocat la dimissió dels dos màxims responsablesdel servei i protestes generalitzades al centre sanitari davant un gerent còmplice i justificador de les mesures anunciades. A la fi, des del ministeri del ram de Madrid, es fa públic que les mesures queden suspeses, pendents de negociació. La pregunta sorgeix de manera immediata: si després de les protestes es pot negociar, vol dir que el Govern d’aquí no havia fet tot el que podia per evitar prendre les mesures anunciades? La resposta és òbvia. I la intencionalitat del Govern de Bauzà també: desmantellar i desprestigiar els serveis públics de salut i d’ensenyament, alhora que es potencien els serveis privats d’aquests dos rams claus per mantenir la igualtat d’oportunitats entre els ciutadans d’aquesta terra. Començam a tenir proves, i les que tendrem!, que ens enganen, que el sistema públic sanitari es pot mantenir i que si no el mantenen és perquè tenen la voluntat gens amagada de reduir-lo a la mínima expressió. I finalment, una reflexió: aquests senyors que manen, instal·lats en la seva bombolla de privilegis, riquesa econòmica i pobresa d’esperit, decideixen només en funció de les seves necessitats. Els perjudicats, al cap i a la fi, són els de sempre, els de més avall. Un dia, gens llunyà, arribaran respostes.

CpC 457 - 1a part (PDF)

CpC 457 - 2a part (PDF)

La Plataforma pel Tren de Llevant programa una "cotxada” per protestar a Palma el proper 5 de maig

centpercent | 03 Febrer, 2012 10:56

Sota el lema “Anam en cotxe perquè no podem anar-hi en tren. Via lliure al Tren!”, la Plataforma pel Tren ha convocarà per al proper 5 de maig una “cotxada” per anar a Palma i col·lapsar la ciutat per fer una entrega de firmes a favor de l’arribada del tren fins a Artà.
Aquesta marxa es convoca amb la finalitat que hi hagi una reacció per part de les institucions i amb l’antecedent de l’èxit de la 8a Marxa pel tren celebrada el passat 6 de novembre.

Presentació

Cent per Cent.
Revista d'informació setmanal.
Manacor i comarca.

Menú

Cerca

Calendari

«	Febrer 2012					»
Dl	Dm	Dc	Dj	Dv	Ds	Dg
		1	2	3	4	5
6	7	8	9	10	11	12
13	14	15	16	17	18	19
20	21	22	23	24	25	26
27	28	29