Cent per Cent

CpC 459 - D'on traurem les barques?

centpercent | 20 Febrer, 2012 10:25

La intenció d'ampliar la zona d'amarraments de Porto Cristo que ha anunciat el batle Antoni Pastor s'ha convertit, de moment, en la novetat de l'any pel que fa a projectes manacorins d'una certa ambició. Però la novetat en aquest cas peca de poc original: vegeu l'ampliació del port de Felanitx o la del club nàutic de Son Serra de Marina. Potser per això els diaris i les revistes destacam el fet que s'haurà d'eliminar el pontet que ara connecta les dues ribes del riuet i després, és clar, fer-ne un altre d'elevat.

Un pont elevat que substitueixi l'únic que ara existeix. Això és el que es diu que construiran per permetre circular les barques cap allà on s'haurà de situar la futura zona d'amarraments. I precisament aquesta construcció és el que prohibeix la sentència que va fer tomar l'antic pont. Estam ben segurs que, ben al contrari que el jutge, els manacorins no som partidaris de les prohibicions. Podem parlar de tot i l'única cosa que sabem ben cert és que no volem sentir xerrar de tudar doblers fent i desfent obres públiques.
Però tornem a l'ampliació del port. És clar que els turistes que ens visiten necessiten reclams que vagin més enllà de platges massificades i de sangria barata. És clar que la nostra indústria turística necessita canvis. Però és igualment cert que el paisatge urbà de Porto Cristo necessita protecció. Segons el batle, el projecte d'ampliació del port esportiu tendrà un impacte ambiental moderat perquè el llit del riuet no constitueix l'hàbitat d'espècies protegides o amenaçades. És ver. En aquest cas, però, la zona on es projectarà l'ampliació es coneix com el Port romà. Una nom que pot bé merèixer una investigació històrica o arqueològica per part dels defensors del patrimoni.

Més enllà d'aquesta consideració, cal analitzar bé la situació des d'on partim. Les Illes Balears tenen més de 22.000 amarraments, una xifra que frega el 20% dels amarraments existents a l'estat. I els que hi ha a Mallorca ja sobrepassen els 15.000. És ver que el turisme nàutic funciona bé a Balears, perquè és un sector que ha notat poc les pèrdues i que any rere any gaudeix de bones temporades turístiques. Però cal recordar que des del 1995 la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació ha elaborat més de deu informes i anàlisis parlant de la necessitat de disposar de més amarraments i analitzant aquesta manera tan marinera de ser turista. Existeix des de fa temps, per tant, un interès en desenvolupar el turisme nàutic que tant agrada als nuclis empresarials i de poder. I l'interès dels empresaris és ben legítim.

El que cal analitzar detingudament és si és legítim que els governs assumeixin tan de bon grat l'interès dels empresaris. És evident que els interessos del teixit empresarial s'han de tenir ben en compte, perquè d'aquests interessos en depenen situació econòmica i l'ocupació. Però si l'interès dels nostres governants se centra en el dels empresaris i no en l'interès real dels ciutadans, els mallorquins estarem condemnats a sofrir mal polítics.

Perquè ja ningú xerra dels circuits que es varen començar a habilitar a la zona humida en què es converteix el riuet? Si aquell indret es convertís en un parc, els ciutadans podríem aprofitar bé aquell entorn natural que ja existeix. I els polítics podrien aprofitar els recursos públics en adequar tot allò que ja tenim. Els arbres del futur parc hi són i són nostres. Qui durà les barques allà quan tota la zona sigui un port esportiu?

CpC 459 - 1a part (PDF)

CpC 459 - 2a part (PDF)