Cent per Cent

CpC 462 - El negoci de l'aigua

centpercent | 12 Març, 2012 10:22

És ben cert que els vint-i-un cèntims per litre que es paguen per l'aigua que surt de les aixetes de Manacor són una autèntica ganga. Els manacorins paguen una de les tarifes més baixes de l'Estat però, a canvi, estan obligats a comprar l'aigua de consum al supermercat o a anar-la a cercar a la cisterna. La sobreexplotació de pous, la contaminació de l'aigua del subsòl a causa de pous negres mal segellats o les filtracions d'aigües contaminades als aqüífers subterranis són la realitat a la qual apunten els experts. Una realitat que, ara per ara, fa que paguem per una aigua que els metges i els experts no recomanen beure.

El fet és que aquesta aigua que surt de les aixetes de Manacor és un bé públic, un bé que els poders públics tenen l'encàrrec d'administrar per tal que els ciutadans en puguin gaudir plenament. Aquesta setmana, però, hem sabut que fa més de vint anys que els diferents equips de govern que han passat per l'Ajuntament han confiat aquesta tasca a una empresa que sembla que no ha complit amb les expectatives. Ara per ara no se sap si hi ha cap pou ni cap punt proveïdor d'aigua dels que alimenten la xarxa de subministrament que aporti aigua potable. No se sap quin cabdal d'aigua circula per les canonades manacorines i tampoc no se sap quin cabdal es perd pels possibles crulls o per les connexions mal fetes. I, coincidint amb aquesta realitat, hem sabut que una de les fonts més famoses del municipi, la de sa Vall, raja aigua que no és recomanable per al consum humà. Les causes de tot plegat són males de definir però la pregunta és clara. On acudim els ciutadans si tenim set?

Normalment quan sentim a parlar de la mercantilització de l'aigua ens venen al cap episodis llatinoamericans que el cinema s'ha encarregat de retratar, o la destrucció de grans espais salvatges a la Xina. Els fets, però, demostren que aquesta realitat és palpable a ca nostra. Ara per ara els poders públics que ens representen no saben quin és l'estat general de les canalitzacions i, per tant, tampoc no se sap on s'ha d'intervenir per arreglar els problemes. Era ben hora que s'afrontàs el problema i per això és lògic i lícit que la Sala es negui a pagar unes feines que creu que l'empresa encarregada de la distribució de l'aigua no ha fet. Fins aquí res a dir.

El que hem de vigilar a partir d'ara és el negoci sucós que per a centenars d'empreses pot representar assumir el servei de distribució de l'aigua a Manacor. Sense deixar de banda que la llei assenyala aquesta oportunitat de negoci com a lícita, cal estar atents a les intencions i, més concretament, les accions que la nova empresa concessionària del servei dugui a terme. És per això que l'Ajuntament no pot estar vint anys més sense exercir aquesta tasca de vigilància. Si no ho fa, o si els ciutadans no ho reclamam, tornarà a ser impossible diferenciar el negoci de la distribució de l'aigua de l'altre negoci ben diferent: el negoci de l'aigua.

CpC 462 - 1a part (PDF)

CpC 462 - 2a part (PDF)

CpC 461 - A les portes de la revolució

centpercent | 05 Març, 2012 11:24

Des d’aquesta columna ens hem sumat moltes vegades i sense enrevolts a les demandes de noves infraestructures educatives per al nostre municipi: una nova escola de primària per a Manacor, un nou espai per a l’Escola de Mallorquí, l’estat del Centre d’Adults, el nou institut de Manacor, la necessitat d’una nova escola a Porto Cristo, o la tan reclamada escola de Son Macià, en són bones mostres. Sempre, però, ens hem recordat que la vertadera infraestructura escolar és la humana. Els centres educatius representen una baula intocable en la cadena de transmissió de valors entre generació i generació. És per això què els recursos que s’hi destinin sempre seran pocs.
Un dels valors que enalteixen la República espanyola del 1931 és, precisament, la voluntat de fer accessible a totes les capes de la societat, per igual, l’alfabetització i, per tant, la cultura. Només la cultura ens farà lliures, pensaven aleshores. I ara també! Escoles i instituts han de ser concebuts de manera integral com a indrets de transmissió de saviesa, però, sobretot, com dèiem, de valors i de postures davant les vicissituds i les contrarietats que ens menarà la vida.
El Govern de José Ramón Bauzà, amb l’excusa dels doblers, s’ha postulat com un vertader destructor, sense eufemismes, dels serveis públics bàsics. Hem parlat altres vegades de sanitat. I avui toca fer-ho d’ensenyament. No és sols que els centres educatius de les Illes estiguin ofegats econòmicament perquè el Govern encara no els ha pagat les assignacions de l’any passat, sinó que, a més, aquestes assignacions s’han reduït un vint-i-cinc per cent de cara al 2012. Un poble sense escola no serà mai lliure. La ignorància estarà sempre al servei de cacics i especuladors, de corruptes i poca-vergonyes. Barruts. Quina preocupació ha de tenir el Govern Bauzà per l’ensenyament públic, que hauria de ser el de les oportunitats, si tots els seus fills acudeixen a centres concertats i privats? Quina classe de gent tan distanciada del poble ens governa?
Per si no en tenguéssim a bastament, i per afegir al banyat del desconcert que vivim, Bauzà i el conseller Bosch insisteixen a preparar de cara al curs que ve la lliure elecció de centre i la lliure elecció de llengua. Hom no pot comprendre com es pot garantir aquest dret sense augmentar la despesa en educació. Sembla una obvietat que si en un centre on fins ara s’ensenyava en català, ara també s’hi ha d’ensenyar en espanyol, hi caldran professors que desenvolupin la tasca en aquest idioma. Veurem com es resol el trencaclosques. Sigui com sigui, la segregació lingüística als centres suposa un atac directe a la cohesió social, un atemptat a la convivència. La primera passa, d’altra banda, cap a l’extermini de la nostra llengua a les Illes Balears. Què hi deu tenir a dir el “nostre” Nofre Ferrer, en tot plegat? Quin sentiment de desvergonya ha de planar per la ment dels mallorquins que atempten de manera tan flagrant contra la identitat del seu poble?
A València, la resposta dels estudiants, modèlica, no s’ha fet esperar. La força de la raó ha estat segada, com tantes altres vegades, per la raó de la força. A Mallorca el moviment ja s’ha encetat, i serà com que desfer calça. I que vagin alerta els senyorets que ens governen, perquè les seves mesures ja han començat a deixar llavor a la societat civil, que es mobilitza i es prepara per sortir al carrer. I que se’n recordin, que les grans revolucions del segle XX, les han encetades sempre els estudiants.