skip to Main Content
Arriba L’hora De La Veritat

Arriba l’hora de la veritat

S’han acabat els 1.460 més intensos de la història recent de l’Ajuntament manacorí. Miquel Oliver va ser el primer batle, ara fa quatre anys, després d’una de les jugades més rocambolesques que es recorden. El pacte de MÉS-Esquerra, PSOE i Volem, amb una minoria fràgil, va durar 144 dies, que varen ser els que varen haver de menester el PI (amb un grapat de gent acabada d’escindir-se del PP), AIPC i el mateix Partit Popular per tornar-se entendre i aplicar així la primera moció de censura de la nostra història recent.

Aquells 144 dies serviren per mostrar una altra manera de fer política, però també per deixar clar que Miquel Oliver no va tenir l’habilitat suficient per cercar els suports que li permetessin allargar la seva estada a la batlia després d’una victòria històrica.

Gelosos de no ser al poder, d’on se’n senenten connaturals, els quadres de la dreta s’organitzaren per entendre’s una altra vegada. Catalina Riera i Pedro Rosselló llimaren diferències i grops i hi sumaren els amics corals d’AIPC, sempre fidels a la dreta governant fins ara.

No entrarem aquesta setmana a valorar el mandat i el seu joc de llums i ombres, perquè ja ho férem la setmana passada.

Aquesta setmana toca parlar de diumenge. Ens acostam a unes eleccions que seran històriques per la fragmentació del consistori que fan preveure. És més que possible que la força guanyadora ho faci amb una quantitat de regidors que l’obligui a pactar no amb un, sinó amb dos o tres partits més per assolir la majoria necessària. També és molt possible que hi hagi més partits que mai al consistori, si finalment la dretra espanyolista de Ciutadans i l’extrema dreta racista de Vox aconsegueixen representació.

El PP sembla llastat per l’aparició d’aquestes dues noves forces i també per una campanya poc afortunada. Ja ho diuen que a ca magre tot són puces… En canvi, tres forces semblen destinades a disputar-se la batlia. Si tenim en compte el punt de partida inicial, MÉS-Esquerra i PI seran els que hauran de rendibilitzar la seva feina dels darrers quatre anys per mirar de guanyar les eleccions. Aquesta vegada, però, amb el permís del PSOE, que mirarà d’aprofitar la inèrcia de les darreres eleccions espanyoles, per bé que ja se sap que mai són extrapolables els resultats d’unes eleccions generals a unes de locals.

AIPC mirarà d’aguantar l’envestida i mantenir aquest tercer regidor, que sempre els balla. Mentre que Unides Podem batallarà per aconseguir el segon, amb el suport d’Esquerra Unida.

S’obren dos grans fronts, per una banda, aclarir si per primera vegada els partits d’esquerres podran sumar ells tots sols més regidors que els de la dreta, ara que l’ala dretana es presenta més dividida que mai. I per l’altra, quins possibles pactes de govern podrien configurar-se. Mantendran el pacte de ferro PI i AIPC? Faran el mateix MÉS-Esquerra i PSOE? I el PI, de qui serà més amic, del PSOE? O de MÉS-Esquerra? Molts de misteris que podrem resoldre diumenge devers les deu del vespre…

Mentrestant, nosaltres ens felicitam, perquè més de 15 anys després del nostre naixement, hem arribat al nostre número 800. Llarga vida al Cent per Cent! I gràcies per la confiança!

Back To Top
×Close search
Search