skip to Main Content
Atura

Atura

Ens trobam en l’era de la multitasca, en la qual se suposa que hem d’estar ocupats constantment per a tenir la sensació de ser més productius i, evidentment, si podem fer més d´una cosa a la vegada, millor que millor. Generalment, anam d´aquí cap allà enllaçant una tasca amb una altra intentant atendre a les demantes laborals, familiars i socials, immersos dins d´una societat que, massa sovint, ens resulta excessivament veloç, canviant i exigent.
I d´aquesta manera, en conseqüència, habitualment ens sentim malament si esteim sense fer res. Llavors, avui m’agradaria parlar de la importància i la necessitat d´aturar.
Per això, vos convido a demanar-vos quantes vegades al dia feis una aturada, si aturau alguna vegada al dia. O si aturau algun dia… I no em refereixo només a donar un descans al cos sinó també a la ment. I és que, generalment, ens mantenim ocupats, sense descans, acostumats a anar en “mode a tope” i al cansament. I seguim, i continuam, dia rere dia, fins a arribar moltes vegades a l’esgotament. I pensam que aquest ritme és normal. I no, això no és el normal!
Ho sé, potser estau pensant “Aturar? Amb tot el que he de fer, com arribaré a tot si atur?”. La qüestió és entendre que la meva ment i el meu cos necessiten descansar, aturar a repostar, a carregar piles, per a continuar d’una manera més efectiva. Perquè si no poso gasolina, no arribaré molt lluny amb el cotxe. Si no esmolo la destral, poc podré tallar.
I és que si no aturo, si em mantenc en mil coses a la vegada i no baixo el ritme, repercutirà a la meva salut física i mental. Es veuran directament afectats: el meu rendiment, la meva productivitat, la meva capacitat per a pensar de manera clara i ser resolutiu/va, el meu estat d’ànim, les meves ganes de fer coses, les meves relacions, i un llarg etcètera.
Així doncs, la meva ment ocupada i atenent mil assumptes externs, i què passa amb els meus assumptes interns? Qui se n´ocupa del meu interior? No fa falta ser una persona excessivament ocupada per a necessitar prendre un respir. Sens dubte, tots necessitam agafar una mica d´aire en algun moment… del dia… i de la vida, per a poder continuar.
Per tant avui vos convido, una vegada més, a la reflexió i vos proposo: Que a poc a poc aprengueu a buscar un “Temps per a jo” al dia (podeu començar amb senzillament 5 o 10 minuts) i vos ATUREU un moment. Que RESPIREU profundament. Que romangueu en SILENCI. I escolteu. VOS ESCOLTEU…
Admeto que, tal vegada al principi, vos sentireu una mica incòmodes o extranys/es. I això és totalment normal, perquè quan he estat molt de temps amb tot aquest renou mental, se’m fa extrany estar tot sol amb jo mateix/a. Simplement, escolta la teva veu interior (“Savi intern” o intuïció). Torna a connectar amb ella i escolta sobre aquells assumptes que, tal vegada, portes temps desatenent. Ocupa’t de tu i escolta sobre les teves necessitats, les teves prioritats, el ritme que portes, el teu benestar, la teva felicitat, el que t´agradaria fer, la teva manera de ser i actuar, els teus somnis…

Antònia Bennasar

Back To Top
×Close search
Search