skip to Main Content

Un ball a l’antiga, viatge a l’essència del ball de pagès

Com ballàvem els mallorquins? Com dansàvem els manacorins fa cent anys? Aquest és l’endarrer que un grup d’amadors del ball de pagès mirarà de desfer en una ballada a l’antiga que han preparat per a diumenge dia 1 d’octubre a la plaça de la Concòrdia, a l’emblemàtica barriada de Fartàritx. La ballada començarà a partir de les 18 h.

Nosaltres n’hem volgut parlar amb dos dels seus organitzadors, Antònia Nicolau, Pipiu, i Tomeu Adrover. Dos balladors de l’entorn de l’Agrupació Així Balla Manacor que durant tants d’anys ha liderat la recentment guardonada amb el Reconeixement de Mèrits, Margalida Fullana, Madò Margalida. La ballada començarà de forma tancada i conduïda pel revetler, una figura cabdal en aquesta manera de ballar a l’antiga. Segons expliquen Nicolau i Adrover, el revetler “era una figura de consens, molt respectada”. Tot i haver-hi aquest consens, podia passar qualque vegada que hi hagués malentesos o desavinences entre veïnats, aleshores qualcú enemistat passava a prop del ball i proferia qualque insult o mala paraula cap a l’amo de la casa: d’això se’n deia esbucar el ball, que quedava suspès immediatament.

El revetler era qui s’encarregava d’organitzar la vetlada, o l’horabaixa, perquè aquestes ballades solien fer-se amb la claror del dia. Es feien a les carreres i a les clastres de les possessions però també dins la Vila. En aquest cas els llocs més habituals a Manacor eren dalt de tot de Na Camel·la, davant l’Apolo; i també a la plaça de l’Antigor. El revetler va estar sempre vinculat a una família ben reconeguda a Manacor, els Aleixos. Com se sap, des de fa dues generacions, els Aleixos són també els mantenidors de la bacina de Sant Antoni. I és des de molt més enrere que han tengut representants dins la colla de dimonis que surt per les festes de Sant Antoni. Una cosa semblant ocorregué amb la figura del revetler. L’amo Antoni Aleix va ser el darrer de la seva família a exercir aquesta tasca. Quan ell ho deixà ho agafà Tomeu de Tortova. Per a aquesta ocasió els organitzadors han pensat que la tasca podia correspondre a l’actual baciner i fill de l’amo en Toni Aleix, Mateu Juan. El revetler, a banda de cuidar-se de tot el que concernia a l’organització, també era el que establia l’ordre de ball. Les dones seien a la bancalada que establia el rotlo, un rotlo reduït, que la gent enrevoltava en silenci per donar veu i audició als sonadors, que no gaudien de megafonia, en aquell temps. Els homes, normalment drets, esperaven a prop dels sonadors. Quan volien ballar amb qualque al·lota, ho feien saber al revetler. Podia passar que hi hagués més d’un home que volgués ballar amb una balladora. Aleshores el ball “s’encantava” i esdevenia una mena de subhasta que gestionava el revetler. El qui pagàs més seria el que s’enduria aquell ball.

Una cosa semblant és el que es farà diumenge a Fartàritx. La primera mitja hora, amb una explicació prèvia, es farà la demostració i després el ball s’obrirà a tot el públic.

Els organitzadors esperen, també que els assistents hi acudeixin ben vestits: “La gent anava mudada, no demanam que venguin vestits a l’ample, perquè el ball de pagès avui és una tradició viva, però sí que venguin vestits amb una certa distinció, que no venguin amb esportives o amb malles”, diuen Nicolau i Adrover, que aclareixen que “reivindicam el ball a plaça, però així com som nosaltres ara. Aquesta mostra no pretén tornar res enrere, sinó mostrar simplement com era que es veia un temps”, diuen, mentre expliquen que “innovar vol dir fer coses noves, però no espenyar les velles”

En aquest cas, tant els doblers de les encantades dels balls com els doblers obtinguts amb les rifes (també molt habituals en les ballades de pagès d’un temps) seran destinats a Aproscom, gràcies a la col·laboració de 35 negocis i particulars que han volgut ajudar en la promoció i organització d’aquest ball a l’antiga.

Back To Top
×Close search
Search