Boscos, perduts en la grandesa de l’existència

Tots els ingredients de la direcció fina i afinada d’Oriol Broggi. Il·luminació tènue, amb tendència als ocres, lentitud, calma, conducció magistral de la trama, gust pels diàlegs i pels passatges més literaris i reflexius. Tots aquests ingredients es donaven la mà a Boscos, una de les primeres grans produccions que arribaven a aquesta nova edició de la Fira de Teatre de Manacor.

Hom té la impressió de perdre’s, de deixar-se perdre per un bosc immens, per una gran metàfora del que avui anomenam constel·lació familiar, pel condicionament del nostre destí, per la lluita contra el determinisme. Som fets de la pols dels nostres ancestres. Cada mol·lècula nostra és part de la història i forma part de la nova història que encara s’ha de construir. La complexa trama ordida per Broggi, amb successives, i potser massa llargues i fidels al text originals per ser adaptades al llenguatge teatra, superposicions de generacions, convida l’espectador a endinsar-se en el text original de Wajdi Mouawad, sens dubte un dels grans clàssics que fa reflexionar els lectors sobre la condició humana actual.