skip to Main Content

Al Brasil, un nou cop a la democràcia

El passat 12 de juliol, el “cas Petrobras” es cobrava la seva víctima de més pes després de tres anys de gratar dins el fang pudent de la corrupció de les elits brasileres: l’expresident més popular del Brasil, Luiz Inácio Lula da Silva, va ser condemnat a nou anys de presó per corrupció i blanqueig de diners. El dirigent del Partit dels Treballadors, al llarg dels darrers mesos, no havia amagat la seva intenció de presentar-se a les eleccions generals de l’any 2018. Una coincidència que, de ben segur, no és fruit de l’atzar.

La condemna de l’expresident Lula da Silva posa en evidència, una vegada més, un joc d’interessos politics i econòmics que tenen molt poc a veure amb l’administració transparent i imparcial de la Justícia. I és que els amos del poder, que se’n creuen propietaris gairebé per designis divins, no perdonen; especialment quan perden. Saben molt bé el risc que corren i en cap cas els agrada enrevoltar. Envesteixen amb totes les seves forces, no donen per perduda cap oportunitat, s’organitzen i despleguen totes les estratègies de guerra i manipulació, que dominen a la perfecció. Mai no es defensen, sempre ataquen.

Com diu en un article l’investigador argentí Pablo Gentili, “al Brasil, durant 500 anys, els amos del poder varen regnar investits de glòria. Ho feren quasi sempre emparats en brutals i llarguíssimes dictadures o en breus, fràgils i inestables democràcies”. Mai varen arribar a imaginar que, en el Brasil, podria arribar a la presidència del país un senzill obrer metal·lúrgic de la perifèria de Sao Paulo, molt poc alfabetitzat. “Un ignorant. Un que va gosar sortir del seu lloc d’origen. Un que no existia i que estava predestinat a no existir”.

Quan va assumir la presidència del país, Lula parlà de la seva màxima aspiració com a governant: en el Brasil que començava a néixer, en què s’establiria una democràcia de ciutadanes i ciutadans amb drets efectius, mai més ningú es moriria de gana. Mai més. Aquesta promesa, però, no va agradar gens als amos del poder, i molt menys quan varen comprovar que el somni de Lula començava a complir-se. El Brasil, a la fi, va ser eliminat del Mapa de la Fam de les Nacions Unides; i això per a alguns no té perdó de Déu.

La condemna a Lula ens recorda, fil per randa, el procés, conegut com a “impeachment”, al qual va ser sotmesa l’expresidenta del Brasil Dilma Roussef, amb la seva destitució per part de la majoria de membres del Senat brasiler el 31 d’agost de l’any passat: un judici polític en forma de farsa i de trames múltiples per a treure Roussef del Govern a través d’un cop parlamentari.

Ja que parlam de judicis i de farses diverses, la noticia de la condemna a Lula ha coincidit amb alguns fets, a les contrades espanyoles, que posen els pèls de punta si hom s’atura a mesurar el nivell de la democràcia del nostre Estat : la projecció del documental “Las cloacas de Interior”, la compareixença de Rajoy a l’Audiència Nacional per a (no) parlar de la trama Gürtel, les citacions davant la Guàrdia Civil d’alguns alts càrrecs de la Generalitat relacionats amb el referèndum de l’1 d’octubre seguint ordres de la Fiscalia, entre d’altres.

A banda i banda de l’Atlàntic, constatam que els amos del poder se serveixen de totes les eines que tenen al seu abast per a fer callar la veu i els anhels de canvi d’aquelles persones que volen transformar les estructures socials injustes. Amb el seu joc brut i les seves envestides grolleres i maldestres pretenen sembrar la por i el desànim i estendre una ombra de sospita damunt aquells que han gosat qüestionar l’ordre establert i la posició de privilegi dels benestants.

Tant de bo la democràcia i el desig d’acabar amb les desigualtats facin el seu camí, a tot arreu, i que neixin Lulas disposats a jugar-se la vida en la defensa dels drets de la majoria.

Back To Top
×Close search
Search