skip to Main Content

“Una cadira de bova ben cordada pot durar més de quaranta anys”

[pullquote] Antònia Monroig (Petra, 1958) és cordadora de cadires. Possiblement la darrera que queda a Manacor. A una cotxeria de la barriada de la Torre, sense aturar-se de cordar en cap moment, ens explica com és la seva feina.
[/pullquote]

Com i quan aprenguéreu de cordar?
Fa quaranta anys que la meva sogra és morta i me’n va ensenyar ella. Per tant, en fa més de quaranta.

La vostra sogra cordava, idò. Aquí o a una altra banda?
No, no! Aquí mateix, en aquesta cotxeria.

Quins són els secrets per cordar bé?
No en té cap de secret.

Sempre feis el mateix dibuix?
Sí, de bova sempre és el mateix dibuix, però de corda ja és diferent. De corda, feim quadrats, no feim mirall.

Es continua demanant molt, la bova, o ha minvat la demanda?
La bova sempre va davant la corda.

Per què?
Perquè agrada més. Jo m’estim més una cadira de bova que no de corda. Si no queda altre remei la faré de corda. La de bova no rapinya tant. La corda rapinya. Ara bé, tot són gusts.

D’on duis la bova?
La duim de Muro. La troben dins el torrentó. N’hi ha molta per la zona de l’Albufera. Hi ha una persona que la cull i la ven.

A quant va, la bova?
De deu euros el quilo tirant per amunt, i per avall a vuit.

I una cadira com la que ara cordau, que pot valer?
Per a fàbrica faig pagar set euros i mig o vuit. Per a particulars la cobram més cara. Has de fer el cap viu.

Què posau de bova per a una cadira?
No arriba ben bé el quilo, però ten present que has de comptar la tara, també, perquè si no no hi guanyes. Una cadira com aquesta s’endú devers tres quarts de quilo, perquè has de comptar la tara.

Veig que agafau la bova i l’enllaçau a la que ja teniu posada a la cadira, però sense fer nus.
No fas nus. Fas el nus primer, i després ja no en fas d’altre en tota la cadira. I el darrer tampoc no té nus, ni tampoc quan traves per acabar-la. És molt bo de fer, no és que sigui mal de fer. Agafes, i gires la cadira.

La bova ja la comprau seca, tractada?
La bova no té tractament de res. Duim aquestes manades, que cullen mig verd, ells ho deixen secar allà mateix on ho cullen. Es cull a l’estiu i ho deixen secar. En aquest temps d’ara la bova creix, i la que faig servir jo ara és la de l’any passat, la bova va d’un any per l’altre.

Quin temps du cordar una cadira?
Una hora i un poquet. Ho has de comptar tot: el xapar, l’omplit…

Què és l’omplit?
El que poses davall. Omplim el cordat amb les tares, perquè la cadira ha de quedar plena. Du la seva feina, però tampoc no és cap desastre.

Teniu clients de Manacor, només?
No, també en vénen molts de fora poble.

En queden més, com vós, a Manacor?
Que jo sàpiga som la darrera, però en pot quedar qualcuna altra.

A més de cadires, cordau altres coses?
Qualque balancí, però pocs! I fas damunt i a baix.

De gent que n’hagi vengut a aprendre?
Sí, ha vengut una al·lota d’Artà. Però no sol venir gaire gent mai.

Aquest és el vostre ofici? En viviu?
Sí, sí.

I si us aturau de cordar, qui continuarà?
Si jo m’atur, tot això quedarà aturat, perquè no hi ha joves que en vulguin aprendre. És una feina que és més bruta… El dia que jo no hi siga s’abolirà tot.

La considerau una feina bruta?
No és que siga bruta, m’has d’entendre, però la gent jove és diferent de nosaltres.

Què cordau més? Cadires noves o velles?
De tot.

Funcionau pel boca a boca?
La gent s’ho diu un amb l’altra.

Quantes cadires arribau a cordar en una setmana?
Entre trenta i quaranta cada setmana, si n’hi ha. I si no n’hi ha no en feim.

La bova, quan cordau és humil.
Sí, perquè es banya. Si no la banyàssim no hi podríem fer feina perquè és rostida.

Com ho feis per banyar-la?
Al carrer, treim la manguera i l’estenem damunt un plàstic i la banyam. I la deixam un dia i mig o dos. Però no pot estar més temps, perquè si no, es floreix i és quan la bova torna negra.

Teniu calls o perjudicis a les mans, per fer aquesta feina?
Ca! Quan acabes et fas les mans netes i punt. Amb guants no cordaria jo, ho veig difícil.

Quines eines feis servir per cordar?
Tenim la punxa per compondre quan ja hem fet l’omplit. Després tenim l’alena, que serveix per xapar la bova. Per xapar és una rialla, qualcuna la xapes en dues vegades i a qualcuna una basta. I les estisores per tallar els baixos, per embellir. És molt bo d’aprendre, però has de fer la feina.

Sempre són dones, les cordadores?
Sí, normalment sí. És una feina que podien fer a ca seva mateix i aportar un sobresou a la casa. A mi és una cosa que m’agrada, i mentre puga ho vull fer.

Quin temps dura una cadira de bova cordada?
Pot durar quaranta anys, si no la tallen. La bova és molt resistent. La humitat tampoc no li és amiga. Però una cadira ben cuidada pot durar tota la vida, fins que la madona es mori, gairebé. També n’hi ha de blat de moro, i són velles velles, duren molt, però duen molta més feina. La cadira de blat de mora queda molt guapa, però du massa feina. Jo no en vull fer.

Se’n fan d’altres materials?
També he sentit a dir que també n’hi ha de pita, però jo no en faig, tampoc.

Back To Top
×Close search
Search