skip to Main Content

Can Garanya, tradició i modernitat

S’emocionen fent feina. O quan comanen “gènero”. S’emocionen recordant els pares, o els proveïdors que ja no hi són. Viuen la botiga a flor de pell, perquè fan feina amb sentiments. Són la família Amer. Són els amos de Can Garanya. Obert des del 1928, aquest negoci s’ha escampat a tres botigues del carrer de Ciutat. Avui els qui les duen són en Sebastià (fill d’en Sebastià Garanya), en Joan Sebastià (fill d’en Joan Garanya) i na Joana (filla d’en Sebastià i néta d’en Toni Garanya.

Can Garanya és notícia perquè han invertit un estiu de feina i il·lusió per donar forma a una idea de reforma de la tenda grossa, la que tenen al número 40 del carrer de Ciutat.

La botiga l’havia adquirida la generació anterior i l’havien oberta el 1969. Hi venien, llavors, sobretot, espart i vímet.

A poc a poc, però l’establiment va créixer i es va adaptar a la modernitat. Ara, de qualque manera, amb idea, amb gust pel disseny, fa anys que han salpat àncores, però tresquen sempre la manera de tocar port, el port dels ancestres, el port de l’amor per les coses ben fetes, de l’estimació per una manera molt particular d’entendre el comerç de proximitat, que gairebé podríem dir que ha fet escola. Els Garanyes, botiguers de raça que han sabut créixer en clients, però també en botigues. Tenen la de sempre, la del número 51, on ens rebran na Margalida i la Tonyi. I la del 40, amb na Marga i na Nena. I la del 30, amb n’Antònia i na Maria Antònia. Perquè a Manacor, en importància i saber fer, després de les Perleres, vénen les dependentes de Can Garanya.

Els clients d’abans, i els clients d’ara
A Can Garanya hi acudeix el matador a cercar un senalló per als ganivets. O el pescador, a cercar-ne un per fer puu. L’emblanquinadora, que hi va a cercar graneretes, o l’esteranyinador. O el qui ha fet matances i cerca unes graelles fetes aquí. Són els clients de sempre, que mancaben, però hi són així, sempre. I també hi van els qui entenen el valor ètic i estètic de les coses d’un temps. Dels petits objectes quotidians que duen l’ànima d’un poble dedins. De les petites coses de cada dia que un temps servien per a una cosa i ara serveixen per a una altra. Els agrada, als Garanyes, pensar noves ànimes per als cossos de les seves coses. I els agrada, als Garanyes, que siguin també els mateixos clients els qui sàpiguen projectar aquest amor enginyós envers les eines d’un temps.

D’un temps, i d’ara. Oberts al món i a la bolla, a Can Garanya, sí, també tenen Instagram, i Facebook, i es projecten a l’exterior com la botiga més moderna. D’aquí els arriba el nou client. El qui no sabia què era Can Garanya, el qui es pensava que era un bar, o un celler. I potser també d’aquí arriba el decorador modern d’aquell hotel que vol una imatge mallorquina per a un hotel mallorquí.

I finalment, també, a Can Garanya hi arriba el turista, atret per l’olor d’autenticitat que guaita per les retxilleres de les seves botigues. El turista de pas, sí, però també el residencial, que és el que té ganes de comprendre on viu i que ja ha entès que el sol només dóna color al paisatge, i que el paisatge només és la forma que el poble ha sabut donar al país.

A Can Garanya tenen de tot. Però no ho tenen tot. Perquè trien. Perquè seleccionen. Perquè conserven els proveïdors de tota la vida. Els que els abasteixen d’espart, i de palma, de llata, de ceràmica, de culleres de fusta de boix o de taronger, de làmpades, de paners mallorquins, de greixoneres, de vidre bufat, d’estores, d’estormies.

“El que volem és que cadascú tengui la seva decoració”, diuen. “D’un llenyer en pots fer un paraiguer”. El retorn a la tradició el saben mostrar amb un aset fet d’espart amb dues alfabietes, però també amb la insistència en els mobles fets de vímet: cadires, butaques, aplics de llums… Agafen una cadira, i se’n meravellen: “No hi ha plàstic enlloc, aquí. Ni les grapes, es veuen. És una obra d’art”.

Perquè l’ànima sensible dels Garanyes sap treure la part guapa del que ven. I per això segurament, han habilitat també un altell a la renovada botiga i l’han concebut com un racó artístic on ara, per començar, els visitants hi podran trobar obra del gran Llorenç Femenias.

Art i emoció s’ajunten, idò, en una botiga que mostra tot el que ven, que no té magatzem, que es despulla les entranyes perquè l’hi vegem tot, perquè ens enlluernem amb la blancor cristal·lina dels peixos que treuen llum per la boca, com treu llum la botiga pel portal, perquè el carrer hi entri dedins, perquè no hi volen cotxes, perquè el volen ple de vida, ple de calma i ple d’alegria.

Back To Top
×Close search
Search