skip to Main Content

Carme Oriol: “El folklore és canviant per naturalesa i, per tant, s’adapta als reptes dels nous temps”

[pullquote] Entrevistam Carme Oriol, una de les components del Grup d’Estudis Etnopoètics, que es va reunir aquest cap de setmana passat a la Institució Pública Antoni Maria Alcover.
[/pullquote]

Primer de tot, explicau-nos què és i per què es va crear el Grup d’Estudis Etnopoètics?
El Grup d’Estudis Etnopoètics és un grup d’estudiosos que té per objectiu promoure la recerca en etnopoètica, una ciència que també és coneguda amb els noms de literatura oral o literatura popular. El grup es va crear per iniciativa de Josep M. Pujol i meva. Tots dos, des de la Universitat Rovira i Virgili, vam veure la necessitat de crear una xarxa d’investigadors que es pogués reunir regularment per intercanviar experiències i per debatre sobre els temes objecte d’estudi de l’etnopoètica. El grup es va crear l’any 2005 a Tarragona. Es reuneix una vegada a l’any en el marc d’unes jornades d’estudi i té un web en el qual es pot seguir la seva activitat.

Atès que veniu a Manacor a fer la vostra reunió anual, podeu calibrar-nos la importància d’Alcover en el món de la rondallística catalana i europea?
Antoni M. Alcover és una figura cabdal de la rondallística catalana i universal. Va fer una tasca d’arreplega, d’elaboració i de difusió de les rondalles mallorquines equiparable a la que van fer els germans Grimm a Alemanya, i va estar en contacte amb alguns dels folkloristes europeus més importants del seu temps.

Parlau-nos de la vostra comunicació. De quina manera el folklore pot ajudar a gestionar les incerteses i pors d’aquests dies que vivim?
Les formes del folklore i, en particular, de l’etnopoètica, com són les rondalles, les llegendes, els acudits, les cançons, etc. ens permeten parlar de la realitat d’una manera indirecta. A través de la configuració artística del missatge podem gestionar les inquietuds i les pors del nostre temps d’una manera més efectiva. Un exemple molt clar d’aquest mecanisme el trobem en les llegendes urbanes, uns relats que es troben molt presents en les converses de la nostra vida quotidiana.

A què us referiu quan parlau de folklore? Hi ha narrativa popular, aquí? O també altres manifestacions com danses, música, cançons, castellers, etc.?
El folklorista nord-americà Dan Ben-Amos va definir el folklore com «una forma de comunicació artística que es produeix en un petit grup». Aquesta definició ens diu que perquè hi hagi folklore cal que les persones es comuniquin i ho facin de forma artística (cantant, utilitzant metàfores, fent servir la rima, etc.). El folklore es manifesta a través de moltes formes. N’hi ha que són narratives (rondalles, llegendes, anècdotes…) i d’altres que no ho són (danses, jocs…).

Gaudir de la base tradicional ha ajudat el poble català a dur millor la incertesa d’aquests dies? O sense aquesta xarxa tradicional també haurien sorgit aquestes manifestacions folklòriques de què parlau?
El folklore té un component tradicional. Sovint, compartim referents que adaptem a unes noves necessitats i a uns nous temps i que ens cohesionen com a grup. Per exemple, després de la votació del referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre va aparèixer una composició gràfica (figura 1) relacionada amb la coneguda cantarella infantil «cargol treu banya». En aquest cas, la lletra de la cançó apareix adaptada a la realitat política del moment, però, a més, s’acompanya d’una imatge en què quatre caragols dibuixen les barres de la bandera catalana.

El folklore és un element canviant de tota cultura. Pensau que una hipotètica independència de Catalunya podria ajudar a fixar determinats aspectes del folklore que ara semblen en perill? O per contra, més que fixar-los, n’accentuaria el dinamisme cap a camins encara inexplorats?
El folklore és canviant per naturalesa i, per tant, s’adapta a les necessitats i als reptes dels nous temps. Així mateix, reflecteix les dinàmiques socials. Serveix per cohesionar, per educar, per transmetre normes de conducta, per exercir la crítica, per reaccionar contra les injustícies i les desigualtats, per reforçar la identitat, per crear vincles de solidaritat… Així, per exemple, durant algunes de les fases més tenses del procés polític que hem viscut els darrers mesos, en grups defensors de la independència de Catalunya han circulat un gran nombre d’acudits que han actuat com un mecanisme de defensa col·lectiu davant de les pors i les incerteses del moment. N’és una mostra l’acudit gràfic «Bruce is printing» (figura 2), format a partir d’una petita modificació del nom del cantant «Bruce Sprinting». L’acudit va aparèixer com una reacció a les accions policials dirigides a evitar que s’imprimissin paperetes per al referèndum.

Back To Top
×Close search
Search