skip to Main Content

“Catalunya pot ser una república sense ser independent però amb una nova relació amb Espanya”

Bernat Deltell (Barcelona, 1971) és llicenciat en periodisme, filologia catalana i música. Ha treballat i col·laborat en diversos mitjans de comunicació, com ara El Periódico de Catalunya, Avui, Ara, El Temps, Catalunya Ràdio i mitjans locals i comarcals. Actualment és el responsable de la productora El Far Blau, i aquesta setmana ha estat a Petra per explicar el “camí cap a la república catalana”.

Diu Francesc Ribera que després del 27 d’octubre de 2017 l’independentisme va perdre, i que li calia, i li cal, tornar a començar. Ho creis així?
No ho crec així. L’independentisme ha comès moltes errades, però també és cert que mai havia arribat tan lluny com ara. L’independentisme, que sempre ha estat minoritari, voreja ja la frontera del 50% i té presència continuada en l’opinió pública internacional. Potser hi ha gent que és escèptica amb el que dic, però em remeto a les dades: després de l’1 d’octubre va haver-hi una vintena d’ofertes de mediació provinents d’organismes internacionals (parlaments, governs, etc.) i/o persones individuals amb l’objectiu de trobar una solució al conflicte entre Catalunya i Espanya. Això dóna una idea de la internacionalització del conflicte, i d’exemples com aquest en podrien trobar molts més. L’Independentisme no ha de tornar a començar perquè ja ha fet una bona part del recorregut; el que li cal ara és més estratègia, més sentit d’estat, més unitat estratègica i menys tacticisme.

Les imatges de l’1 d’octubre varen fer la volta al món, però no hi hagué suports internacionals a la causa catalana. Per què?
No podia haver-hi suports internacionals perquè el referèndum tenia manca de garanties legals, per dir-ho d’alguna manera. El referèndum, però, va ser una victòria per a la Generalitat, i una derrota per al govern de Mariano Rajoy. De fet, la internacionalització del conflicte és en gran part mèrit del senyor Rajoy.

Hi ha presos polítics i persones a l’exili. La polarització és total. Creis, però, que des de l’àmbit socialista o dels comuns pot continuar encara el degoteig cap a la causa independentista, tot apel·lant als drets fonamentals i a la democràcia?
Sí, efectivament, l’independentisme encara té camp per córrer, i ja t’anuncio que en els propers anys aquesta batalla per l’hegemonia es produirà al Baix Llobregat i a les conurbacions de Barcelona i Tarragona. I seran dos els rivals que s’enfrontaran: Esquerra Republicana i el PSC. Tal i com diu l’historiador Joan Esculies, “ERC ja fa uns anys que entra en feus l’amo tradicional dels quals és el PSC” i, per tant, “és aquí on es juga i es jugarà –per una qüestió numèrica òbvia– la mare de totes les batalles per la independència, o no, de Catalunya”.

Des de l’elecció de Quim Torra com a president es detecta una divisió important i creixent de l’independentisme. La darrera mostra, la investidura de Pedro Sánchez. Com explicau la decisió d’ERC de permetre-la?
ERC pensa, i potser és una visió encertada, que és millor tenir un Pedro Sánchez dèbil i per tant obligat a pactar abans que convocar unes noves eleccions i que les guanyi PP i VOX amb majoria absoluta.

Sembla que hi ha un xoc entre la judicatura espanyola i l’europea. Puigdemont podria tornar a l’Estat espanyol sense ser empresonat? Junqueras podria ser alliberat? Com valorau aquesta controvèrsia?
Espanya creia que això de la Unió Europea era parar la mà i que et caiguin diners del cel. I no, no és això, i d’aquí aquest bany de realisme per a la justícia i la política espanyola: la UE no és només un club d’estats, sinó també un club amb unes regles i mecanismes basats en uns principis democràtics i de respecte a una sèrie de drets.

Com valorau l’existència del Consell per la República? És un govern a l’exili? Fins a quin punt manté vincles forts amb la realitat al carrer a Catalunya? Dóna visibilitat al conflicte a Europa?
El Consell per la República pot donar visibilitat al conflicte, però encara es troba en un estat molt embrionari.

Què serà primer, la independència o la república catalana? O són la mateixa cosa?
No, no són la mateixa cosa. El mediàtic politòleg Jorge Verstrynge em va explicar una anècdota que serveix per il·lustrar aquest cas. Verstrynge té a casa seva una moneda de plata (falsa, eh?) de cinc francs que data de l’any 1805. Doncs bé, en una banda hi posa Napoleó Emperador i a l’altra banda República francesa. Ho explico perquè Catalunya pot acabar esdevenint una República –i crec que això els de la nostra generació ho veurem- que formi part d’un estat confederal (o estat lliure associat o com se li vulgui dir) amb un rei espanyol. Per tant, Catalunya pot ser una República sense ser independent però amb una nova relació amb Espanya. És una possibilitat que cal tenir molt en compte…

Com s’ha de relacionar el procés d’independència del Principat, amb el sobiranisme a Mallorca, a la resta de les illes Balears, o al País Valencià? Comptar amb una part del país independent seria favorable per als interessos sobiranistes a la resta del territori? O Espanya s’hi acarnissaria encara més?
És difícil fer prediccions de futur. També podria passar el contrari del que dius, que Espanya, després d’haver perdut Catalunya, intenti no cometre els mateixos errors i per tant, sigui més llesta a l’hora d’arribar a acords. Però això és fer política ficció, ningú sap què pot passar a Mallorca i el País Valencià en cas que Catalunya esdevingui un nou estat. Hi ha alguns analistes que creuen que si Catalunya és independent la idea actual d’Espanya s’hauria de reformular de dalt a baix. De fet, no sé fins a quin punt estaríem parlant ja d’Espanya…

Back To Top
Search