skip to Main Content

CEIP Talaiot: la renovació pedagògica arriba als centres públics

Fins no fa gaire els pares que no se sentien còmodes amb el model educatiu actual tenien poques opcions si no estaven diposats a pagar una elevada mensualitat en una escola privada de metodologia lliure. Però les coses han canviat, i actualment dins de l’ensenyament públic ja hi ha alguns centres que s’han apuntat al moviment de renovació pedagògica. A Manacor també. El CEIP Talaiot al nucli de s’Illot n’és un. El centre aplica una metodologia activa i autodidacta que res té a veure amb els tics autoritaris, els càstigs i els mètodes de memorització de la vella escola.
L’equip educatiu de l’escola va optar pel canvi empès per uns resultats acadèmics poc satisfactoris i per la necessitat personal dels mestres de “creure en el que feim”. Des del principi comptaren amb el suport dels pares, i gairebé un any després de la posada en funcionament del nou sistema, l’equip directiu està convençut que van pel bon camí i asseguren que cada dematí  arriben a la feina “amb ganes i il·lusió”.
El passat mes de setembre el nou sistema es va posar en funcionament per als alumnes d’infantil, i a partir del curs que ve s’aplicarà també a primer, segon i tercer de primària. Els mestres reconeixen que el seu model educatiu no es pot traslladar a qualsevol centre, i que en el seu cas el fet de ser una escola d’una sola línia els ha facilitat molt el canvi.
El dia a dia a l’escola de s’Illot
Parlam de com es desenvolupa la jornada al CEIP Talaiot amb la seva directora, M. Antònia Matamalas; la cap d’estudis, Maribel Del Toro; i la secretària, Margalida Gomila.
A l’escola de s’Illot el dia comença amb el que anomenen una “entrada tranquil·la”, que s’inicia a les 8:45 i s’allarga fins a les 9:30. Les presses i les corregudes que es viuen de bon dematí a la majoria de centres per por a trobar les barreres tancades no existeixen a s’Illot. Els nins i les nines van arribant sense motxilla. Tampoc no hi ha files. I acompanyats dels pares es diposen a triar si aquell dia volen participar en algun taller (de música, de fer pa, de psicojocs, sortides a l’exterior, jocs de pilota…). Els tallers no són obligatoris, perquè la línia pedagògica del CEIP Talaiot entén que la funció de l’educador és “acompanyar el nin o la nina observant, sent-hi present, proposant…, però mai imposant, mai condicionant, mai fent judicis sobre la persona”.
Educació per ambients
La típica imatge dels alumnes asseguts als pupitres mirant a la pissarra i els mestres explicant la lliçó no encaixa en la proposta educativa de s’Illot. Al CEIP Talaiot quan el nin arriba al centre es troba cinc ambients diferents. Si vol quedar al pati, aquest seria el primer ambient, el d’exterior, es pot posar l’impermeable i les botes i jugar amb aigua, o anar a l’arener a fer dinarets, o a l’hort…  A l’interior hi ha 4 espais més, amb jocs de construcció,  aquarel·les, fang, plastilina, material de fraccions, contes, disfresses, titelles, instruments musicals… Són els ambients de moviment i art, de construccions i plàstica, de pre-càlcul i de pre-escriptura i pre-lectura.
Tanmateix “aquí l’objectiu no és que els alumnes acabin infantil sabent escriure i llegir” expliquen les mestres. “Es tracta de posar les bases perquè els alumnes de tres anys que puguin s’iniciïn en la lectoescriptura, però hi haurà al·lots que no ho podran fer, i s’ha de respectar el ritme de cada nin”. L’equip educatiu del centre té clar que “no s’han avançar processos, perquè no és millor aprendre als 2 anys que als 4 o als 6. Els al·lots poden ser grans lectors o grans corredors, i assolir un molt bon nivell, independentment de l’edat que hagin adquirit aquesta habilitat”.  No respectar el ritme de cada infant pot tenir conseqüències: “l’autoestima d’un nin que aprèn als 7 anys està molt minvada amb el sistema educatiu actual”, comenten.
Al CEIP Talaiot els infants circulen lliurament durant tot el matí d’un ambient  a l’altre empesos per la seva pròpia curiositat i ganes de conèixer, sempre sota l’atenta mirada dels mestres. I el que podria semblar un caos total, no ho és. Els nins saben que s’han de llevar les sabates per entrar a cada ambient, i que si no hi ha espai per a les seves sabates és que està ple i hauran d’esperar el seu torn. “Ells mateixos s’autoregulen”, diuen les educadores. Quan passa el mestre fent cercavila amb un instrument saben que és l’hora del taller de música i  els que de bon matí s’hi han apuntat hi poden anar.  Si un alumne pega a un altre, no hi ha retrets ni humiliacions, però ha de sortir immediatament del taller, els límits són clars. La línia pedagògica del centre defensa que “l’estreta relació entre límits i llibertat permet un acompanyament centrat en la protecció i la seguretat, ventllant en tot moment perquè prevalgui el sentit de la responsabilitat per sobre del de l’obediència”.
Abans del taller arriba l’hora del berenar, que és col·lectiu i es prepara amb els hidrats de carboni i la fruita que aporten els pares. Cada alumne pot triar el que vol menjar i també es respecta si n’hi ha algun que no té gana i aquell dia no vol berenar. Això sí, hi torna a haver un límit, els nins s’han de menjar el que han agafat, i els mestres plantats davant les papereres els ho recorden tantes vegades com faci falta. I altra vegada, les educadores tornen a assegurar que “aviat els al·lots s’autoregulen”.
La jornada escolar acaba amb un conte, l’assistència al qual és voluntària, i que els infants ja associen amb la pròxima arribada dels pares. La sortida del centre, com l’arribada, també és tranquil·la. Els pares poden anar a cercar els al·lots a partir de les 13:30, i convé que no ho facin amb presses, adverteixen les mestres, perquè l’infant encara haurà d’arraconar i acomiadar-se dels companys.
Les pors dels pares
El nou sistema engresca els pares, però també genera algunes pors, com es va poder constatar a la jornada de portes obertes celebrada fa poques setmanes. Alguns pares posaren sobre la taula el tema de “la necessitat d’estimular l’infant”. Passen pena que sense l’empenta del mestre alguns, potser els més tímids o menys decidits, no es quedin enrere. Però les mestres es reafirmen en la seva confiança en l’infant i en la seva capacitat autodidacta.
Com afrontaran els alumnes el canvi en arribar a l’institut és el gran dubte i la gran preocupació dels pares.  De moment, l’equip directiu del CEIP Talaiot i el de l’IES Porto Cristo estan en contacte i són conscients que hauran d’afrontar conjuntament el repte. Les mestres de s’Illot pensen que possiblement els seus alumnes “arribaran millor a l’institut ara que no abans, perquè els resultats acadèmics no eren massa bons”. A més les educadores estan convençudes que el seu alumnat, pel fet de “no haver estat jutjat, no tenir l’autoestima minvada i haver assajat durant anys al centre camins diferents per arribar als seus objectius, seran nins amb prou recursos per adaptar-se al canvi”.

Back To Top
×Close search
Search