skip to Main Content
Cent Dies De Dolçor?

Cent dies de dolçor?

Miquel Oliver i el seu equip de govern han complert cent dies al capdavant de l’Ajuntament de Manacor. En falten quaranta-quatre per superar l’anterior registre. La majoria assegurada després de la victòria de l’esquerra a les darreres eleccions fa preveure un mandat plàcid, tot i que es respira una certa tensió, que el batle nega, entre els diferents partits que conformen l’equip de govern. Oliver insisteix que en cap moment no es penedeix d’haver deixat fora dels pactes, ara i abans, el PI de Catalina Riera, “perquè tots venien del PP”. Oliver, en plena maduresa personal, té desafiaments gegantins per davant. Entre les seves prioritats, que són òbvies per a tanta de gent, hi ha l’aigua potable i el Pla General. En parlàvem la setmana passada, de l’aigua. Segurament, després d’anys de bona gestió de la SAM, no havíem estat mai tan a prop de poder beure l’aigua que surt de l’aixeta, però aquesta proximitat encara es mesura en anys. És tasca política, sense cap casta de dubte, que aquesta previsió es minimitzi, i per això cal picar pedra, a Manacor i a Palma. Pel que fa al Pla General, Oliver té a tocar la possibilitat de ser el batle que, finalment, aprovi el Pla General de Manacor, una reivindicació urbanística amb dècades de recorregut. Serà també tasca seva estendre la mà als sectors més crítics contra la proposta actual, tant pel que fa a determinats arquitectes i constructors, com també a un sector important de l’esquerra manacorina, que no veu clar el document que es durà a aprovació provisional de forma imminent. La cooperació i la participació ciutadana, en aquest sentit, han de ser claus perquè mudin unes postures fins ara oposades frontalment.

Un altre dels desafiaments que haurà de superar Oliver és l’expulsió del trànsit rodat d’algunes de les artèries comercials del centre, com ara el carrer Major, el carrer de Ciutat o el carrer de n’Amer… Poden ser mesures impopulars en un principi, però el centre ha de ser per a les persones, i caldrà valentia política perquè això pugui ser així.

Un problema enquistat ara mateix és el de cala Varques. És cert que han passat només tres mesos d’ençà que Oliver és batle, però ja es comencen a sentir els mateixos cantets que oferia l’anterior equip de govern. Oliver i els seus hauran de ser valents també per afrontar que caldran mesures impopulars en aquest àmbit, si es vol preservar un entorn natural i paisatgístic tan valuós.

I mentrestant, per Sant Antoni, continuaran ballant homes davall les caretes dels dimonis, com a mínim aquest 2020 que ara entra.

Sigui com sigui, Oliver té marge de maniobra, perquè acaba de començar. I ell i el seu equip han de tenir un full de ruta marcat i molt clar, on cada passa sigui calculada per assolir els objectius marcats a principi de mandat.

L’oposició, de moment, calla, perquè està a l’expectativa de l’acció de govern. Si d’aquí a uns quants mesos continua callada, no serà bona senya. Només l’acció contundent amb visió de país i de classe despertarà els dimonis de la dreta i els interessos particulars… Oliver ha de ser com un caramel de gingebre: la dolçor també pot ser coenta.

Back To Top
×Close search
Search