skip to Main Content

“Cercam un perfil més regionalista per al Partit Popular”

[pullquote] Maria Antònia Sansó (Manacor, 1983) va entrar a l’Ajuntament de Manacor per primera vegada ara fa dos anys, com a número dos de la candidatura popular liderada per Pedro Rosselló. Ara, però, hi ha hagut un gir inesperat. Sansó ha arribat a la presidència del PP manacorí després d’unir la seva candidatura amb la de Pedro Rosselló.
[/pullquote]

Com es gesta la teva candidatura a la presidència del PP manacorí? És un decisió personal teva? T’hi impulsa la gent del partit a Manacor? O és Palma qui t’ho demana?
La iniciativa surt d’un grup de gent ampli, gent de tota la vida del partit o també un poc més nova, que m’empenyien i m’animaven a presentar-m’hi perquè trobaven que jo podia ser un perfil més adequat per dur el partit endavant i fer una volta cap al camí més idoni. Des de Palma hem tengut sempre el suport del president. Ja des del moment que hi va haver el congrés, el nostre projecte ha encaixat bé amb el seu. Cercam un perfil més regionalista i que pugui abraçar totes les sensibilitats del partit.

I quin paper hi tenia en tot això Pedro Rosselló? Estava informat dels vostres moviments? Es va sentir incòmode? Ell també va presentar candidatura…
Ell va ser avisat en tot moment… No és que no se sentís còmode. Simplement hi havia dues línies un poc diferents. Ens vàrem presentar el mateix dia i des del primer moment tots dos vàrem estar oberts al diàleg.

Ell és el batle. Aquesta maniobra el deu haver debilitat…
No l’ha debilitat, perquè ja dic que en tot moment les cartes han estat damunt la taula. D’altra banda, una cosa és el partit i l’altra és en Pedro com a batle. Per a mi i per a quasi tots, Pedro Rosselló és un gran batle, que ha sabut i sap gestionar els diferents departaments. És molt bon gestor. Podem haver tengut unes petites diferències, però ens hem entès bé. Sap cuidar molt bé el pacte i com a persona és molt bona persona. Una cosa no lleva l’altra.

La teva arribada a la presidència del partit va junta amb la teva candidatura a la batlia el 2019?
Hem de fer les passes una darrere l’altra. Hi ha possibilitats que sigui jo, però això ja ho decidirem en el moment adequat i fent la consulta pertinent amb la junta.

A les darreres eleccions, Pedro Rosselló era secretari general. Ara ho és Antoni Mercant, podria ser ell, idò, el candidat?
No. Antoni Mercant no ho serà.

Parlem de política municipal. Una de les pedres a la sabata d’aquest Ajuntament és l’aprovació de la de la Relació de Llocs de Feina. És competència teva. Com està aquesta qüestió?
Ha estat sempre un dels nostres objectius. Sobretot perquè és una condició essencial per a la gestió dels recursos humans. Som conscients, tant els tècnics com jo mateixa, que és una cosa complicada, però així i tot duim una línia de trobades amb els sindicats, amb els tècnics i amb l’equip de govern per aconseguir-ho. La situació està bastant avançada. A partir del mes de març ens hi posàrem de valent i hi ha molta feina feta. Confiam d’aquí a dos mesos tenir una proposta per posar a damunt la taula. És clar que hi ha moments complicats i de diferències, però ara mateix no hi ha una situació de crispació. Quan veim que hi ha descontents ens asseim i xerram. No es tracta de decidir si els treballadors cobraran més doblers o no, sinó de fer una valoració de cada lloc de feina, i no de cada persona. Els treballadors s’ho agafen com una cosa molt personal, però han de tenir en compte que no avaluam les persones sinó allò que haurien de fer tenint en compte el lloc que ocupen.

El conflicte amb la policia s’ha pogut arreglar. Com?
Hem fet una relació de llocs de feina parcial amb ells. I ho tenim arreglat.

Amb quines condicions?
Està arreglat. S’han fet passes per aconseguir el que no s’havia aconseguit mai.

Pressupostàriament com està l’Ajuntament?
Estam sanejats. Això ens va permetre fer una petita baixada de l’IBI, superior a la pujada dels valors cadastrals. Això ja es veurà en els rebuts que rebran els ciutadans el mes de setembre. Ens hauria agradat abaixar-ho més, però això ens hauria obligat després a gastar menys, i ens interessava gastar un poc més i poder fer inversions a Manacor. A part del pressupost hi ha també les inversions sostenibles.

Què s’ha fet en aquest sentit el 2016?
Els ciutadans ara veuen com s’estan executant les obres adjudicades com inversions sostenibles dins el 2016, per un total de 2.600.000 euros. Hem arreglat una vintena de carrers. I a les escoles hi hem invertit més de 400.000 euros per posar-les a punt. També hem fet feina en la millora de l’enllumenat públic.

I de cara al 2017?
Pràcticament duplicarem aquests doblers, gairebé arribarem als cinc milions d’inversions sostenibles, repartides per tots els nuclis del municipi i dedicades sobretot a la millora de l’estat dels carrers.

Tornant als llocs de feina. Continuam fermats per la Llei Montoro, que no permet crear noves places als ajuntaments?
Sí. Així i tot hi ha la taxa de reposició, per substituir els funcionaris que es jubilen. També tenim places per a joves qualificats, que ens arriben a través del SOIB, sempre amb la condició que hagin acabat la carrera, no estiguin estudiant i no hagin fet feina mai. Són feines ben remunerades i que serveixen per agafar experiència. Demanam als joves que s’animin a apuntar-se al fons de garantia juvenil del SOIB.

Però ja li va bé a l’Ajuntament no poder crear noves places?
Sempre és més còmode posar més personal. De totes maneres, organitzant bé els departaments sempre pots tirar endavant.

Una de les qüestions polèmiques que han afectat la teva gestió va ser la pujada de sou. Des de la distància, com ho veus, ara?
Es pot entendre perfectament que una persona que té una responsabilitat superior, cobri més per la seva feina. Un metge cobrarà més que un infermer. Un directiu cobra més que un empleat. El batle havia de cobrar més que els regidors. Fent la comparativa amb tots els altres pobles, estava bastant per davall el sou que li tocava. Manacor és un municipi de més de 40.000 habitants, i el sou que té ara és un sou adequat. Políticament sempre costa fer això, però a la fi tothom ho pot entendre.

Com valores l’actuació de l’oposició en aquell moment?
En feren l’ús polític que es podia esperar, però està clar que no tenien raó. Molts d’ells encara ara gairebé cobren més que el que cobrava el batle, perquè també tenen unes tasques de molta responsabilitat. Ho hagueren d’entendre.

La relació amb l’oposició és bona?
És bona. Sempre hem tengut una bona relació. Dins el ple cadascú defensa les seves idees, però la gran majoria sabem separar una cosa de l’altra.

Back To Top
×Close search
Search