skip to Main Content
“Coloma Reivindica Que Cadascú Tengui El Seu Espai De Llibertat Per Poder Decidir Cap On Anar”

“Coloma reivindica que cadascú tengui el seu espai de llibertat per poder decidir cap on anar”

Marina Collado (Manacor, 1992) és actriu i aquesta setmana presenta “Coloma”, un monòleg escrit i interpretat per ella, sota la direcció de Montse Bonet. Parlam amb ella sobre aquest projecte personal que es podrà veure al Teatre de Manacor el pròxim 26 d’octubre.

D’on sorgeix la idea de començar amb aquest projecte?
Va ser tot molt ràpid. Tenia ganes de fer un monòleg i vaig estar cercant textos per poder adaptar però no vaig trobar el que jo volia fer. Llavors vaig pensar en la meva família i vaig xerrar amb la meva mare perquè volia xerrar de la meva família. Arran d’aquí li vaig demanar preguntes sobre la seva infantesa i ella em va donar una imatge: ella asseguda menjant pipes i tota la resta girant al seu voltant. A partir d’aquesta imatge, va sortir el personatge principal, na Coloma i fins a 12 personatges.

Imagin que és hi ha molta feina creativa darrere.
Sí. Ho vaig escriure durant el mes de febrer i després hem assajat durant dos mesos i hi hem dedicat moltes hores. És una feina de gimnàstica, amb moltes hores d’entrenament per fer una posada en escena molt precisa i matisada.

De què va la història?
Tot parteix del personatge principal, na Coloma. Els seus pares encara viuen del camp, tot i que tenen altres feines i les seves germanes més grans, es dediquen al sector turístic. Ella està embullada i ha de prendre una decisió sota la pressió familiar. Viu una època on hi ha canvis socials i polítics, fent una recerca sobre la seva identitat per poder trobar el seu lloc. És un retrat d’una generació que va viure un canvi molt bèstia, amb el boom turístic i la transició. Les illes sofrien tota una sèrie de canvis i tot això afecta, de manera inconscient, a tota una generació.

És una obra en femení. Hi ha algun tipus de reivindicació darrere?
He comptat amb la direcció de na Montse Bonet, qui va ser professora meva però també de na Lluïsa Febrer, que ha fet dibuixos, na Bel Gomila que ha fet el vestuari o la fotografia de na Catalina Bover però també amb en Macià Vives per l’espai sonor i n’Albert Vizcarro a la il·luminació. Tenc moltes dones a devora i els meus referents són dones. Crec que és natural que em decanti cap a un equip de dones però no és res cercat… D’altra banda, Coloma vol explicar moltes coses però parteix d’un personatge femení que no és ben vist en el seu context. Alhora també explica diferents visions de com es vivia al turisme i les mancances que tenen els personatges arran del tracte que reben per part de la societat. Coloma reivindica que cadascú tengui el seu espai de llibertat per poder decidir cap on anar, sense pressions.

Back To Top
×Close search
Search